Resultats de la cerca

Vida És un compositor especialment important pel paper de pioner que exercí en la introducció de l’òpera italiana a la cort de Viena No se sap pràcticament res de la seva joventut ni de la seva formació Probablement s’estigué a Roma, on estrenà les seves primeres òperes El 1692, però, començà la relació que mantingué fins al final de la seva vida amb la família dels Habsburg Primer fou compositor de la cort d’Innsbruck, i el 1694 de la de Viena Leopold I l’envià a perfeccionar-se a Roma, d’on tornà cap al final del 1695 De nou a Viena, es casà amb la cantant principal, Anna Maria Elisabetta…

Vida Es formà al costat de Juan del Monte La seva primera destinació coneguda fou Salamanca, on es dedicà a l’ensenyament Cap al 1472 marxà a Bolonya, ciutat on prosseguí la seva activitat docent Establert a Roma el 1484, encara hi residia el 1491 i segurament hi morí La seva contribució fonamental a la teoria musical renaixentista és el tractat en llatí Musica practica , del qual es feren dues edicions a Bolonya el 1482 Es tracta d’un dels tractats teòrics més originals de la seva època i de tot el Renaixement Les seves idees posaren en qüestió moltes de les teories musicals que, al final…

Hom parla de resistència bacteriana fent referència a la capacitat que tenen alguns bacteris de tolerar l’efecte bacteriostàtic o bactericida d’un determinat antibiòtic En condicions normals, els bacteris són resistents als antibiòtics en l’espectre dels quals no són inclosos Tanmateix, en nombroses ocasions una determinada soca o grup de bacteris en muta el contingut genètic i dóna pas a l’aparició i posterior reproducció de noves soques resistents a l’acció d’antibiòtics que fins aleshores hi tenien un efecte bacteriostàtic o bactericida Les mutacions genètiques són…

El concepte canònic d’ orde és fruit d’una llarga evolució que a partir d’un pluralisme primitiu de vida religiosa en les diverses formes ascetes, ermitans, monjos, etc, més o menys organitzats i dependents sempre de les esglésies locals, ateny una organització centralitzada dependent de la Santa Seu Els primers ordes no apareixen fins al segle XII amb les grans congregacions monàstiques de Cluny benedictí i del Cister i, sobretot, amb el naixement dels mendicants Actualment els ordes religiosos es distingeixen en quatre categories monjos, canonges regulars, mendicants i clergues regulars…

Des del 1666 fins al 1838, Salvador, Francesc, Josep, Antoni i Martí, cinc generacions d’aquesta família de la Marina de la Selva, deixaren un preciós testimoniatge en forma de llibre de memòries que permet seguir el bategar de la història d’un mas català durant més de cent cinquanta anys Aquestes anotacions es troben en un volum dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar que acomplia distintes funcions canelar, diari, llibre de memòries i copiador de documents o d’altres textos, corresponent la responsabilitat dels registres al titular del mas, el qual l’anava…

Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…

Alfred Cortot, que dirigí l’Escola fins a la seva mort, el 1962, s’envoltà de grans mestres, com Jacques Thibaud, Pau Casals, George Enescu, Nadia Boulanger, Wanda Landowska, Arthur Honegger o Pierre Bernac, que contribuïren al renom internacional d’aquesta institució, freqüentada per alumnes d’arreu del món, entre els quals cal citar Dinu Lipatti, Igor Markevitch, Elliot Carter, Samson François, Eric Heidsieck i, més tard, els catalans Joan Guinjoan, Antonio Ruiz-Pipó, Josep Colom, Jordi Camell i Vicens Prat, entre d’altres L’edifici de l’Escola Normal, un antic palau de mitjan segle XIX…

L’Orquestra de París recollí, doncs, el testimoni de la llarga tradició musical que, en els seus 139 anys d’història 1828-1967, havia anat gestant l’Orquestra de la Societat dels Concerts del Conservatori El seu primer director fou Charles Münch, que en 1938-48 ja havia dirigit la Societat dels Concerts del Conservatori Arran de la seva sobtada mort 1968 durant una gira de l’orquestra pels Estats Units, Herbert von Karajan n’assumí la responsabilitat com a conseller musical 1969-71 Posteriorment fou dirigida per Georg Solti 1972-75, Daniel Barenboim 1975-89 -que li afegí el cor-, Semyon…

Pertany a l’empresa editora de continguts digitals de capital familiar SCG Aquitània SL, creada el 1995 pel periodista Miquel Macià De caràcter gratuït, té l’origen en Osonacom , diari digital que inicià l’activitat el 1996 i que, al llarg dels deu anys següents, anà incorporant altres capçaleres i creant noves seccions, fins a assolir un àmbit nacional Al maig del 2005, integrat al Grup Nació Digital , llançà la capçalera generalista Nació Digital naciodigitalcat, que combina amb edicions territorials, com ara el mateix Osonacom El 2016 en formaven part, a més, edicions comarcals o locals…

El 1965 se’n feu la primera convocatòria i en les tres primeres edicions, d’àmbit purament local, guanyà Josep Rovira El 1970 se n’amplià l’abast a tot el territori català i per als cineastes locals es creà el premi Pedra de l’Encant Amorós Ballester guanyà la cinquena convocatòria i Lambert Botey i Jordi Pagès guanyaren la local L’any següent només es concedí el Pedra de l’Encant a l’Elan Diert Cooperativa de Films Antoni Morera guanyà la següent convocatòria La novena edició canvià del tot les bases i el premi també s’atorgà a treballs escrits, a films en 16 mm o en vídeo el jurat era…