Resultats de la cerca
Es mostren 1055 resultats
Šem Ṭob ben Iṣḥaq ibn Ardutiel
Literatura
Escriptor jueu.
Fou rabí de Carrión de los Condes, per la qual cosa és conegut també en la cultura castellana per Santos de Carrión És autor dels Consejos y Documentos dedicats al rei Pere I de Castella, en castellà, de la qual obra es conserven les versions hebrea i en aljamiat hebraicocastellà, coneguts també com a Proverbios morales de poesies religioses en hebreu i de Milḥamot ha-'et wĕ-ha-misparayim ‘Disputa del càlam i de les tisores’, 1345 Traduí també de l’àrab a l’hebreu els Preceptes temporals , obra litúrgica d’Išrael ben Išrael La seva obra influí tant en el judaisme hispànic com en…
Giovanni Testori
Literatura italiana
Escriptor italià.
Ambientà les seves obres en el món popular proletari milanès dintre de les directrius neorealistes, amb una barreja singular de llengua i dialecte S'inicià amb els contes Il dio di Reoserio 1954, Il ponte della Ghisolfa 1958 i La Gilda del Mac Mahon 1959 i les novelles Il fabbricone 1961 i La catedrale 1974 Conreà també la poesia L’amore 1968, Nel tuo sangue 1973, Diademata 1986 i el teatre La Maria Brasca 1960, La monaca di Monza 1967, Erodiade 1969, SdisOré 1991, a més de versions actualitzades de tragèdies clàssiques Amleto 1972, Macbetto 1974, Edipo 1977 Aportà també…
gradual
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté els cants del propi i de l’ordinari de la missa.
La utilització d’aquest terme és recent En un principi els cants destinats al solista estaven recollits en el cantatorium , i els destinats al cor, en l' antiphonarium missae Quan tots ells foren agrupats en un sol volum, aquest començà a ser conegut com a liber gradualis Pren el seu nom d’un dels cants sollístics del propi de la missa Amb el temps, el gradual o antiphonale missarum inclogué tots els cants del propi i, més tard, també els de l’ordinari L’edició oficial vaticana del gradual romà data del 1908 El 1974 es publicà a Solesmes el Graduale Triplex , que completà les melodies…
Galceran Durall i d’Aguilar
Literatura catalana
Poeta.
Membre d’una important família barcelonina, el seu pare era el mestre racional de Catalunya Galceran Durall i de Malla Del 1940 al 1573, visqué diverses vegades a Constantí L’estada més llarga és del 1568 al 1573 El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu 1575 Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1548-74, en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, quasi totes en català És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de…
,
Donovan
Música
Nom amb què és conegut Donovan Leitch, cantant i autor escocès.
A divuit anys començà a professionalitzar-se Es donà a conèixer en emissores de ràdio i fou presentat a la televisió britànica amb gran èxit L’any 1965 actuà al festival folk de Newport, juntament amb Bob Dylan, Joan Baez i d’altres, i aquesta actuació fou la seva consagració definitiva La seva obra musical, amarada d’introspecció, idealisme i melancolia, s’inscriu en el folk-rock i la cançó De la seva abundant discografia cal destacar What's bin did and what's bin hid 1965, Sunshine Superman 1966, Barabajagal 1966, Spotlight 1981, Originals 1995, Sutras 1996 i Beat Cafe 2005, en el qual…
Joan Alberich i Mariné
Literatura catalana
Hel·lenista.
Catedràtic de grec i professor associat de la UAB Membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge, s’ha dedicat sobretot a la pedagogia de les llengües clàssiques i és autor de diversos manuals per a l’aprenentatge de la cultura clàssica En collaboració amb Montserrat Ros, ha publicat La transcripció dels noms propis grecs i llatins 1993, única obra de referència en aquest camp És traductor de diverses edicions dels clàssics d’Homer, la Ilíada 1996 i l’Odissea 1998 d’Eurípides, Medea 1990, Hipòlit 2002 i Les Bacants 2006, i de Plató, Apologia de Sòcrates i Critó 2000,…
Norma Editorial
Editorial
Empresa editorial especialitzada en còmics.
Fundada el 1977 per Rafael Martínez, que n’és també el president, cobreix l’edició, distribució i venda al públic d’obres en aquest gènere i articles de marxandatge Publica autors d’àmbit estatal i versions internacionals, que organitza en tres grans divisions còmic europeu, còmic nord-americà i manga El 1983 establí al passeig de Sant Joan de Barcelona la llibreria Norma Comics, centre d’una xarxa de llibreries franquiciades arreu de l’Estat espanyol dedicades al gènere Ampliada successivament fins als 5000 m 2 , la llibreria Norma Comics ha esdevingut una referència…
WMAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fils que permet establir connexions entre diferents ubicacions dins d’una àrea metropolitana (per exemple, un campus universitari), de manera que estalvia la instal·lació de cables de fibra o de coure i el lloguer de les línies.
Les xarxes WMAN de banda ampla poden competir comercialment amb el cable i el satèllit en el mercat de les transmissions multimèdia pellícules, música, jocs El desplegament de la tecnologia WMAN es basa en l’estàndard 80216, especialment en les versions per a treballar per damunt d’11 GHz A l’Estat espanyol, s’ha alliberat la banda de 5 GHz per a aplicacions WMAN, mentre que l’altra banda d’interès, prevista per la ITU, és la de 27 GHz En el cas de la provisió de serveis multimèdia, poden ser xarxes LMDS Local to Multipoint Distribution Service , en què des d’un sol node emissor proveïdor s’…
inversió
Música
Versió per a moviment contrari d’un tram melòdic.
La inversió, també anomenada ' inversus ', s’utilitza principalment en contextos imitatius com ara el cànon o la fuga, sense que això exclogui la seva presència en contextos homofònics Brahms Simfonia núm 1 , opus 68, III, Un poco Allegretto e grazioso , compàs 1 i següents, clarinet La inversió suposa, per exemple en una fuga, un recurs de variació que permet una certa renovació del material així com la possibilitat de noves combinacions temàtiques També es pot combinar contrapuntísticament un tram melòdic amb la seva inversió JS Bach El clavicèmbal ben temprat , vol 1, fuga VI, BWV 851,…
Giuseppe Arcimboldi
La Primavera , obra del pintor italià Giuseppe Arcimboldi (1527-1593), que en la seva darrera etapa artística arribà als més alts nivells en la confusió formal manierista
© corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Començà com a dissenyador de vitralls i de tapissos S'establí a Praga 1562 al servei dels Habsburg Retornà a Itàlia l’any 1587 La seva pintura no té res a veure amb el modern surrealisme, com ha estat dit, i es basa en el gust per l’allegoria, propi del Renaixement, i en l’afecció per tot el que és extravagant, pròpia del manierisme Les seves obres es componen, gairebé sempre, de diversos elements relatius al concepte representat, agrupats enginyosament de manera que prenguin figura humana Les quatre estacions, L’aigua, El foc, El bibliotecari, El jardiner , etc, les diverses versions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina