Resultats de la cerca

S’inicià en aquesta última activitat, i durant la dècada dels cinquanta, i sobretot influït per Calder, se sentí atret per l’art del moviment i derivà cap a l’escultura La seva producció posterior incorporà l’ús de motors i elements magnètics i lluminosos Les seves escultures metàlliques es caracteritzen per la combinació d’estructures geomètriques pures i per l’interès pel moviment Conreà també l’escultura monumental És autor d’alguns films i escrits teòrics Considerat un dels clàssics del cinetisme contemporani, l’any 1994 es publicà el catàleg raonat de la seva obra, arran de…

Defensat per AMarshall enfront del mètode qualitatiu, es troba en la base de la teoria neoclàssica i de l’elaboració de models econòmics La dificultat, però, de determinar numèricament les magnituds que responen a processos socials, així com les variables de caràcter subjectiu, aconsella la complementació d’ambdós mètodes

Estudià a Oxford, on es graduà, i cap al 1435 hi exercí algun temps de professor Fou monjo carmelità i viatjà per Alemanya, França i la Península Ibèrica fins a installar-se a Itàlia cap al 1450 Estudià a Pavia, i entre el final del 1450 i el començament del 1460 s’estigué a Florència, on, possiblement, fou mestre de Llorenç de Mèdici El 1467 es trobava a Lucca com a professor de gramàtica, aritmètica i música i director de cor a la catedral de Sant Martí El 1486 fou cridat per Enric VII d’Anglaterra, però Hothby morí durant el viatge Compongué exclusivament música sacra Com a teòric…

Estudià enginyeria a Delft i música al Conservatori de Frankfurt Fou alumne del teòric Heinrich Schenker a Viena 1925-34, les idees del qual l’influïren fortament Schenker l’incità a crear un arxiu fotogràfic de manuscrits musicals 1927 al departament de música de la Biblioteca Nacional de Viena Aquest arxiu conté una gran quantitat de còpies fotografiades de manuscrits autògrafs de grans compositors, des de JS Bach fins a J Brahms A partir del 1919 començà a formar-ne una collecció monumental, que, a part de contenir nombrosa música des de l’època clàssica fins al Romanticisme, incloïa…

Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibellins Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440 És autor de la Declaratio musice discipline , dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a Franchino…

Cap al final de la dècada del 1540 possiblement residí durant una temporada a Lió A Itàlia estigué al servei de la cort ducal d’Urbino i també treballà durant algun temps a Pesaro La contribució musical més important de Phinot fou el desenvolupament de la tècnica de l’escriptura policoral a vuit veus El 1548, dos anys abans de les primeres obres d’A Willaert en aquest estil, publicà cinc motets per a doble cor Les seves obres conservades incluouen dues misses, dos magníficats, un elevat nombre de motets i diversos arranjaments polifònics de salms També publicà dos llibres de chansons a Lió, l…

Format al Conservatori de Música de Colònia, entre el 1924 i el 1930 realitzà estudis de musicologia a la universitat d’aquesta ciutat Fou el redactor dels programes de mà dels concerts Gurzenich, organitzats per la Konzertgesellschaft Societat de Concerts, del 1925 al 1969, activitat interrompuda entre el 1933 i el 1944 Dirigí diversos programes musicals nocturns a la Ràdio de l’Alemanya Occidental entre el 1948 i el 1965 on, el 1951, fundà el primer estudi de música electrònica També es dedicà a la docència i en 1965-71 exercí de professor a la Musikhochschule de Colònia En el seu catàleg…

La polifonia fou, en certa manera, el resultat del característic racionalisme occidental que ja començava a imposar-se en molts altres aspectes durant l’època medieval Els primers exemples de polifonia medieval aparegueren al segle IX en els tractats teòrics anònims Musica enchiriadis i Schola enchiriadis Es tracta, però, de formulacions teòriques que únicament intenten descriure una pràctica improvisatòria Els primers testimonis escrits de polifonia pràctica daten del segle XI La primera forma polifònica fou l' organum , que evolucionà a través de diverses formes i procediments…

Estudià música amb Joan Carreras i Prats a l’església del Carme de Girona i també rebé alguna lliçó de J Barba Exiliat a França des del 1841, sembla que fou organista a Besiers, i més tard, a la catedral de Nimes Retornà a Girona vers el 1860, on fou organista de la catedral per oposició i també mestre de capella en substitució de J Carreras i Dagas, i posteriorment fou ordenat de prevere L’estat bastant precari de la capella de música de la catedral devia ésser el motiu pel qual abandonà ambdós càrrecs el 1864 Retornà a França, i s’establí a Seta Compongué una Gran Missa , editada…

Vida Fill d’una família acomodada, gastà bona part de la seva fortuna viatjant A París conegué Voltaire, JB le Rond D’Alembert i JPh Rameau L’any 1749 s’installà a Berlín i participà a fons en la vida musical de la ciutat Publicà tres periòdics, on desenvolupà les seves idees crítiques, i simultàniament es consagrà a l’edició musical i a la composició Conreà la música per a teclat sonates, fugues, preludis, corals i la música vocal cançons i odes, obres que edità acompanyades de diversos tractats, com Die Kunst das Clavier zu Spielen 'L’art d’interpretar al teclat', 1750 o Anleitung zur…