Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
lipograma
Literatura
Obra literària o composició poètica en la qual, per artifici retòric, hom omet intencionadament totes les paraules en les quals apareix una determinada lletra o un grup determinat de lletres.
els Diàlegs
Nom donat al conjunt de les obres de Plató escrites en forma de diàleg, que inclou tota l’obra de Plató, llevat de l’Apologia de Sòcrates i les Lletres.
Hom els ha classificats en tres grups diàlegs de joventut, diàlegs de maduresa i diàlegs de vellesa En els diàlegs de joventut , escrits abans del primer viatge a Sicília 338 aC, Plató tracta temes de procedència socràtica amb l’afany de rehabilitar la figura del seu mestre Fruit d’aquesta època són el Critó , sobre els deures cívics, l' Hípies menor , sobre la mentida i la veritat, el Gòrgies , on contraposa el dret de la justícia i el de la força, l' Alcibíades , sobre la justícia, el Menó , on nega la possibilitat d’ensenyar la virtut, l' Ió , sobre la poesia, l' Hípies major , sobre la…
Llibre Saltiri glossat (ms. 51)
Art romànic
Foli 1 del ms 51, on hi ha la caplletra B, de la paraula Beatus , que encapçala aquest saltiri glossat ECSA - J Colomé És un llibre * elaborat en pergamí Els folis són de 282 × 207 mm, mentre que la caixa d’escriptura és només de 210 × 160 mm El text és escrit a plana sencera malgrat que el cos de glosses ocupi, aproximadament, la meitat exterior de cada foli El nombre de línies és de 27 per foli El total de folis és de 163 reunits en 21 quadernets, molt regulars, de vuit folis La numeració és posterior, feta amb llapis i en xifres aràbigues Es considera pertanyent al segle XII Cal dir que,…
notes tironianes
Escriptura i paleografia
Nom donat al conjunt de signes taquigràfics que constitueixen el primer sistema coherent d’abreviació (taquigrafia), ideat, segons la tradició, per Marc Tul·li Tiró, molt difós i ensenyat a les escoles durant l’imperi Romà i que, ulteriorment perfeccionat, durà fins a l’edat mitjana.
Enni, abans de Tiró, després Àquila, llibert de GCMecenes, i més tard Sèneca i sant Cebrià les desenvoluparen N'existeix una recopilació, que hom anomenà Commentarii , conservada només en grups de manuscrits dels segles IX i X dels tretze mil mots que contenen cal suposar que uns cinc mil pertanyen a l’època imperial Cada mot forma una nota , composta normalment d’un signe principal, corresponent a la radical, i d’un signe auxiliar que fixa la terminació també hi havia signes propis per als prefixs ad, con, dis, ex, sub, trans, etc Així, Deus Dei Deum o bonus bona bonum eren representats per…
pany

A l’esquerra, pany de cop i de clau on la pala de la clau acciona una gorja; a la dreta, esquema d’un pany de seguretat de pius horitzontals i dos pestells verticals
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Dispositiu de fixació d’una peça o un element mòbil (com una porta, un calaix, la barra d’un cadenat, la barra de direcció d’un automòbil, etc) a un altre element fix respecte al primer (el bastiment, el buc, la caixa, el suport del pany, etc, respectivament), de manera que per a alliberar l’element mòbil immobilitzat cal fer obrar el mecanisme del dispositiu, normalment amb la clau corresponent.
En general, les parts constituents d’un pany són la caixa o el pany pròpiament dit, que conté un o més pestells o llisquets i el mecanisme d’accionament, el tancador o els tancadors, on són introduïts els pestells, i la clau L’accionament del pestell pot ésser efectuat directament per la clau clau de balda o clau de dent, tant la de metxó com la foradada o pel moviment de les guardes clau de figura, dels pius clau de serreta, tant la plana com l’estriada o de les gorges clau de gorges En alguns panys, com els de les portes metàlliques enrotllables, són accionats simultàniament dos pestells…
carmelità descalç
L’antic convent de la Mare de Déu de Gràcia, dels carmelitans , conegut popularment pels Josepets, a Barcelona (s XVII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la branca de l’ordre carmelità sorgida a partir de la reforma duta a terme per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz a partir del 1562, tant en els convents femenins com masculins.
Malgrat l’oposició molt dura d’amplis sectors, els convents reformats, protegits per Felip II d’Espanya, formaren una província separada el 1580, i el 1593 en fou aprovada la independència total L’orde es dividí aviat en dues congregacions la d’Espanya, o de Sant Josep, i la d’Itàlia, o de Sant Elies, que es fusionaren el 1875 amb motiu de la restauració de l’orde La d’Itàlia comprenia els nombrosos convents fundats per tot Europa Els carmelitans descalços establiren la casa mare al mont Carmel al s XVIII, i han tingut també activitat missionera La primera fundació catalana fou deguda al…
sistema binari
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Sistema de numeració de base dos.
En aquest sistema hom només necessita dos signes que representin els nombres zero i u Qualsevol nombre natural pot ésser descompost en suma de potències de 2, i el nombre resta determinat dient quines potències entren en la descomposició indicades amb el coeficient 0 o 1 Així, el nombre 45 = 2 5 + 2 3 + 2 2 + 2 0 és escrit, en sistema binari , 101101 dos Per a passar un nombre donat en el sistema binari al sistema decimal cal tenir en compte que cada unitat en val dues de l’ordre immediat inferior Així, el nombre 1010111 dos és Hom pot també representar, en el sistema binari, els nombres…
abbadita
Història
Membre de la família dels Banū ’’Abbad, dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el s. XI.
El cadi Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā'il ibn ‘Abbād, fundador de la dinastia, aprofità l’esfondrament del califat de Còrdova per a fer-se proclamar rei el 1023 El seu fill Abū ‘Amr ibn Muḥammad al-Mu'taḍid 1042-69, engrandí considerablement el regne de Sevilla amb l’annexió cap a l’oest de diverses taifes fins a l’Algarve L’intent d’entronitzar un fals califa Hišam II ben aviat fou abandonat per al-Mu'taḍid Malgrat la submissió dels berbers andalusos, els abbadites s’annexaren per la violència llurs possessions fins a Ronda Ambicionaren Granada, en poder del berber Bādīs ibn Habūs, però llur…
escala
Música
Successió de sons disposats segons un mode o sistema determinat.
És anomenada ascendent si els sons progressen en el sentit greu-agut, i descendent en cas contrari Les escales difereixen per la distribució de les distàncies entre les notes i per llur altura inicial Al segle XI, Guido d’Arezzo donà nom a cadascuna de les notes de l’hexacord ut, re, mi, fa, sol, la, síllabes inicials de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis re sonare fibris / mi ra gestorum fa muli tuorum / sol ve polluti la bii reatum / S ancte I oannes Més tard hom hi afegí un setè grau, anomenat si La síllaba ut , difícil de cantar, fou…
Enrique Cerdán Tato

Lliurament del premi Maisonnave a Enrique Cerdán (2010)
Universitat d’Alacant
Periodisme
Periodista, autor i crític teatral, escriptor i guionista.
Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz 1957, premi…