Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
autòdrom
Transports
Circuit de cursa per a automòbils, en forma oval i d’unes longituds que oscil·len entre els 2,5 i els 4,5 km, on els vehicles poden atènyer velocitats de gairebé 300 km/h.
La pista és tancada i contínua, feta d’aglomerat asfàltic d’elevat coeficient d’adherència, i té revolts peraltats i alemnys dos llargs trams rectes Un dels primers circuits d’aquest tipus fou el de Terramar Sitges, construït sota el model dels de Booklands i Monza Els autòdroms tradicionals han esdevingut massa perillosos per als ràpids vehicles de competició moderns i, tret del d’Indianàpolis 4 032 m, o no s’utilitzen, o hom n'ha modificat el traçat, reduint la longitud de les llargues rectes de tribuna, o han estat ampliats amb un circuit complementari que els fa ésser més…
mar de Banda
Mar
Mar d’Indonèsia, tancada per les illes petites de la Sonda, les Moluques i les Cèlebes.
La profunditat mitjana és de 5 000 m, i hi ha estat detectada una fossa d’uns 7 400 m Al sud de Seram es troben les illes Banda
polígon guerxo
Matemàtiques
Figura tancada, limitada per segments de recta tots els quals no són en un mateix pla.
la Cova Santa
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa, al municipi d’Altura (Alt Palància), a 831 m alt., al vessant septentrional del Montmajor, a l’interior d’un avenc calcari antigament anomenat cova del Lledoner.
Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu atribuït per la tradició al cartoixà Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer L’extensió de la devoció des del 1574 feu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa El 1631 el bisbe de Sogorb donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII Hom hi feu importants…
Heinrich Wölfflin
Art
Historiador suís de l’art.
Deixeble de JBurckhardt a la Universitat de Basilea, on després fou professor 1893, com també a Berlín 1901-19, metodològicament partia dels pressupòsits formalistes de KFiedler, i esdevingué el representant més conegut de les teories de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, arran d’obres com Renaissance und Barock 1888, Die Klassische Kunst 1899 i Kunstgeschichtliche Grundbegriffe ‘Conceptes fonamentals de la història de l’art’, 1915 Hi considerava la història de l’art com una història sense noms, com el pur desplegament de les formes, polaritzades en dos conceptes…
El Palau Comtal Menor (Barcelona)
Art romànic
Les primeres referències documentals sobre el Palau Comtal Menor són dels anys 1114 i 1116, i fan esment d’un palau situat a prop del torrent del Merdançar, dins el territori anomenat dels Arcs Vells al burg de Barcelona Amb tot, els comtes reis gaudiren poc d’aquesta propietat, atès que el 1168 el rei Alfons cedí aquest palau al monestir cistercenc de Santes Creus, el qual hi establí una procuració i erigí la capella dedicada a sant Bernat Aquest palau, situat entre els carrers de la Riera de Sant Joan, el de les Magdalenes i el carrer Comtal, no s’escapà de l’especulació del sòl habitable…
Mentet
Municipi
Municipi del Conflent, al S de la comarca, entre els massissos de Costabona i de Bastiments i el Canigó, al límit amb la vall de Camprodon, Ripollès.
És format per la vall de capçalera del riu de Mentet , afluent, per la dreta, de la Tet, tancada pel circ muntanyós format pels pics de l’Om i de Ribesblanques, per la serra Gallinera, el pic de la Dona, la portella de Mentet 2 478 m alt, per on passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, el pla de Calmagra, els pics de Rocacolom i de la Mort de l’Escolà, el pla de Segar i el coll de Mentet 17 65 m alt, que comunica Mentet amb la vall de Saorra La migradesa de l’agricultura, i fins i tot, de la ramaderia hi ha 2 342 ha de pasturatges, tradicionalment l’activitat predominant del…
la Colònia Güell

Casa del majoral de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), al límit amb el de Sant Boi de Llobregat.
Té l’origen en la fàbrica de panes i altres teixits de cotó El Vapor Vell , de Sants, creada per Joan Güell i Ferrer el 1840 Eusebi Güell i Bacigalupi la passà a Santa Coloma de Cervelló 1891, on ja havia traslladat, associat amb Ferran Alsina i Parellada , la fàbrica que aquest tenia a Roda de Ter, i en confià la construcció a Antoni Gaudí i Cornet , que féu els plans de l’església de la colònia només fou construïda la cripta 1908-15, una de les obres cabdals de Gaudí La disposició urbanística s’atribueix al seu collaborador Francesc Berenguer i Mestres , així com l’escola i algunes cases…
perlita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica, vítria, molt àcida i de textura en capes concèntriques, que conté concrecions esfèriques semblants a perles.
Utilitzada en agricultura com a substrat en conreus fora de sòl, la perlita conté d’un 2 a un 5% d’humitat i, quan s’escalfa al voltant de 1 000°C, s’expandeix a una forma lleugera de densitat aparent 130-180 kg/m3 Aquest material té una estructura cellular tancada i gran capacitat de retenció d’aigua Una gran part de l’aigua d’irrigació es troba retinguda en els forats superficials de les cèllules i s’allibera sota tensions d’humitat relativament baixes Els substrats que contenen perlita com a principal component són ben drenats i tenen un bon aireig La perlita és un producte…
desig mimètic
Filosofia
Instrument fonamental de l’obra de R. Girard per a la desconstrucció que aquest autor fa de les concepcions romàntiques de la vida i de la literatura.
Per a Girard la noció de desig, tal com ha estat plantejada per la nostra tradició, és un mite que es fonamenta en l’exaltació del jo que caracteritza la cultura contemporània El desig humà és fonamentalment mimètic no és original, sinó que desitgem allò que algú altre desitja Per això Girard parla de la triangularitat del desig, perquè entre el subjecte i l’objecte s’interposa sempre algú altre el mediador a qui el subjecte imita, sovint de manera inconscient i involuntària Girard distingeix entre mediació externa, quan el subjecte i el mediador pertanyen a universos diferents,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina