Resultats de la cerca
Es mostren 526 resultats
Manuel de Mata i Maneja
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en dret Escriví habitualment en castellà És autor d’un gran nombre de poemes, sovint premiats en certàmens, de tema llegendari, històric i costumista La gruta de los encantados , 1876 Los guardias de la Cruz , 1994 Mallorca , 1880, i Valencia , 1882 Conreà diversos gèneres teatrals, en llengua castellana el drama El capitán Gulliver , amb Josep Manuel Casademunt, i en llengua catalana la tragèdia Lo llibre de l’honor , 1883, en collaboració amb Frederic Soler El seu germà Onofre de Mata i Maneja Barcelona 1850 — , militar, lluità en la tercera guerra Carlina a Catalunya, i es…
,
Ramon Pomés i Soler
Literatura catalana
Escriptor.
Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 i collaborà a Lo Sometent de Reus, entre d’altres Per al teatre escriví Los joves 1899, drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha 1893, El apóstol blanco 1901 i Florida eterna 1907 Publicà també el recull de narracions La Riallera 1903 i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina 1905 Traduí al català La vaga dels forjadors 1898, de F Coppée, i Molt soroll per res 1909, de W Shakespeare És autor de diversos llibres de caràcter didàctic i d’un…
,
Robert Devereux
Història
Militar
Militar i cortesà.
Segon comte d’Essex, fou famós per les seves relacions amb la reina Elisabet I d’Anglaterra de la qual fou privat des de molt jove Ambiciós i aventurer, Robert Devereux participà en els conflictes bèllics del seu temps Lluità contra les tropes imperials castellanes als Països Baixos, a Castella, a Lisboa i contra els catòlics a França Comandà diverses vegades les forces angleses contra els revoltats irlandesos, però la derrota que obtingué el 1599 juntament amb la seva deserció i les seves intrigues li valgueren la pèrdua del favor de la reina i dels càrrecs polítics Encara intentà sollevar…
Les novel·les del Sud. 1927-2007
En paraules del crític literari Terry Eagleton, la novella, “tal com suggereix el seu nom, derivat de ‘nou’, és el producte del món modern secularitzat Les novelles es consumeixen en privat, a diferència del teatre clàssic o de la narrativa oral A diferència de la tragèdia antiga o de la mascarada cortesana, la novella és informal, sense vincles oficials amb l’estat o el sobirà” Autors i títols De fet, aquest mateix autor segueix afirmant “la novella, mescla promíscua de drama, poesia, tragèdia, èpica, narrativa i romanç, és la més híbrida de les formes canòniques” Ja que “la novella respon…
François-Benoît Hoffmann
Música
Llibretista, dramaturg i crític francès.
El 1784 es traslladà a París, on, sota la protecció i el patrocini de la marquesa de Boufflers, assolí un gran èxit amb les dues primeres òperes que escriví Phédre 1786 i Nephté 1789, amb música de Jean-Baptiste Lemoyne Collaborà més tard amb el compositor Étienne-Nicolas Méhul a Euphrosine 1790 i a Adrien , obra aquesta darrera que, prohibida per la Comuna de París, no s’estrenà fins el 1799 També escriví llibrets per a Luigi Cherubini, entre els quals destaca el de Médée 1797, basada en una tragèdia d’Eurípides i que es convertí en l’òpera més famosa d’aquest compositor Per a Rodolphe…
Miquel de Ribes i de Vilar
Literatura catalana
Escriptor.
Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Amb la Revolució Francesa acabà exiliant-se a Sant Cugat Vinculat a l’anomenat grup de Tuïr, traduí al català les tragèdies de Racine, Esther 1792 i Atalia 1774, representada per primera vegada el 1788, i publicada el 1912, i el Polyeucte 1789 de Corneille Al final de l’ Atalia , afegeix la “Conclusió de la tragèdia” Se li han atribuït —sense proves concloents— dues obres originals Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista Tuïr 1796 i Sant Joan en lo desert , manuscrita, que desenvolupa més extensament l’obra anterior…
,
Johann Friedrich Reichardt
Música
Compositor, director i escriptor alemany.
Vida Rebé la primera instrucció musical del seu pare, que li ensenyà a tocar el llaüt i el violí, amb els quals demostrà una gran habilitat, com també al teclat Compaginà la formació musical amb els estudis universitaris a Königsberg, on fou alumne d’I Kant, de qui es reconegué un gran admirador El 1771 inicià una sèrie de viatges que el portaren a Leipzig, Dresden, Praga i en diverses ocasions a Berlín, ciutat aquesta darrera on conegué les òperes de KH Graun i JA Hasse El 1774 tornà a Königsberg i l’any següent sollicità el càrrec vacant de mestre de capella a l’òpera reial de Berlín, tot…
Jirí Pauer
Música
Compositor txec.
Estudià amb A Hába al Conservatori de Praga, i posteriorment es perfeccionà amb P Borkovec 1946-50 Fou director del Teatre Nacional Lligat al món de la música contemporània, des del càrrec que exercí al Ministeri d’Educació potencià el coneixement de la música txeca Influït per A Hába, escriví peces en quarts de to, com Burlesques , però ben aviat cedí a les imposicions del realisme social i compongué obres de caràcter polític Posteriorment derivà cap a un estil neoromàntic, de fàcil comprensió En la seva producció teatral destaca Zuzana Vojírová 1958 Cal esmentar també els seus concerts per…
Prometeu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, de la raça dels titans
.
Fill de Jàpet i de Clímenes, una de les oceànides, afavorí els homes donant-los el foc sostret, per venjança, a Zeus Aquest el castigà lligant-lo en una columna i enviant-li una àguila per devorar-li el fetge, que sempre es reprodueix Els homes foren castigats, a llur torn, amb la creació de Pandora Constitueix la figura central de la tragèdia d’Èsquil Prometeu encadenat traduïda al català per CRiba, 1933, que formava part d’una trilogia sobre el mateix personatge Considerat el creador dels humans, portador del foc i de la saviesa, la seva figura, enriquida amb motius filosòfics, representa…
Silvio Pellico
Literatura catalana
Escriptor.
Escriví poesia romàntica i tragèdia neoclàssica Laodamia , 1812 i romàntica Francesca da Rimini , 1814 traducció catalana d’Alfons Maseras, 1909 Eufemio di Messina , 1834 etc A Lió entrà en contacte amb una ideologia revolucionària i racionalista Preceptor a casa del comte Porro di Lambertenghi, a Milà, conegué diversos fautors del Romanticisme Aquestes orientacions renovadores, políticament i literàriament, el portaren a lluitar contra els austríacs, dominadors de la Llombardia, des de les pàgines del Conciliatore 1818-19 i al costat dels carbonaris Condemnat a mort, li fou commutada la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina