Resultats de la cerca

Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800 km travessa…

Tradicional centre miner, és el centre de producció i exportació d’estany de la Xina, potenciada amb la creació francesa del ferrocarril d’Hai Phong Vietnam a Kunming Yunnan A més de l’estany produeix també plom El carbó per al refinatge procedeix de Kaiyuan, al N, a la mateixa línia ferroviària Hi ha indústries metallúrgiques, de maquinària i química

Fou fundat per Li Yuanhao, que assumí el títol d’emperador 1038 i des de la nova capital, Zhongxiang, emprengué una campanya per a conquerir tota la Xina, projecte que abandonà 1044 quan els emperadors de la dinastia meridional song es comprometeren a pagar-li un tribut anual Mantingué pactes també amb la dinastia septentrional dels liaos Modelaren el govern segons el dels songs, i n’adoptaren el sistema d’escriptura i el budisme com a religió d’estat El regne Xixia fou conquerit i destruït per les tropes mongols de Genguis Kan 1227

Tanmateix, després de derrotar-los, Aguda es proclamà emperador de la Xina amb el nom de Taizu, i fundà la dinastia Jin 1115 Ocupà la ciutat de Pequín el 1122, però morí l’any següent

Príncep de Qin Shânxi, vencé successivament els seus rivals 230-221 aC, i en unes quantes campanyes conquerí tota la Xina, que organitzà políticament Creà vies de comunicació, unificà pesos, mesures i moneda, estructurà l’escriptura i el calendari i construí la Gran Muralla Després de mort, fou succeït pel seu fill 210-206 aC, que fou suplantat per la dinastia han L’any 1974 fou descoberta la seva tomba prop de Xi'an Shânxi, envoltada per un exèrcit de milers de figures de guerrers i cavalls de mida natural

Especialista en llengues i literatures hispàniques, fou professor a Manchester, Glasgow i Oxford La seva primera obra històrica important fou The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, on analitzà, en consideració d’igualtat, les quatre grans tradicions literàries peninsulars la castellana, la catalana, la portuguesa i la basca Aquesta concepció plural dels estudis hispànics la desenvolupà també en l’article “El concepte d’historiografia espanyola” 1936, publicat en EUC , on defensà el criteri que cal considerar historiografia espanyola tots els textos històrics…

El 1921 celebrà el seu I Congrés en una escola francesa de Xangai amb l’assistència dels dotze fundadors, entre els quals Mao Zedong , i representants de la Tercera Internacional Fins l’any 1973 celebrà congressos a Xangai II, 1922, Canton III, 1923, Xangai IV, 1925, Hankow V, 1926-27, Moscou VI, 1928, Yenan VII, 1945, Pequín VIII, 1956 i 1958 IX, 1969 X, 1973 A partir del 1949 assolí el poder, restà com a únic partit legal i la seva història s’identificà amb la de la República Popular de la Xina Arran de la Revolució Cultural , alguns destacats dirigents del partit foren acusats…

Fou creat pel lingüista Zhou Youguang  per encàrrec del règim comunista xinès amb l'objectiu de difondre la pronúncia del mandarí  de Pequín com a estàndard a la resta del país i per unificar les formes dels noms propis en documents oficials i diplomàtics Consta de 20 consonants i 6 vocals de l’alfabet llatí Té els precedents en diversos intents del principi del segle XX de crear un alfabet fonètic, que tingueren un fort impuls a partir de la revolució 1949 L’ús exclusiu del Pinyin per part del govern de la Xina continental a partir del 1979 contribuí a arraconar altres sistemes…

Fou durant molts segles la principal via de comunicació entre el N i el S de la Xina La seva part central, entre el Iang-Tsé i el Huan He, fou acabada el 486 aC el seu prolongament meridional, fins a Hangzhou, ho fou al segle VII dC, i la part septentrional fou construïda per Khublai Kan el 1295

La geografia física El N i l’W és format per una sèrie d’altiplans estèpics travessats per serralades muntanyoses Altai amb pics de més de 4000 m, Khangaj i Tannu-Ola En aquesta regió s’obren grans depressions lacustres i hi neixen els rius Ienissei, Selenge i Orkhon La major part del S i de l’E és ocupada pel desert de Gobi El clima hi és continental extrem, amb àmplia oscillació tèrmica diària i estacional, amb mitjanes de gener de -27 °C, i a l’estiu arriba sovint als 40 °C Les precipitacions, escasses 257 mm anuals a Ulaanbaatar, disminueixen al S i a l’E El bosc de coníferes apareix…