Resultats de la cerca
Es mostren 2409 resultats
Joan Pagès i Vallgornera, prior claustral de la Seu de Tortosa (1668-1671)
El 22 de juliol de l’any 1668, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Pagès i Vallgornera Segle XVII, prior claustral de la seu de Tortosa diputat militar Tomàs Nogués, mossèn, de Lleida diputat reial Pere Orient, ciutadà honrat de Barcelona i Tortosa oïdor eclesiàstic Dídac Morer, canonge d’Urgell oïdor militar Miquel de Pallarès i de Monjo, donzell de Barcelona oïdor reial Francesc Boneu, ciutadà de…
Jaume de Copons i de Tamarit, ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell (1662-1665)
El 22 de juliol de l’any 1662, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Copons i de Tamarit – Lleida 1680, ardiaca d’Andorra, canonge de la seu d’Urgell i bisbe de Vic i de Lleida diputat militar Francesc Amell, donzell, domiciliat a la vegueria de Perpinyà diputat reial Tomàs Capdevila, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc d’Amigant i de Carreres, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Nadal i de Ripoll, donzell, domiciliat a la vegueria de Barcelona oïdor reial Pere Carreres, ciutadà honrat de Girona i…
Bibliografia general referent al romànic de l’Alt Urgell
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, primera part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1926–50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit en l’acte de recuperació pública de Ramon d’Abadal de la RABLB el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, segona part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers…
Esterri de Cardós

Esterri de Cardós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal d’Esterri de Cardós, de 16,55 km 2 , és al centre de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós però estès sobretot al sector esquerre Limita amb els municipis de Lladorre N, Alins E i SE i Vall de Cardós S i W Comprèn tota la vall del torrent d’Esterri, que davalla de la serra de Costuix 2344 m, límit amb la Vall Ferrera, entre el pui de Tudela 2327 m, trifini amb els termes de Lladorre i Alins i la muntanyeta de Besan 2160 m, i és formada pel torrent d’Esterri i el barranc de la Molina Al sector meridional del terme s’alça per sobre…
Josep Sebastià Pons i Trainier
Josep Sebastià Pons i Trainier
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià a Perpinyà i a la seva vila —on ja escriví una comèdia en català— Després estudià llengua i literatura espanyoles i el 1905 passà un any a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan…
notari | notària
Dret
Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.
En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Música
Institució fundada l’any 1886 amb el nom d’Escola Municipal de Música de Barcelona, destinada a l’ensenyament del solfeig i dels instruments musicals.
Fins el 1896 estigué vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i la primera seu de l’escola fou al carrer de Lledó Josep Rodoreda fou director de les dues institucions Rodoreda volia donar a conèixer la música als joves i estimular-los perquè componguessin a través d’una institució oberta a totes les tendències estètiques i que, a més, reunís tots els recursos necessaris per a una completa formació artística La seva gestió fou durament criticada i abandonà el càrrec l’any 1896 Del 1896 al 1930 el substituí A Nicolau, i la direcció de la banda fou delegada a C Sadurní També l’any 1896 l’…
,
Joan Antoni Fins
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista.
Biografia Entrà a l’Escola Pia i vestí l’hàbit a Mataró el 24 de juny de 1764 Completat el noviciat i els estudis es dedicà a l’ensenyament de les humanitats i de la retòrica Ensenyà a Balaguer 1776-78, Puigcerdà 1778-84, Mataró 1784-90 i Moià 1790-96 A Puigcerdà es trobà amb l’oposició dels alumnes a estudiar en castellà i a fer altres matèries en aquesta llengua, tal com havia manat Carles III En el discurs de fi de curs de 1780 recalcà la importància d’aprendre el castellà argumentant, entre altres qüestions, que calia fer-ho perquè estava manat perquè la gramàtica llatina s’havia d’…
Xavier Benguerel i Godó
Xavier Benguerel i Godó
Música
Compositor.
Vida Fill de Xavier Benguerel i Llobet Inicià els estudis de música a Santiago de Xile, on vivia exiliat amb la seva família, amb els mestres Ofelia Ortiz, Juan Orrego, Domingo Santa Cruz y Adolfo Letelier La seva primera obra, Sonata per a violí i piano , s’estrenà al Conservatori de Santiago l’any 1953 A Barcelona 1954 rebé lliçons de Cristòfor Taltabull i Balaguer , per bé que la seva formació ha estat en gran part autodidàctica, i s’integrà a l’anomenada Generació del 51 L’any 1955 obtingué el primer premi del Concurs de Composició de Joventuts Musicals amb l’obra Divertiment per a…
,
Església del Terrer (Llançà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt malmesa A la base de l’absis hom pot veure unes filades d’ opus spicatum , fetes amb unes pedres grosses F Tur Aquesta església es troba uns 2 km al nord-est de Valleta i a tramuntana de la vila de Llançà, en un replà enlairat de la roca, a ponent del coll del Terrer Mapa 220M781 Situació 31TEG102917 Per anar-hi, actualment el millor és seguir la pista de terra que hem indicat per a Sant Silvestre de Valleta, que s’agafa a Llançà Just abans de la baixada vers Sant Silvestre hom passa pel coll del Terrer, d’on surt un altre…