Resultats de la cerca
Es mostren 631 resultats
George Osborne
Política
Polític britànic.
Es graduà en història moderna a la universitat d’Oxford, i després de treballar un temps al Servei Nacional de Salut, el 1994 s’incorporà al departament de recerca del Partit Conservador En 1995-97 fou assessor especial del ministeri d’agricultura, alimentació i pesca En passar els conservadors a l’oposició fou secretari polític del líder conservador William Hague 1997-2001 i ocupà també càrrecs de confiança dels successors d’aquest Michael Howard i David Cameron Elegit diputat el 2001, revalidà el càrrec el 2005 i el 2010, i des del 2004 fou primer secretari del Tresor del…
Liz Truss

Liz Truss
© Simon Dawson / No10 Downing Street
Política
Política britànica.
Graduada en filosofia, política i economia per la Universitat d’Oxford 1996, en aquest centre fou presidenta de l’organització d’estudiants Liberal Demòcrates Membre del Partit Conservador des del 1996, en les eleccions generals del 2010 fou elegida parlamentària L’any 2014 fou nomenada secretària d’estat de Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals en el govern de David Cameron Theresa May la nomenà secretària d’estat de Justícia 2016-17 i lord canceller 2016-17, la segona dona amb aquest càrrec en els mil anys d’història de l’oficina Després de les eleccions generals del 2017 assumí el…
Emilio Colombo

Emilio Colombo
© Parlament Europeu
Política
Polític italià.
Graduat en dret per la Universitat de Roma, durant els anys d’estudiant ingressà a les Joventuts d’Acció Catòlica, organització de la qual fou vicepresident Diputat democratacristià el 1946, aquest any formà part del grup de ponents encarregat de redactar la nova constitució republicana, en substitució de la monàrquica Reelegit el 1948, en la seva llarga carrera política ocupà diversos ministeris, com el d’agricultura 1955-57 i 1957-58, el del tresor 1963-70, 1972 i 1974-76 i el d’afers estrangers 1980-83 i 1992-93 Del 1970 al 1972 esdevingué cap d’un govern de centreesquerra…
Josep Maria Tous i Maroto

Josep Maria Tous i Maroto
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i erudit.
Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La Almudaina , entre d’altres Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més…
, ,
Jesús Massip i Fonollosa
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Dret civil
Arxiver, historiador i poeta.
Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret 1983 En el camp de la…
,
Teodoric I
Història
Rei dels ostrogots (474-526).
Fill i successor de Teodomir, pertanyent al llinatge dels Àmals, fou enviat com a ostatge a Constantinoble 462, on adquirí una certa cultura i una experiència política, i l’emperador Zenó el feu patrici i magister militum i l’envià contra Odoacre 488 Envaí Itàlia i, el 494, després d’haver ocupat Ravenna, es considerà rei dels gots i dels romans, i fou reconegut com a tal per l’imperi d’Orient el 498, amb una certa i més aviat teòrica submissió a aquest El 511 assumí la regència de la monarquia visigoda com a tutor del seu net Amalaric, sota la protecció del seu general Teudis, i aconseguí de…
cambrer
Història
Oficial palatí que a l’edat mitjana era al servei de la cambra reial on hom guardava el tresor, les joies, els mobles i les vestimentes reials.
Més tard fou donat el nom de cambrer al guardià de la cambra reial, i el càrrec encloïa atribucions financeres recepció i distribució d’ingressos reials Finalment, el cambrer restà restringit al servei particular del sobirà, llevat el de taula A la corona catalanoaragonesa rebé el nom de cambrer major fins al s XIV, que passà a anomenar-se camarlenc
el Castellet de Banyoles
Antic llogaret
Important poblat ibèric a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dins el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…
Micenes

Micenes La Porta dels Lleons
Ciutat
Ciutat antiga de Grècia, situada a la regió de l’Argòlida, al Peloponès.
És situada a l’encreuament de dues muntanyes que dominen la vall suau de l’Ínac, tancada, a l’W, per l’acròpolis d’Argos i la cadena de cims que amaguen la badia de Nàuplia És famosa per les gestes —àmpliament celebrades en la literatura— dels membres del casal reial dels Atrides, un dels quals, Agamèmnon, participà en el setge i saqueig de Troia com a rei i senyor dels capitosts grecs Existent ja des del 2000 aC, fou la ciutat més important de la Grècia continental entre el 1600 i el 1200 aC, moment en el qual, a conseqüència de les invasions dòriques segons uns estudiosos, o d’esdeveniments…
Maurice Maeterlinck
Teatre
Literatura francesa
Dramaturg, poeta i assagista belga d’expressió francesa.
Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina