Resultats de la cerca

Representà la fi del règim d’autarquia i intervencionisme del primer franquisme Alhora, contribuí decisivament a superar una crisi resultat de l’estancament del creixement, i a frenar uns elevats nivells d’inflació, de dèficit i de deute públic Dissenyat per l’economista Joan Sardà , entrà en vigor el juliol del 1959 i rebé el suport d’institucions financeres internacionals de l’aleshores món capitalista, especialment del Fons Monetari Internacional i l’OCDE Entre les mesures aplicades s’incloïen un sostre de despesa pública, la reducció del dèficit públic, la fonamentació del valor de la…

El 1952 començà a estudiar art a la Universitat de Minnesota, formació que compaginà amb la feina de pintor de cartells publicitaris, que practicà durant molts anys i que influiria decisivament en la seva obra El 1955 anà a Nova York, on estudià, entre d’altres, amb George Grosz, i entrà en contacte amb l’expressionisme abstracte, al qual s’adherí El 1960 es professionalitzà plenament i establí el seu estudi, alhora que adoptava un nou estil molt més personal, de gran format, colors plans i brillants i dibuix hiperrealista, que el convertí en una de les primeres figures del pop-art ,…

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell i s’especialitzà en la modalitat olímpica d’eslàlom i en la d’estil lliure En categories inferiors aconseguí un 7è lloc al Campionat del Món júnior 2000 Amb la selecció absoluta espanyola, assolí un 16è lloc al Campionat del Món 2002, 2007 Per equips, el 2009 aconseguí la primera medalla de bronze de l’eslàlom espanyol en un Campionat del Món Durant aquest període participà en el circuit internacional de la Copa del Món, on en tres proves es classificà entre els 10 primers, i assolí la 15a posició general en el rànquing del 2005 de la ICF…

Fundà, a Barcelona, el Club de Futbol Carmelo, i a Ourense, la Societat Orensana de Futbol, actual Club Deportivo Orense El 1949 entrà al cos de Bombers de Barcelona i collaborà en la creació dels equips de futbol, basquetbol i voleibol Com a entrenador de voleibol, aconseguí tres Campionats d’Espanya 1951, 1955, 1957 i dos Campionats de Catalunya 1951, 1952 amb l’equip dels Bombers També dirigí la selecció de Barcelona, que guanyà quatre Campionats d’Espanya per regions durant els anys cinquanta Posteriorment entrenà el Picadero 1966-73, amb el qual aconseguí dues Lligues i dues Copes…

De jove entrà com a aprenent a la casa Ricordi de Milà, dirigida llavors per Giovanni Ricordi El 1822 abandonà Itàlia i anà a ampliar els seus coneixements sobre impressió musical a diversos països europeus El 1825 retornà a Itàlia, s’establí prop de Milà i aviat es feu un nom com a editor Al començament dels anys quaranta del 1800 edità algunes òperes de G Donizetti, com ara La favorita 1841, i el 1842, d’acord amb Ricordi, publicà Nabucco , de G Verdi L’esposa de Lucca, Giovannina Strazza, s’incorporà al negoci del seu marit cap als anys cinquanta i el continuà un…

Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i arribà a…

Rebé una àmplia i sòlida formació humanística Inicià els seus estudis a Berna i els continuà a Rottweil amb Michael Rubellus i, a partir del 1506, a la Universitat de Colònia amb Johannes Cochläus Estudià filosofia, teologia, matemàtiques i música Fou llorejat com a poeta per l’emperador Maximilià I el 1512 Entre el 1514 i el 1529 visqué a Basilea dedicat a l’ensenyament Allí conegué Erasme, amb qui mantingué una gran amistat Realitzà alguns viatges i estades a Pavia, Milà i París, on entrà en contacte amb el compositor Jean Mouton Oposat a la Reforma protestant, hagué de traslladar-se a…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després ho feu al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de l’especialitat de trombó Posteriorment estudià direcció d’orquestra i el 1974 guanyà el primer premi del Concurs per a Directors d’Orquestra de Besançon Un any després entrà com a assistent a l’Òpera de Lió, al costat de Serge Baudo El 1977 dirigí l’Òpera de París i dos anys més tard actuà al capdavant de l’Ensemble Contemporain Del 1981 al 1992 fou director musical del Théâtre de la Monnaie de Brusselles, on el 1984 presentà amb èxit Lucio Silla , de Mozart, que un any…

Inicià 1954 els estudis a l’Escolania de Montserrat i després els continuà a Barcelona, on fou deixeble de M Torrent Parallelament, cursà estudis de direcció coral amb E Ribó, P Cao, P Caillard i M Corboz El 1965 esdevingué organista titular i responsable musical de la catedral del Sant Esperit de Terrassa Com a organista feu concerts arreu de Catalunya i gires per Europa, Amèrica i Àsia El 1966 fundà el Cor Montserrat de Joventuts Musicals de Terrassa i el 1975 entrà a formar part del cos docent de la Universitat Autònoma de Barcelona Com a pedagog, formà part de l’equip de treball de l’…

Fou un gran dinamitzador de la vida musical de Tarragona durant els anys previs a la Guerra Civil Espanyola Començà a estudiar a la seva ciutat natal amb J Ayné, que al mateix temps era propietari d’una botiga d’instruments musicals i partitures Alguns anys més tard Ricomà acabà essent propietari de l’empresa, que prosperà i tingué representació també a Barcelona, on es convertí en una de les cases més importants del ram Des del seu negoci, visqué molt de prop l’ambient musical del moment i entrà en contacte amb músics com J Gols, R Bonet, Echegoyen, Josep Català, Francesc Tàpies i d’altres…