Resultats de la cerca
Es mostren 1333 resultats
Finlàndia 2013
Estat
Davant de l’amenaça de veure rebaixada la qualificació del deute finlandès, l’executiu de coalició encapçalat per Jyrki Katainen va aprovar al final d’agost un pla de reformes amb un objectiu d’estalvi de 10000 milions d’euros i que incloïa, entre d’altres, l’augment d’impostos locals, la fusió d’ajuntaments, retallades en la durada de les beques a l’estudi i en l’accés a les pensions, retardant un any i mig l’edat de jubilació fins als 62,4 anys Al cap de pocs dies, el 2 de setembre, la multinacional finlandesa Nokia va vendre la seva unitat i patents de telefonia mòbil a Microsoft per 5440…
castell de Lluçà
Masia
Antic castell de Lluçà (Lluçanès), al nord del poble, dalt d’un turó situat a prop del mas del Castell.
L’edifici Només resten un mur al costat nord i dues estances al costat sud Se n’han conservat altres murs, molt fragmentaris, que permeten suposar que era de planta quasi triangular amb el vèrtex al sud-oest, adaptant-se, per tant, a la topografia del terreny El mur nord conserva una alçada de dos pisos on es veuen les restes d’una finestra biforada de la qual ha desaparegut la columneta Les dues estances del costat sud són de planta rectangular, encara que la més petita és gairebé quadrada La més gran tenia una volta de canó, avui esfondrada, i s’hi poden veure dues portes adovellades de mig…
Castell de la Cirera (Llorac)
Art romànic
El petit poble de la Cirera és situat al centre del terme de Llorac, a la riba dreta del Riu Corb Aquest indret es formà a redós del seu castell, tot i que la primera notícia de què hom disposa correspon a la seva església, la qual és documentada amb la grafia Cireza en una escriptura de l’any 1140 o 1141, per la qual un cert Guillem de Cirera la cedí a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem La primera referència a la fortalesa de la Cirera data de l’any 1174, quan Pere de Colomers va fer definició de totes les terres que tenia a Albió, sota el domini de Berenguer de Montargull,…
taula
Història
Botiga o oficina destinada a vendre certes coses, a guardar i anotar diners o coses en dipòsit, a despatxar assumptes d’interès comú; caixa.
existències
Economia
Mercaderies i primeres matèries que una empresa té en magatzem en espera de vendre-les o de fer-les entrar en el procés productiu.
Per a regularitzar els comptes de producció i de mercaderies al final de cada exercici, cal fer l’inventari de les existènces de la unitat de producció
taverner
Història
Menestral que tenia una taverna.
La professió de taverner aparegué unida corporativament a la d'hostaler, bé que amb diferències entre elles, a Perpinyà s XIV, València 1392 i Barcelona s XV La tasca pròpia del taverner era la de vendre vi i menjars, sense donar allotjament, cosa específica dels hostalers La confraria d’hostalers i taverners de Barcelona, sota l’advocació de santa Marta, fou creada el 1445 per un privilegi del lloctinent, la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Les ordinacions de l’ofici foren successivament renovades els anys 1536, 1613, 1655, 1770 i 1816 Les darreres foren redactades el…
mà morta
Dret
Propietat de béns de tota mena, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.
La legislació sobre això, d’origen medieval, prohibia la venda dels béns posseïts o adquirits per determinats tipus de propietaris En l’àmbit civil eren aquests els posseïdors de béns comunals, propis i collectius, i els grans propietaris aristòcrates, que transmetien llurs propietats de pares a fills, immutables o engrandides En el món eclesiàstic ho era l’Església, pel que feia tant a béns individuals com a béns institucionals i collectius —monàstics—, seculars o regulars Quant a les mans mortes de caràcter fundacional, aquestes es referiren a diversos tipus d’institucions eclesiàstiques…
La casa de Cabrera de Mar
Art romànic
Antiga casa senyorial o domus fortificada, dita inicialment casa d’Agell, després casa de Cabrera i finalment casa del Terme Surt documentada al segle XIV, quan els hereus o executors testamentaris de Bernat de Sant Vicenç, senyor del castell de Sant Vicenç o de Burriac, la van vendre a particulars el 1387 Pel fet que en els documents consta que abans es deia casa d’Agell, sembla que es pot identificar amb la villa rural d’Agell, documentada des del 990 Durant el segle XV i l’inici del XVI són senyors de la casa de Cabrera Arnau de Fontanals, militar i cirurgià del rei, Pere Joan…
Palau comtal (Sant Pere de Vilamajor)
Art romànic
El castell o palau comtal de Vilamajor és amplament documentat a partir del 1079, que fou objecte d’un pacte entre els comtes germans, Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, i Berenguer Ramon II, el Fratricida Consta també documentalment que la reina Peronella i el comte Ramon Berenguer IV hi sojornaven sovint cap els anys 1156 i 1157 Fins i tot, segons la tradició, és probable que hi nasqués el 1154 l’infant Ramon, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, que més tard va canviar de nom i fou conegut com Alfons I de Catalunya Els sobirans varen hipotecar sovint les rendes del castell de Vilamajor…
Sant Jaume de la Torre d’Elna
Art romànic
El lloc de la Torre, anomenat en els primers temps de l’edat mitjana Asillac, apareix consignat des del principi del segle X La referència més antiga sobre la seva església és de l’any 938, en què Gairol, fill d’Alienard, va vendre a Guadall, bisbe d’Elna, dues terceres parts de la vila de la Torre, altrament dita d’Asillac, amb l’església de Sant Jaume Set anys més tard, el bisbe Guadall va donar en franc alou a l’església d’Elna aquestes dues terceres parts Durant el segle XI l’església parroquial de la Torre va ser infundada al llinatge dels Salses-Pià Això és el que es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina