Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Palau de Santa Eulàlia és a l’extrem occidental de la plana de l’Alt Empordà, a l’esquerra del Fluvià, que fa de límit meridional i de divisòria amb el terme de Sant Mori, a migdia El Fluvià forma en aquest lloc uns pronunciats meandres Els altres termes veïns són Garrigàs, al sector de ponent i septentrional, Siurana al NE, i Torroella de Fluvià i Sant Miquel de Fluvià, a l’E El territori comprèn alguns sectors planers, sobretot al NE, però hi predominen els terrenys ondulats pels pujols i tossals de carenes arrodonides i de poca elevació, que formen la…

Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà, a l’E amb Fontanilles, al S amb Ullastret, al SW amb Parlavà, a l’W amb Ultramort i al NW amb Verges S’estén per la plana alluvial a la dreta del Ter, que és el seu límit septentrional El Daró travessa el sector meridional del terme, que també és regat pel seu afluent, la Riera Nova El rec del Molí de Gualta agafa el seu cabal del Ter en aquest terme i diverses séquies de regadiu n’aprofiten l’aigua A l’extrem SE, el municipi s’allarga fins a l’antiga riba septentrional de l’antic estany d’Ullastret El nom del mas de la Bomba, en…

Àmplia nau única de l’església del convent –ara parròquia de Puigcerdà–, que ha perdut la capçalera original BU - GS “ Otro monasterio muy grande y rico junto a la calle y puerta de Livia es el de frailes Predicadores o de la orden de Santo Domingo Su templo también es muy grande, hermoso y rico Hará cerca de 150 años que se cayó por un terremoto, después lo volvieron a edificar Tiene una puerta grandísima y hermosísima, todo de piedra jaspe muy bien labrada y muy lisa… También tiene un coro muy grande con dos órdenes de sillas labradas y más de veinte altares y retablos… Tiene muy buenos y…

Situació Vista del poble vell de Santa Maria d’Oló coronat per l’església i l’indret on hi havia el castell, del qual avui tan sols resten unes poques romanalles J Pagans-TAVISA El castell d’Oló, conjuntament amb l’antiga església parroquial, presidia l’antic nucli poblacional encimbellat dalt un turó, de 546 m d’altitud, dreçat a la vall de la riera d’Oló i sota el qual s’arrauleixen els nous habitacles que eixamplaren la primitiva població, la qual, malgrat tot, encara senyoreja el poble i manté múltiples activitats humanes Long 2°02’10” - Lat 41°52’18” Per a anar-hi cal dirigir-se a Santa…

Situació Vista exterior de l’absis, únic sector de l’edifici que sembla conservar una bona part de l’estructura romànica F Tur L’església parroquial de Sant Joan és a la part més alta del poble de Matajudaica, les cases del qual s’agrupen en un pujol poc enlairat sobre les terres planes drenades pel riu Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG037508 Per arribar a Matajudaica cal situar-se al poble de Casavells d’on surt un camí, asfaltat i ben senyalitzat, que hi porta en un recorregut de només 1 km Casavells es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres, com ja…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn El mur que hom veu, corresponent a la nau meridional, és un dels elements més ben conservats d’un edifici que té moltes de les seves parts en estat ruïnós i que presenta un conjunt d’interrogants de difícil resposta M Anglada L’església és situada en un fondal de la Sauva Negra prop d’un petit pantà que origina el torrent de Santa Maria i queda a l’extrem de ponent de la urbanització de Puigsagordi, vora el punt de convergència entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles, prop del Mas Pujalt Aquesta…

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…

Encenser d’origen copte o itàlic i cassoleta utilitzada potser com a llàntia Servei d’Audlovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs - JI Rodríguez Dels bronzes trobats al conjunt del Bovalar Seròs, Segrià cal fer-ne dos grups Tots dos corresponen a les dues unitats arqueològiques que formen el conjunt Per una banda, els bronzes d’ús litúrgic trobats exclusivament dins la basílica, que són de tipologia de tradició paleocristiana mediterrània clara Un d’aquests —un gerret d’ús litúrgic— és un element utilitzat en temps visigòtics L’altre grup és format per bronzes d’ús personal de temps…

Introducció Quadre general de la ceràmica comuna de Tàrraco dels segles V-VII, segons la seva procedència i cronologia JM Macias Les ceràmiques de cuina de l’antiguitat tardana a Catalunya no han estat objecte d’una atenció específica fins a dates ben recents, segurament a causa de la falsa creença que eren en tots els casos produccions locals, i que per tant podien aportar poca informació Afortunadament, en els darrers anys, s’han començat a estudiar amb més profunditat i se’ls ha donat la importància que els correspon com a part del registre arqueològic A grans trets, s’entén com a ceràmica…

La successió als segles XI i XII —és a dir, els mecanismes de reproducció social a través del parentiu— es pot analitzar sobretot des del vessant material, és a dir, des de la transmissió per herència de béns i drets, però abraçava també molts altres aspectes, com ara la transmissió d’estatus i poder, oficis i funcions Des del primer punt de vista, la successió havia variat poc amb relació a la tradició de les lleis visigòtiques Segons el codi legal dels Liber iudiciorum , l’herència havia de recaure, majoritàriament, en els fills o els nets en el cas que n’hi hagués, i tots els fills tenien…