Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
Xavier Robiró Robiró
Alpinisme
Metge i alpinista.
Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, el 1982, el director de l’estació d’esquí de Núria li proposà formar part d’un grup de bombers per a rescats de muntanya i participar en una expedició a l’Himàlaia, l’ascensió amb esquís al Kedar Dome 6800 m Posteriorment feu expedicions a l’Istor-o-Nal 1986, el Broad Peak 1988, el Makalu 1991, on assolí el cim, el Nanga Parbat 1993, el Shisha Pangma 1995, el Ganesh I 2000, el Chogolisa 2006 i el Rakaposhi 2008, entre d’altres En la darrera, després de renunciar al cim, obrí la via Guilleries al cim verge del Neyzah Peak Fou soci…
Premi Dona i Esport
Esport general
Premi creat l’any 2006, amb el nom de Mireia Tapiador, a iniciativa de l’Institut Barcelona Esports amb l’objectiu de fer visible el paper de les dones en l’àmbit esportiu.
Atorgat anualment, a l'inici premiava únicament la trajectòria d’una dona esportista Entre les guanyadores figuren Roser Ponsati, Adela Piera, Katy Mayr, Montserrat Vergé, Marta Vilajosana i Carmen Perea El 2012 s'establiren tres modalitats el de dona esportista, el de promoció de l’esport que manté el nom de Mireia Tapiador i el de mitjà de comunicació, destinats a guardonar la tasca personal o professional d’una dona esportista i la tasca de promoció i foment de l’esport femení L'any 2013 s'hi sumà una nova modalitat, la de club esportiu, amb la finalitat de reconèixer el club de Barcelona…
Dolors Guasch López

Dolors Guasch López
Federació Catalana de Tir amb Arc
Esports de tir
Arquera.
Pionera del tir amb arc femení català, s’incorporà al Club d’Arquers de Catalunya poc després de la seva fundació l’any 1949 Guanyà nou Campionats de Catalunya de tir amb arc consecutius 1952-60 Es proclamà campiona d’Espanya individual en cinc ocasions 1953, 1954, 1956, 1958, 1959 i també fou cinc vegades campiona d’Espanya amb la selecció catalana 1951, 1953, 1955, 1958, 1960 Durant els anys cinquanta guanyà nombrosos torneigs de tir amb arc, com el Torneig Internacional Postal Copa Seefab, la Copa Llatina, el Campionat del Vallès, el Premi Misteriosa Luz i el Trofeu Verge de…
plant
Literatura
Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d’alts personatges polítics i religiosos que requeria una estructura de continguts i composició força estricta.
Les literatures en vulgar ampliaren la seva destinació a personatges menys rellevants i a variats esdeveniments públics infausts i a la passió i mort de Crist —vistes a través de Maria— i al traspàs de màrtirs i sants El plant català pot considerar-se com a autònom del planh provençal gènere regit per mòduls força precisos i que lamenta la mort de protectors, dames o amics del trobador hom pot esmentar Augats, seyós qui credets Déu lo Payre , el Plant de la Verge de Ramon Llull, el Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa de Joan Basset, el Plant fet per la mort del rey…
carol
Música
Cançó anglesa, amb text anglès o llatí -sovint amb una barreja d’ambdues llengües-, sorgida a l’Edat Mitjana.
Normalment, el text està relacionat amb el Nadal o amb la Verge, però pot tractar de qualsevol altre tema Emparentada amb la ballata , el virelai i la carole francesa -dansa de característiques imprecises de la qual alguns musicòlegs afirmen que sorgí el carol -, té una forma estròfica amb una tornada anomenada burden que es repeteix al final de cada estrofa Sembla que en un primer moment l’alternança estrofa-tornada es feia correspondre, musicalment, amb la d’un solista i el cor En qualsevol cas, aquesta pràctica s’anà perdent al llarg del segle XV Actualment, i de manera poc…
Sant Martí de Torallola (el Pont de Claverol)
Art romànic
Manquen notícies documentals per a situar la història d’aquesta església en època medieval Tanmateix, l’existència d’un castell de Torallola, conegut des de l’any 1163, posa en evidència que l’església de Torallola ha de tenir el seu origen en dates no gaire allunyades d’aquesta Des del segle XVIII ha estat sufragània de l’església de Toralla En la visita del 1758, aquesta església, a més de l’altar principal dedicat a sant Martí, en tenia un de secundari, dedicat a la Verge del Roser En les respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, del 1790, s’indica que té cementiri i que “de nuestra…
Henri Rousseau
Estiu, d’Henri Rousseau
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès, anomenat també le Douanier.
A partir del 1884 es dedicà totalment a la pintura La seva obra és una mescla d’ingenuïtat i lucidesa —a vegades sembla donar testimoni de visions extàtiques— que obria un nou àmbit en l’art que es configurava Les seves imatges de guerra La guerra 1894, Musée d’Orsay, visions nocturnes Gitana adormida 1897, Museum of Modern Art, Nova York, selves tropicals Selva verge al capvespre 1907 i retrats Apollinaire i Marie Laurencin 1909, Kunstmuseum, Basilea, així com l’anterior mostren un trencament amb l’ús rígid de la raó i una quasi absoluta manca de convencionalismes culturals Amb…
Josep Serra i Janer
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966…
,
Genís Fira
Literatura
Autor d’una Resposta poètica a Narcís de Vinyoles en Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).
Familiar d’Alexandre VI, serví com a secretari Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats 1494-96 Fou canonge de València i de Cartagena i beneficiat de Saragossa i d’Oriola
Josep Maria Esquirol de Arteaga

Josep Maria Esquirol de Arteaga
Arxiu J.M. Esquirol
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Membre del Centre Excursionista de Flix, destaca tant en escalada en roca com en gel Escalà nombroses vies a Montserrat i els Pirineus, i la seva primera ascensió en solitari fou el pic d’El Capitan, al Parc Nacional de Yosemite, el 2000 El 2001 formà part d’una expedició d’escalada a Xile L’any 2009 aconseguí el primer encadenament hivernal en solitari de les tres parets del circ de Gavarnia Freezante, Mitològic i la Torre de Marboré El mateix any culminà la via Symphonie de Liberté, un 8a de 900 m de la cara nord de l’Eiger El 2010 escalà en gel a Banff Canadà i a l’illa de Baffin, on…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina