Resultats de la cerca
Es mostren 1713 resultats
Enric Granados i Campiña
Música
Compositor, pedagog i pianista català.
Vida El seu pare, Calixto, era nat a Cuba i militar de professió, i la família de la mare provenia de Santander L’estada de la família a Lleida fou breu, ja que el pare fou nomenat governador militar a Santa Cruz de Tenerife Allí residiren fins que el 1874 fou destinat a Barcelona Després d’unes primeres nocions musicals apreses amb un militar, el capità Junceda, el jove Enric Granados inicià estudis de piano amb FJurnet, mestre a l’Escolania de la Mercè, un dels centres de més renom a Barcelona En 1879-80 residí a Olot i quan tornà a la ciutat comtal assistí a les classes de piano de Joan…
Manuel de Falla Matheu
Música
Compositor andalús.
Vida És, sense cap mena de dubte, una de les grans personalitats culturals i artístiques hispàniques del segle XX Els primers anys Manuel de Fallà residí a la ciutat de Cadis durant la seva infantesa i bona part de l’adolescència De pare d’ascendència valenciana i mare d’origen català, inicià la seva formació musical amb aquesta, gran admiradora de les obres de F Chopin i L van Beethoven, i després continuà amb diferents mestres de Cadis, com ara E Galluzzo, A Odero i E Broca D’especial importància per a la seva futura vocació fou l’assistència a les vetllades musicals de…
Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo
Art gòtic
Taula central del retaule de Sant Miquel provinent de l’església parroquial de Sant Miquel de Tous Ribera Alta, València Bermejo rebé aquest encàrrec el 1468, d’Antoni Joan, representat com a donant ©The National Gallery, Londres Bartolomé de Cárdenas, anomenat el Bermejo , fou el millor pintor de la seva generació a la Corona d’Aragó i un dels grans pintors de l’Europa occidental del segle XV També fou, potser, el més excèntric i avui dia se’l consideraria un esperit lliure En una època en què la pintura, tant la religiosa com la profana, era regulada per contractes, Bermejo desafià sovint…
Josep Maria Quadrado i Nieto
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Historiador, escriptor i publicista.
Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…
, ,
Lluís Nicolau i d’Olwer

Lluís Nicolau i d’Olwer
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Literatura catalana
Historiador, hel·lenista, periodista i polític.
Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro 1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…
, ,
Castell i vila de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Vista aèria de la població de Roda, d’estructura sensiblement triangular, amb la catedral i les restes del castell al seu vèrtex o extrem nord ECSA - J Todó La vila o antiga ciutat de Roda s’assenta damunt el cim d’un turó de forma arrodonida, que li donà el nom Rota , a 907 m d’altitud, que controla per la dreta l’Isàvena Com que el pendís és molt accentuat i la plataforma és gairebé ocupada per la catedral i altres dependències, les cases s’amunteguen perpendicularment a la costa, arrecerades a sol ixent i migjorn Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 Hom arriba a Roda per un curt…
Tomás Luis de Victoria
Música
Compositor i organista castellà.
Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…
Pere Bosch i Gimpera
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Fundador de l’arqueologia catalana moderna vg arqueologia antiga , fou un dels més prestigiosos prehistoriadors mundials Exercí el seu mestratge tant a Europa com a Amèrica, i realitzà síntesis de la prehistòria d’ambdós continents Emmarcat dins del catalanisme noucentista, detingué diversos càrrecs públics i polítics fou rector de la Univeritat Autònoma de l’època republicana 1933-39, de la qual fou fundador, i conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya Fill únic de Pere Bosch i Padró i de Dolors Gimpera i Juncà, família benestant de Barcelona, el seu tarannà restà…
Pere de Cardona, bisbe d'Urgell (1482-1485)
El primer dia d’agost de 1482 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Cardona – Alcover, Alt Camp 1530, bisbe d’Urgell diputat militar Guillem Ramon de Bellera diputat reial Joan Blanca, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Monterda, beneficiat en el bisbat de Barcelona oïdor militar Joan Valentí Boscà, cavaller oïdor reial Ramon Marquet, ciutadà de Barcelona Pere de Cardona fou un membre destacat del llinatge dels Cardona, que al llarg dels anys que li tocà viure se situà al capdavant de la noblesa catalana El seu pare, Joan Ramon Folc III,…
bisbat de Vic

Mapa del bisbat de Vic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Vic.
En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…