Resultats de la cerca

El criteri que serveix per a diferenciar-les és semàntic, més que gramatical Així, Ara vol això, ara vol allò és una frase distributiva perquè en la relació entre vol això i vol allò hi ha una alternança, a partir de les formes correlatives araara Per a la construcció dels períodes distributius el català es val de la correlació de formes adverbials, pronominals, etc adés adés, aquí allà, mig mig , o bé la construcció és feta sense cap element especial Vingueren tots alhora, els nens al davant, les nenes al darrere

Construí diversos models d’ornitòpter i planador, amb els quals féu diversos assaigs de vol Morí en intentar el vol 2 000 És autor de Der Vogelflug als Grundlage des Fliegekunst ‘El vol de l’ocell com a base de l’aviació’, 1889

Bibliografia Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Ainaud, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya Col Dolça Catalunya, vol I , Barcelona, Ed Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Alcolea Gil, S Escultura catalana del…

“Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, Vic 1912-1928 “Revista de Girona”, núm 1978 dedicat al millenari de la basílica de Santa Maria de Ripoll 977-1977 Amb interessants articles d’historia i d’art de Coll i Alentorn, Mundó, Barral, Vernet, Pladevall i d’altres Àlbum meravella , Barcelona 1929-1936 El Ripollès Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya , Departament de cultura - Generalitat de Catalunya, Barcelona 1985 Els castells catalans , vol V, Barcelona 1976 Estudis sòcio-pastorals , Bisbat de Vic - Ed Montblanc, Granollers 1969 Geografia de Catalunya , dirigida per Lluís…

Impulsor del vol sense motor a Catalunya El 1928 ingressà a la Lliga Aeronàutica Catalana i el 1930 dissenyà el primer planador català El 1931 fundà Falciots de Palestra, secció de vol sense motor de Palestra Introduí la pràctica de l’arrossegament amb tambor Promogué la celebració anual de les Setmanes de Vol Sense Motor, que tingueren lloc a Puigcerdà 1932, el Montseny 1933 i Sabadell 1934 El 1933 fou nomenat tècnic de la Federació Catalana de Vol a Vela i l’any següent organitzà el primer curs de vol sense motor Impartí cursos de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona i dirigí la secció…

Pel que fa a la importació d’objectes artístics a Catalunya anteriors al romànic, només se’n coneixen i se’n poden tractar pocs i, per tant, les conclusions són molt escasses Dels segles que van des del final de la romanitat fins a la constitució de l’estil romànic, disposem —a Catalunya— d’un contingent d’objectes artístics molt escadusser, fins i tol si hi incloem les produccions locals Tant és així que per algunes tècniques hem de concloure que només s’han conservat obres d’importació, bé per falta de manufactures autòctones, bé perquè aquestes eren rudimentàries, i els exemplars rics,…

Nasqué el 1933 de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona amb l’Aero Club Popular El seu objectiu era difondre l’aviació entre les classes socials més modestes El camp de vol continuà essent l’aeroport provisional del Prat o antic camp de la Volateria Organitzà conferències i xerrades, llançaments de planadors i altres pràctiques de vol per als socis, sempre d’acord amb l’escola Progreso El 1934 ja havien reunit més de mil socis El mateix any organitzà una delegació a Sabadell, anomenada Aero Popular de Sabadell Dolors Vives, cofundadora de l’aeroclub i segona pilot catalana, n’ocupà…