Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
Les acantàcies
Distribuïda principalment per les zones tropicals, aquesta família té 250 gèneres i unes 2500 espècies, de les quals només una, Acanthus mollis , és autòctona del nostre país Altres espècies, com Aphelandra aurantica , es cultiven en jardineria com a plantes d’interior Les acantàcies són arbres, arbusts o plantes herbàcies de fulles simples i oposades Les flors, zigomorfes i agrupades en inflorescències espiciformes, són portades per bràctees grosses, sovint acolorides El calze, format per quatre peces parcialment soldades, és bilabiat o campanulat La corolla, simpètala i de tub curt, té un…
Les litràcies
Detall de la inflorescència de Lythrum salicaria , a la part superior de la qual poden observar-se algunes poncelles amb els sèpals acabats en una petita prominència Aquesta espècie també presenta heterostília, amb tres menes de flors diferents Ramon M Masalles Grup format per unes 500 espècies herbàcies, arbustives i, fins i tot, arbòries, agrupades en 24 gèneres, esteses principalment per les regions tropicals i temperades Al nostre país n’hi ha unes nou espècies, incloses en els gèneres Lythrum i Ammania Les litràcies tenen les fulles simples i enteres, oposades, verticillades o més…
Martirologi d’Ató (Ms. 128b)
Folis 1v i 2 del còdex, obra d’Ermemir, realitzada l’any 1061 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 128b, per la seva envergadura, es tracta de 313 folis, l’antic manuscrit XLVII del Catàleg de Villanueva * fou subdividit recentment en dos volums més reduïts, el segon dels quals, el Ms XLVII, 2 o bé Ms 128, b ofereix un cert interès artístic gràcies a la modesta decoració de caplletres D’aquest manuscrit tractarem en el nostre breu comentari És un còdex de 145 folis de 32,2 x 26cm, escrits en lletra carolina, al qual han estat afegits els folis del 128 al 143 que, a causa d’un error,…
afilar-se
Agronomia
Allargar-se anormalment les tiges i les fulles d’una planta, creixent dèbils i primes, sense clorofil·la.
És un fenomen corrent en els vegetals que creixen amb poca llum
rèptil
Botànica
Dit de les tiges ajagudes, que creixen recolzant-se en el sòl i que sovint emeten arrels.
sinistrors | sinistrorsa
Botànica
Dit de les tiges i òrgans volubles que mirats des de l’àpex giravolten vers l’esquerra.
cua de gat

Cua de gat
Isidre Blanc (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de tiges ertes, fulles sèssils estretament lanceolades i flors grogues.
Creix en brolles i erms, sobretot a les comarques valencianes En medicina popular és emprada com a vulnerària
aspreta
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les equisetàcies, de tiges molt aspres, poc ramificades, buides interiorment.
Viu a la muntanya mitjana, principalment a les vernedes o en ambients humits
curare
Extracte preparat principalment amb l’escorça, les arrels i les tiges de diverses espècies del gènere Strychnos
.
Els indígenes d’Amèrica del Sud l’empraven com a verí per a emmetzinar les puntes de les sagetes La composició i l’aspecte són variables els principis actius més importants són l’alcaloide curarina i els seus derivats Produeix una paràlisi semblant a la tetànica, i la mort sobrevé per asfíxia en aturar-se els moviments respiratoris
Fons d’art romànic del Museu Duran i Sanpere de Cervera
Art romànic
El museu L’actual Museu Duran i Sanpere de Cervera està integrat per diversos àmbits en els quals es localitzen obres d’art i altres peces relacionades amb el món de la paleontologia, l’arqueologia, la història comarcal i l’etnografia Aquesta institució està vinculada al Centre Comarcal de Cultura de Cervera, del qual formava part, i tingué el seu origen vers l’any 1914 Inicialment les poques peces de l’incipient museu, juntament amb l’Arxiu Municipal, es van ubicar a la Casa de la Ciutat de Cervera L’any 1918, l’Arxiu, i cal suposar que també les obres que constituïen l’embrió del futur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina