Resultats de la cerca

És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’estenen els nous barris…

Situació i presentació És situat a la banda septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat, que en aquest sector separa la Conca de Barberà i l’Urgell, amb altituds que oscillen entre els 770 i els 796 m la Faneca, 774 m d’altitud Confronta amb els termes de Forès i Sarral E, de Barberà de la Conca i Pira S, de Blancafort W i de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, i Passanant N A llevant el terme és drenat pel barranc del Xano, que, procedent del terme de Forès, s’ajunta amb el barranc del Mas del Jep per formar la rasa de Pira, ja en aquest terme, i…

Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme inclou, al sector…

El barranc de La Hoz, subsidiari de la vall del riu Reatillo Ernest Costa Les serres de Xiva i Utiel 19, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Les serres de Xiva i Utiel ocupen una extensió aproximada de 600 km 2 , se situen immediatament al sud de la vora dreta del Túria, i comprenen terrenys dels termes de Benagéber, Sinarcas, Utiel, Requena, Setaigües, Xiva, Gestalgar, Xulella, Xera i Sot de Xera Es tracta d’un massís calcari, geològicament complex, dominat pels materials del Juràssic i el Cretaci, on no manquen extensions significatives del Neogen, del Paleogen i del…

La geografia física Luxemburg és un país de relleu ondulat, amb dues regions naturals ben marcades la septentrional, o Ösling, que forma part de l’aspre massís de les Ardenes, tallat per profundes valls i solcat pels rius Sure, Our, Clerf i Wiltz, afluents del Mosella, que, amb el Sure i l’Our, marca la frontera oriental el terreny, poc fèrtil, és cobert de bosc i, a l’extrem nord, de landes i torberes, i la regió centromeridional, o Gutland 'bon país', amb relleu de cuestas i amples valls, de conreu dens El clima, continental, presenta diferències d’hivern entre el N i el S als altiplans…

Imatge hivernal de la llacuna de la Massona, amb el fons de les muntanyes de la Garrotxa i el Ripollès Oriol Alamany Els Aiguamolls de l'Alt Empordà 14, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situats a l’extrem oriental de la plana empordanesa, els aiguamolls de l’Alt Empordà constitueixen la segona zona humida en importància del Principat Tot i la seva considerable extensió, l’àrea actual és tan sols una petita resta del que en altre temps fou una molt vasta zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la part baixa de l’Empordà, envoltant el massís del Montgrí…

La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…

L'estany de Salses 11, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’estany de Salses, també anomenat de Leucata, és situat a 10 km al nord de Perpinyà i voreja el golf de Lleó Constitueix, entre les Corberes i el cordó litoral, el límit septentrional de la plana del Rosselló De forma allargada parallelament a la riba de la Mediterrània, el complex lacunar cobreix una superfície d’unes 5200 ha i l’integren dues cubetes que formen una única làmina d’aigua La cubeta de Salses, catalana, s’estén sobre 3100 ha, amb una fondària mitjana de 2,1 m, mentre que la de Leucata i l…

Platja de cala Montdragó En primer terme, restes de posidònia Posidonia oceanica acumulades per causa de l’onatge Oriol Alamany Montdragó 13, entre els principals espais naturals de Mallorca Al sud-est de l’illa de Mallorca es troba un dels conjunts de cales més bells de la costa mallorquina, conegut sota el nom genèric de Montdragó i integrat per les cales de S’Amarador i la Font de N’Alis, els calons d’En Burgit i de Sol-i-Mina, i altres entrades o llocs menors L’espai natural està format doncs per tot el litoral entre Sa Barca Trencada i la Punta des Niu de S’Aguila, i també pels…

En el context jurídic mundial, la justícia penal internacional no va presentar avenços significatius durant el 2011 El principi de jurisdicció universal que va introduir Bèlgica per una llei de 1999 fins a la seva derogació el 2003 va continuar trobant obstacles per a la seva aplicació efectiva No obstant això, Alemanya el va emprar per encetar, al maig del 2011, un procés contra Ignace Murwanashaya, el cap de la rebellió hutu ruandesa de les Forces Democràtiques d’Alliberament de Ruanda, resident en territori alemany El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso esquerra…