Resultats de la cerca
Es mostren 447 resultats
Castell de Grialó (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Vista aèria del turó de Grialó amb les restes del castell i de l’església, separats per una torre d’alta tensió que en desfigura el conjunt ECSA - M Catalán Castell situat al cim d’un petit turó, a l’extrem de l’altiplà de la Força S’albira, a sota, el poblet de Colldelrat i una bona panoràmica sobre la vall del Segre Al costat del castell hi ha l’església de Sant Miquel de Grialó i una torre d’alta tensió, que desfigura el conjunt Mapa 33-13328 Situació 31TCG430407 Des de la carretera que uneix Ponts amb Artesa de Segre C-1 313, hem d’agafar per la dreta la pista que va al poblet de…
Castell de Santa Oliva
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del castell de Santa Oliva i l'església, on destaca la torre i l’espadanya del santuari de la Mare de Déu del Remei ECSA - J Todó Aquest castell és situat al cim d’un petit turó, al mig de la plana meridional del Penedès, al nord del Vendrell, al costat de la població de Santa Oliva Mapa 35-17447 Situació 31TCF808669 S’hi ha d’entrar per la porta de l’església del Remei A dins, es pot accedir al terrat de la torre per una escala metàllica, installada arran de la restauració La clau de la capella i del castell és a la Casa de la Vila JBM-RMUC-JARN Història El…
La integració ramadera
Durant els anys seixanta i, sobretot, els setanta, els ingressos procedents de l’engreix de bestiar en petites granges van tenir un paper decisiu per al sosteniment de les explotacions amb poca terra Sovint, aquesta activitat ramadera estava deslligada dels conreus ordinaris i, per tant, no era un complement de la producció vegetal Transport de xais per carretera, 1973 AEC / E Costa Hom es pot preguntar per què l’agroindústria no va erigir immensos complexos ramaders per a engreixar directament el bestiar utilitzant mà d’obra assalariada, en lloc de distribuir aquesta feina entre centenars de…
Congrés de Cultura Catalana
Cinematografia
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de seccions, treballs i actes culturals diversos en defensa i per a la promoció de la cultura catalana.
Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…
,
Sant Salvador de Guardiola
Art romànic
Situació Restes de l’absis de la nau principal de la desapareguda església Hom hi pot veure un aparell robust, fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, disposats ordenadament en filades horitzontals i collocats a trencajunt A Mazcuñan-F Junyent Les restes de l’església de Sant Salvador són situades en un planell enlairat, estès al peu de l’alterós casal de Can Miralda, que és encimbellat dalt el turó d’aquest mateix nom, a la banda oriental del terme En aquest mateix indret s’erigeix la capella de Santa Maria de Gràcia, la façana de la qual fou feta bo i aprofitant el mur de migdia del…
Santa Maria de Viladelleva (Callús)
Art romànic
Situació La capella de Santa Maria s’alça propera als masos Viladelleva i Ferrer, a la banda nord-oriental del terme, a frec del territori de Castellnou de Bages Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Aspecte que ofereix l’exterior de la capella des del costat sudoriental L’edifici mostra la capçalera carrada que remata una nau no gaire grossa A Mazcuñan-F Junyent Aspecte que ofereix l’exterior de la capella des del nord-oest El porxo que precedeix el mur frontal i que aixopluga la porta d’entrada a la capella és de construcció posterior A Mazcuñan-F Junyent Un cop arribats a la població de Callús,…
Santa Maria de Castell-llebre (Peramola)
Situació Antiga parròquia, bastida al costat del castell que li donà el nom, ara convertit en santuari marià T Pollina L’església de la Mare de Déu de Castell-llebre es troba situada sobre un esperó rocallós, en un lloc eminent sobre el curs del Segre, just en el punt on s’inicia el congost del riu en el qual es construí la presa de l’embassament d’Oliana, al cantó oposat de l’emplaçament de l’antic castell d’Oliana Mapa 34-12291 Situació 31TCG585608 L’itinerari que mena a l’església és el mateix que porta al castell de Castell-llebre JAA Història El lloc de Castell-llebre és documentat per…
Santa Maria de l’Estela (Cabanelles)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental, on hom pot veure la construcció semicircular, afegida al mur meridional, i que alberga l’escala de cargol que puja al campanar F Tur L’Estela és un poblat que formaven nombroses masies escampades per una àmplia rodalia muntanyosa, al sector nord-est de l’extens terme municipal de Cabanelles Avui és pràcticament deshabitat L’antiga església parroquial de Santa Maria, abandonada, es troba al cim d’un elevat planell A la seva vora només hi havia la rectoria i el mas de Sant Cristòfol o Cal Magre, ambdós en ruïnes Mapa…
Caterina Albert i Paradís

Caterina Albert i Paradís
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.
Filla d’una important família de propietaris rurals, portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat En contrapartida, començà a llegir, a pintar i, sobretot, a escriure com a simple “aficionada”, paraula que esdevindria grata a l’escriptora a l’hora de definir-se De formació, doncs, autodidàctica, es mantingué fidel, al llarg de mig segle de producció, als esquemes literaris que imperaven quan es posà a escriure el naturalisme i, en proporció molt més petita i sobretot a la seva primera època, el Modernisme Aquest eclecticisme inicial es corresponia als esforços de Narcís Oller i…
,
Kyoto, ciutat santa
Kyoto, ciutat millenària i eclèctica, és la setena ciutat del Japó en població amb gairebé un milió i mig d’habitants Situada al centre de l’illa de Honshū, a la vall del mateix nom, va ser habitada a partir del segle VII, i fou la seu de la cort imperial i capital del Japó des del 794 fins al 1868 Fundada amb el nom de Heian-kyo “capital de la pau i la tranquillitat”, la que al final del segle XII passaria a dir-se Kyoto “capital” va ser planificada seguint el model de la ciutat xinesa de Xi’an en l’època de la dinastia tang 618-907, i fou edificada en un marc geogràfic que acomplia els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina