Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
acetaldehid
Química
Líquid molt volàtil, inflamable, irritant i narcòtic, d’olor pungent, que bull a 20,2°.
Miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics usuals És un dels principals productes intermediaris de la gran indústria química orgànica i és fabricat en tonatges molt importants, bé que sovint és utilitzat integralment a la mateixa fàbrica on és produït Els procediments d’obtenció industrial són quatre El primer, a partir de l’etanol, bé per deshidrogenació directa en fase vapor coure com a catalitzador, cobalt i crom com a promotors o bé per oxidació deshidrogenant sobre tela de plata en fase vapor El segon a partir de la mescla propà-butà gas natural liquidat, per oxidació catalítica…
Casanovas i Comià
Ramon Casanovas i Eudald Comià foren els primers a obtenir àcid sulfúric a Barcelona Segurament, pel sistema antic vegeu Carrera Pujal, La economía de Cataluña en el s XIX, vol II, pàg 337 i J Agell i Agell a Barcelona 1924-1925 El 1812 el farmacèutic Eudald Comià i Font inicià els estudis per a produir àcid sulfúric a Berga i començà a produir-lo el 1814 Poc després, conegué Ramon Casanovas i Casas, el qual havia visitat diverses fàbriques franceses de productes químics constituïren plegats la societat Casanovas i Comià, que s’establí a Barcelona El 1817 demanaren i obtingueren un privilegi…
blanc de plom sublimat
Química
Pigment blanc compost de sulfat bàsic de plom produït per torrefacció de la galena o del plom fos en una flama oxidant.
Caracteritzat per les petites dimensions de les seves partícules, és emprat per a pintures industrials i de parets
enguixada
Viticultura
Acció d’afegir als mosts una certa quantitat de sulfat de calci per augmentar-ne l’acidesa i accelerar-ne la fermentació.
paper ‘kraft’

Paper kraft
Tecnologia
Química
Paper de color marró fosc, molt resistent, fabricat amb pasta obtinguda pel mètode del sulfat, i que hom empra per a embalatge.
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
Les ramariàcies: peus de rata
Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a…
leucòpon
Química
Pigment blanc de poc poder cobrent i de color poc pur que hom obté per barreja d’òxid de zinc i sulfat càlcic.
blau de calç
Química
Beurada de calç a la qual hom ha afegit sulfat de coure per obtenir un color blau apte per a pintar parets, etc.
pal·ladi
Química
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina