Resultats de la cerca

El migdia de França, Catalunya i el gòtic meridional D’ençà que els estudiosos de l’arquitectura gòtica començaren, els anys vint del segle XX, a posar de manifest les diferències que els edificis del migdia francès presentaven respecte a les novetats tècniques i formals de l’arquitectura aixecada al nord durant els segles XII i XIII, la historiografia n’ha reivindicat, de forma progressiva, l’originalitat Aquesta constatació ha anat acompanyada de l’interès per manifestar els parallelismes amb l’arquitectura gòtica de l’altre costat dels Pirineus, sobretot de Catalunya Així, el concepte de “…

Cap al 1280 arribà a París un exemplar del Lapidari d’Alfons X, llibre que conté una recepta del groc d’argent, probablement d’origen àrab, que sembla que serví de detonant per a les primeres aplicacions d’aquest color en les vidrieres entorn el 1300 L’extensió del seu ús va tenir lloc, des de la cort parisenca, en els primers decennis del segle XIV A Catalunya, la tècnica, que modificà substancialment l’aspecte de les vidrieres, va començar a aplicar-se a mitjan segle XIV Amb aquesta, i de la mà de Guillem Lantungard, van penetrar també les tendències europees del moment Els canvis produïts…

L’estructura i la iconografia A la catedral de Tortosa es conserva, al darrere de l’altar major, el retaule de fusta de la Mare de Déu, conegut com el “retaule de l’Estrella” En realitat, es tracta d’un políptic de fusta que combina l’escultura –visible quan el retaule resta obert– i la pintura, a les taules exteriors de les portes La descripció i l’anàlisi de la part pictòrica del retaule s’apleguen en el capítol “La pintura italianitzant a Tortosa” del volum Pintura I d’aquesta collecció, pàg 221-224 Les trenta escenes esculpides de les vides de Jesús i la Mare de Déu s’ordenen en vuit…

El dia 22 de juliol de l’any 1641, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Raset Girona 1591 – 1658, ardiaca major i canonge de la seu de Girona diputat militar Francesc de Sala Alemany i de Vivet, cavaller de la vila d’Arenys diputat reial Jeroni Pastor i Biosca, ciutadà honrat de Barcelona originari de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc Girona, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Joan Francesc d’Amigant, cavaller de Manresa oïdor reial Josep Ferrer, doctor en dret i ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic…

El 22 de juliol de l’any 1530, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver i de Boteller Segle XVI, canonge i prior de Tortosa diputat militar Francesc Joan d’Orís i de Malla, donzell domiciliat a Vic diputat reial Pere Joan de Santcliment i de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Siurana, canonge d’Urgell diputat reial Galceran Meca i Despalau, donzell de Barcelona diputat reial Joan Rasador, de Torroella de Mongrí L’extracció dels diputats i oïdors del trienni 1530-33 es féu a l’església de Sant Miquel de la…

Situació Vista aèria del conjunt format per l’església i les cases refetes sobre l’antic priorat de canonges augustlnians TAVISA L’església de l’antic cenobi augustinià, en bona part arruïnat, es troba a l’extrem nord-est del terme municipal de Santa Coloma de Farners Mapa 333M781 Situació 31TDG676318 Es troba a 11 km de Santa Coloma de Farners en direcció de ponent, vuit d’ells per la bona carretera de muntanya que enllaça Santa Coloma de Farners amb Sant Feliu de Buixalleu, per sota el castell i l’ermita de Farners Un parell de quilòmetres més amunt del trencall del castell i l’ermita surt…

Bibliografia general La present bibliografia no pretén ser exhaustiva, ja que en els volums temàtics de la mateixa collecció es troben amplis reculls actualizats per a cadascuna de les arts analitzades Anotem, a banda de les contribucions historiogràfiques i de les publicacions generals imprescindibles, els estudis especialitzats d’ençà del 1984, quan es realitzà, amb motiu de la celebració del C E H A a Barcelona, el darrer estat de la qüestió sobre l’art català Art català estat de la qüestió Vè Congrés del C E H A , Barcelona, 1984 Barral i Altet, X a cura de Prefiguració del Museu Nacional…

Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb el terme d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els municipis de Sant…

Taxa de creixement demogràfic anual i evolució de la població absoluta 1960-1981 L’evolució de la població dels Països Catalans durant el període 1960-81 mostra un perfil molt peculiar Es tracta d’un cas únic, que comprengué un decenni —el dels seixanta— amb unes taxes de creixement semblants a les dels continents africà i asiàtic, i que va ser qualificada com d’explosió demogràfica, i un segon període, el quinquenni 1975-81, que tingué unes taxes molt més suaus Això indicava una tendència que en la dècada dels vuitanta es consolidà i que s’acostà al creixement zero Tanmateix, l’evolució que…

Encara queden moltes incògnites per a resoldre a propòsit de l’anomenada escola de Tarragona de la segona meitat del segle XV, sobretot en el terreny de les atribucions, perquè els pintors locals, eclipsats pels importants obradors barcelonins, són menys coneguts I encara més quan l’atractiu de la Ciutat Comtal va induir Jaume Huguet a establir-s’hi, com havia fet abans el seu oncle Pere Un altre conegut artista, Valentí Montoliu, havia partit el 1447 cap a Sant Mateu, al Maestrat, on s’establí amb notable fortuna vegeu el volum Pintura II de la present collecció Dormició de la Mare de Déu…