Resultats de la cerca
Es mostren 2411 resultats
cala des Canar
Cala
Cala de la costa oriental d’Eivissa, al municipi de Santa Eulària del Riu, al nord de la punta d’Arabí, davant la petita illa des Canar
; ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l’illa.
Prohibició d’Ús d’Armes
Història
Ordre publicada per les autoritats borbòniques de Barcelona, el 15 de setembre de 1714, que obligava tots els ciutadans particulars de Barcelona a lliurar totes les armes blanques i de foc que posseïssin, inclosos els ganivets de punta.
L’ordre fou aplicada amb altres bans a tots els naturals de Catalunya i de manera tan rigorosa que ha estat considerada sempre una de les principals vexacions comeses pels filipistes La prohibició fou mantinguda durant tot el s XVIII, encara que en ocasions guerres, amenaces d’invasió, etc calgué fer-hi importants excepcions, com la realitzada en restablir-se el sometent, durant la Guerra Gran Pel maig del 1808, durant l’ocupació napoleònica, fou retornada als catalans la llibertat d’ús d’armes, per ordre de Murat, que volia congraciar-se els catalans Un mes més tard, però, la prohibició fou…
Sant Pere de Tuïr
Art romànic
Situació Els vestigis de l’antiga església parroquial de Sant Pere es conserven a l’església parroquial actual de Santa Maria de la Victòria, situada al centre de la vila de Tuïr Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 54,6” N - Long 2° 45’ 22,8” E L’itinerari que duu a Tuïr és el mateix descrit en la monografia precedent PP Història Hom troba les primeres referències a la vila de Tuïr en el cartulari de Sant Miquel de Cuixa, monestir que havia adquirit, al segle X, propietats al lloc mitjançant diverses donacions Una d’aquestes anà a càrrec de Miró, levita, aleshores ardiaca fill del comte de…
Malgrat de Mar
Vista aèria de Malgrat de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la plana al·luvial del delta de la Tordera, a la dreta del riu fins als darrers contraforts de la Serralada Litoral.
Situació i presentació A l’interior limita amb Palafolls, del qual se separà en època moderna, i a ponent amb Santa Susanna El 1852 serviren per a delimitar-lo les fites següents el cap de la Tordera desembocadura del riu, riba dreta del riu fins a la carretera de Malgrat a Blanes, molí de la Pedrera, torrent de Ca la Coixa, el Mas Vila, Valldejuli, turó d’en Serra 190 m, torre de Montagut 215 m, turó d’en Gelat i línia recta fins a la mar El terme comprèn la vila de Malgrat, cap de municipi, amb els barris de la Verneda al NW, Viader a l’altra banda del turó de Santa Rita, Can Palomeres i l’…
fort de Sant Carles
Història
Fortificació de defensa del port de Palma (Mallorca), projectada el 1600 i construïda en 1610-12 a l’anomenada punta de Sant Carles, entre Portopí i cala Major, a càrrec del col·legi de mercaderia, el municipi i la corona.
Fou ampliat en 1662-63 el 1965 l’ajuntament en sollicità la cessió al municipi
ria d’Arousa

Vista de l’illa d’Arousa
© CIC-Moià
Riu
Ria de Galícia, entre les províncies de la Corunya i Pontevedra, a l’embocadura del riu Ulla, que s’obre entre la punta de Falcoeiro i la d’Aguieira (26 km de longitud; 13 a 32 km d’amplada).
L’entrada és protegida per l’illa de Sálvora, voltada d’altres illots Al centre de la ria hi ha l’ illa d’Arousa illa d’Arousa , de la qual pren el nom, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental La ria presenta nombroses illes, probables testimonis de l’antic litoral, unides per tómbols A Toxa, Loaña, Mariña, Grove És la ria on hi ha més nuclis de població O Grove, San Xulián de Arousa, Vilagarcía, Rianxo, Esteiro, etc, que viuen de la pesca i d’indústries derivades
isard

isard
© Richard Martin Vidal
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins
, que ateny uns 60-75 cm d’alçària a la creu i té banyes persistents primes i llises i amb la punta corba en forma de ganxo.
La cua és curta i sense pèl per sota, i el pelatge, fosc a l’hivern i d’un terrós groguenc a l’estiu, presenta unes taques blanques a la cara i al coll Habita en petits grups a les grans altures rocalloses i poc accessibles 800-3000 m durant l’estiu i a les boscúries més baixes durant l’hivern És herbívor i un excellent escalador Habita als Pirineus, als Picos de Europa, als Alps, als Apenins, als Abruços, als Carpats, al Caucas i a l’Àsia Menor La carn i el pelatge són molt apreciats i, a fi d’evitar-ne l’extinció, hom n'ha regulat la caça
malaltia de Kawasaki
Patologia humana
Malaltia que cursa amb febre, erupció cutània, conjuntivitis, adenitis cervical i edema de la pell de mans i peus. Pot presentar-se descamació de la pell i de manera molt característica a la punta dels dits de la mà.
En el 80% dels casos afecta nens de cinc anys d’edat i la màxima incidència de la malaltia es dona al Japó No queda clara la seva etiologia infecciosa ni tampoc la transmissió d’una persona a una altra S'especula amb la possibilitat que un o diversos agents infecciosos actuïn damunt d’un hoste genèticament predisposat per a explicar-ne la incidència estacional, l’agrupament geogràfic i el quadre clínic de febre i exantema similar al d’altres malalties infeccioses el fet que la població desenvolupi immunitat enfront de la malaltia podria ser la causa que per damunt dels cinc anys la incidència…
cap de Campanitx
Cap
Cap de la costa oriental d’Eivissa, al terme municipal de Santa Eulàlia del Riu, davant l’illa de Tagomago, entre el cap Roig i la punta d’en Valls, format per un promontori de 135 m d’alt.
