Resultats de la cerca
Es mostren 1306 resultats
alentidor elèctric
Transports
Tipus d’alentidor format per un estator, fixat al bastidor d’un vehicle, que porta unes bobines inductores i un rotor de material ferromagnètic que gira solidari amb l’arbre de transmissió: el rotor és format per dos discs, entre els quals hi ha l’estator, o bé per un de sol, interior a aquest.
Quan cal alentir el vehicle, hom envia corrent de la bateria a les bobines i el camp magnètic creat es tanca a través del rotor on indueix corrents elèctrics, dits de Foucault , que reaccionant amb el camp inductor, originen forces que s’oposen al gir del rotor, i així alenteixen l’arbre de transmissió L’energia perduda pel vehicle es transforma en calor en els plats, els quals, per tal de dissipar-la, solen portar aletes L’alentidor és emprat en els grans camions per alleugerir, a les baixades, el treball dels frens
mini
Pintura
Mineralogia i petrografia
Química
Substància pulverulenta, de pes específic 9 i d’un color que va del taronja al vermell segons les dimensions de les partícules.
El mini natural no presenta una simetria definida En la indústria hom l’obté per escalfament de plom al voltant dels 500°C primerament es forma litargiri PbO, el qual, per posterior oxidació, es transforma en mini És insoluble en aigua i molt resistent als àcids minerals Antigament el mini fou molt emprat com a colorant per a tintes i pintures actualment hom l’utilitza en la fabricació de vidre de plom, en la preparació d’esmalts i vernissos sobretot pel seu poder cobrent i per la seva resistència a l’oxidació, com a fundent, etc
son Vida
Antiga possessió del municipi de Palma (Mallorca), construïda al cim d’un contrafort nord-oriental de la serra de na Burguesa.
Al s XVII passà dels Vida als Truiols en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell Hi agrupà notables colleccions d’armes procedents, en gran part, del castell de Peralada, d’estris de cuina de coure de les possessions familiars a Mallorca, d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres/> Ha estat residència de personalitats, i modernament ha estat transformada en un gran hotel de luxe
semibrevis
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII al XVII i que equival a la meitat o a la tercera part de la brevis, d’on ve el seu nom.
A la vegada és dues o tres vegades més gran que la minima La seva aparició, al segle XIII, coincidí amb la de la notació mensural Durant el Renaixement, i després en el Barroc, fou adoptada com a unitat de mesura Es representà mitjançant un rombe, que amb el temps es transformà en l’actual figura de la rodona el seu silenci, que s’indica per mitjà d’un traç vertical descendent unit a qualsevol de les línies del pentagrama, és el model del qual deriva el silenci de rodona
atzurita
atzurita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de coure, Cu3(OH)2(CO3)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, en formes prismàtiques Es presenta també en masses compactes És de color blau de lluïssor vítria, translúcida i òpticament biaxial positiva Té exfoliació perfecta, duresa 3,5-4 i pes específic 3,77 Es transforma en malaquita per addició d’una molècula d’aigua, amb pèrdua d’una de CO 2 Es troba associada amb altres minerals cuprífers, a Barraburra Austràlia, Tsumeb Namíbia i Arizona Antigament era emprada com a pigment blau i actualment en la fabricació d’objectes d’artesania i ornamentació
betaïna
Farmàcia
Química
Sal interna de l’hidròxid de carboximetil-trimetilamoni, que es troba àmpliament distribuïda entre els animals i els vegetals.
Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis
Dionís Escorsa i Cruells
Industrial.
El 1876 establí a Barcelona, juntament amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebò, una foneria de ferro que esdevingué la segona foneria d’acer mòlt de l’Estat espanyol i que el 1920 es transformà en les importants Foneries Escorsa, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat L’empresa, que ocupà fins 200 obrers, fallí i tancà el 1966 El seu fill, Alexandre Escorsa i Sòria Barcelona, 13 de desembre de 1877 - 13 de febrer de 1947, se separà de la societat i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses
lantani
Química
Primer element de la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 57 i pes atòmic 138,905.
És una mescla de dos isòtops 1 3 9 La 99,911% i 1 3 8 La 0,089% El lantani metàllic és blanc, es fon a 920°C i bull a 3454°C s’oxida en presència de l’aire i es transforma en LaOH 3 en els seus composts actua amb el nombre d’oxidació de +3 És el més bàsic dels elements de les terres rares Hom l’aïlla dels seus minerals la monazita i la lantanita per cristallització fraccionada, per extracció amb solvents orgànics o per bescanvi iònic
Centre Nacionalista Republicà
Partit polític
Partit polític constituït a Barcelona al desembre de 1906.
Després que, a la primavera de 1904, es produí en la Lliga Regionalista l’escissió d’alguns elements hostils a l’orientació conservadora i filomonàrquica de Prat i Cambó, els escindits Ildefons Sunyol, Jaume Carner i Joaquim Lluhí i Rissech, entre d’altres crearen, com a element aglutinador i tribuna pública, el setmanari El Poble Català novembre 1904, que es transformà en diari al maig de 1906 Aquest grup, engrossit per elements que procedien de la Unió Catalanista Santiago Gubern, Antoni Sunyol i per joves representatius del republicanisme comarcal com Antoni Rovira i Virgili o…
Germandat del Cinema
Cinematografia
Institució cinematogràfica de caràcter assistencial constituïda a Barcelona el 1932.
L’any anterior ja s’havia creat el Montepío Cinematográfico, que es capitalitzà amb l’organització del Dia del Cinema, i que en el marc de la nova política cinematogràfica impulsada per la Generalitat republicana es transformà en Germandat Mútua del Cinema de Previsió Social La primera junta oficial fou presidida per un empresari de gran solvència, Josep Maria Bosch Uns estatuts redactats en català i degudament aprovats per la Generalitat en deixaren ben clara la voluntat assistencial, que nodrí les seves caixes amb les quotes dels associats, a banda de les aportacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina