Resultats de la cerca

Durant l’alta edat mitjana hom anomenava mesta les pastures comunals, l’administració de les quals donà lloc a la formació de federacions locals i regionals de ramaders, les quals adoptaren el mateix nom Les diferents mestas regionals foren unificades per Alfons X el 1273, amb el nom d’Honrado Concejo de la Mesta, que tingué una immediata motivació de caràcter fiscal Tanmateix, l’existència de la poderosa institució responia a la importància assolida per la ramaderia dins l’estructura econòmica de Castella, potenciada al s XIII amb la consolidació dels grans latifundis a…

Des de l’edat mitjana el cors fou àmpliament utilitzat en les guerres entre els estats marítims Els grans estols estatals es reunien amb molta dificultat i eren molt costosos generalment feien només una campanya de tres o quatre mesos cada any i s’encarregaven de les grans operacions contra els estols o les costes enemigues per contra, la persecució de la marina mercant enemiga, l’hostilització de les costes, etc, eren a càrrec de vaixells armats en cors, que s’esforçaven en llur tasca pel guany considerable que obtenien amb el botí i no pesaven sobre les finances estatals Per evitar els…

Situació Les restes de l’església es troben a l’interior de la masia del Simon Gros, que es troba a 800 m de la carretera C153 de Vic a Olot, damunt un petit altiplà que hi ha a la part ponentina del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 46,2 —y 52,6 31 tdg 462526 El trencall es troba al punt quilomètric 13,3 davant la casa de les Palanques, que hi ha a mà dreta, vers el costat de migjorn MAB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera No degué passar d’ésser…

El títol passà dels Pardo de la Casta als Lanti Della Rovere, als Manfredi i als Sanxis

L’encariment dels queviures per les males collites i per l’exportació de blat que la guerra de Crimea afavoria que deixà una part d’Europa sense el blat rus provocà disturbis a Aragó i a Andalusia i, més tard, a Castella, on provocà la caiguda del govern

Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del segle III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja com d’un…

La vall de Castellbò, segons els documents consultats datats entre els segles X i XII, estava densament poblada si més no, s’hi documenten un gran nombre de viles i “ vilullas ”, la major part de les quals apareixen en la relació de llocs, poblats o despoblats, que integraven la vall de Castellbò al final del segle XV i que foren recollits per Pere Tragó en la redacció del Spill de totes les coses del Vescomtat de Castellbó , redactat l’any 1519 La primera menció de la vall de Castellbò és de l’any 941, en una venda de dos canemars situats a la vall de Castro Leonis El nom de Castell-lleó no…

La cristianització de Sèrbia data del temps de Basili I de Bizanci 867-886 i, mentre que la Dalmàcia era ja cristiana des del segle VII i lligada amb el món romà, Sèrbia restà plenament vinculada al cristianisme oriental, dependent del patriarcat de Constantinoble El 1219, sota Esteve II i amb l’autorització del patriarca de Constantinoble, fou creada l’Església autocèfala de Sèrbia, el principal organitzador de la qual fou el monjo Sava, fundador també del monestir serbi de Khilandar, al mont Athos Esteve Dušan Uroš IV creà 1346 un patriarcat serbi, amb seu a Peč, però el seu primer…