Resultats de la cerca
Es mostren 4660 resultats
el Milà

El Milà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat al sector meridional de la comarca, a la dreta del Francolí, que forma el límit oriental Termeneja amb els municipis de Valls E i N, Alcover que l’envolta pel N, W i S i la Masó SE Es comunica per carreteres locals amb la C-37 de Valls a Alcover, amb la d’Alcover a Vilallonga i per la Masó i Vallmoll amb la N-240 de Valls a Tarragona L’únic nucli de població del terme és el poble del Milà La població i l’economia Les notícies demogràfiques que ens han pervingut són escasses Tenia 8 focs el 1392, 5 el 1413, 6 el 1553, un dels quals al Mas d’en Morera, i 5 el…
vall d’Àneu

Vista del paisatge muntanyós de la Vall d’Àneu
© Fototeca.cat
Alta conca de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, situada al sud de la línia de crestes que separa el Pallars de Comenge (només comunicats a través dels ports d’Aulà i de Salau), entre la Vall d’Aran, la vall de Boí i la vall de Cardós, i comprèn els termes municipals de València d’Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu i Espot.
La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…
tectònica de plaques

Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…
castell de Palafolls

Vista del castell de Palafolls
© Alberto González Rovira
Castell
Antic castell del municipi de Palafolls (Maresme), al cim d’una petita serra, a la riba dreta de la Tordera
Les restes El conjunt del castell, tal com es conserva avui, és el resultat d’una sèrie de reformes i ampliacions al voltant d’una construcció primitiva dutes a terme des del final del segle X o l’inici de l’XI fins ben entrat el segle XIV La planta del castell, força complexa, es divideix en dos recintes clarament diferenciats el sobirà i el jussà El recinte superior, o recinte sobirà, de forma poligonal i irregular, es troba una mica descentrat respecte a la totalitat del conjunt Interiorment, aquest recinte es dividia en dos àmbits El primer, que trobem només entrar, comprèn naus separades…
Joan Ponç i Bonet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric…
Carme Forcadell i Lluís

Carme Forcadell
Assemblea Nacional Catalana
Política
Lingüista i activista política.
Llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació i màster en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballà per a TVE a Catalunya 1979-82 i collaborà en diversos mitjans de comunicació Professora de llengua i literatura catalanes a l’IES Escola Industrial de Sabadell des del 1985, ha ocupat càrrecs per al desenvolupament de programes per a la normalització lingüística, especialment al Vallès Occidental Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de l’executiva nacional 2001-04, i fou regidora a l’Ajuntament de Sabadell 2003-07, a més d’ocupar altres…
terminologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi de les nocions pròpies dels diversos camps especialitzats de coneixement i de la seva designació o representació per mitjà de termes.
La necessitat de sistematització dels termes científics i tècnics des d’una òptica extralingüística i universalitzant es féu patent a finals del segle XVII, però es desenvolupà sobretot amb l’enciclopedisme del segle XVIII i molt especialment en l’establiment de les nomenclatures de les ciències naturals Linné, Buffon La ràpida expansió de les ciències i les tècniques a partir de la revolució industrial del segle XIX, amb l’increment dels intercanvis d’informació que comportava, encara accentuaren més l’exigència de la normalització terminològica, sobretot per a les llengües estatals o…
Sant Martí de Centelles
Art romànic
Situació Aquesta església és la parroquial i avui centra el petit nucli de població Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 34,0 —y 24,3 31 tdg 340243 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Molins de Rei a Vic per Sabadell Al tram de Sant Feliu de Codines a Centelles, al punt quilomètric 12,8 hi ha un trencall a mà esquerra vers ponent que en uns 100 m hi porta MAB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve, després anomenat de Centelles Inicialment estigué vinculada a la…
Sant Andreu de Bancells (Vilanova de Sau)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església G Orriols L’antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, situada al sector més oriental del terme, a 927 m d’alt i en un magnífic mirador de les Guilleries, tot i que pertany al municipi de Vilanova de Sau, depèn de la parròquia de Sant Hilari Sacalm És a l’extrem d’una carena que domina tota la vall del Ter Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 54,2 —y 42,8 31 tdg 542428 Per arribar-hi cal situar-se al quilòmetre 27,5 de la carretera de Vic a Sant Hilari…
Sant Romà de Sisquer (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Vista del costat nord-est, única part visible d’aquest edifici, envoltat per altres construccions tardanes ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és situada, totalment envoltada d’edificacions que només deixen lliure la seva façana nord, al veïnat de Sisquer, sobre la carretera de Sorribes a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 34–11253 Situació 31TCG740786 Història El castell de Sanctum Romanum vinculat al topònim de la vall de Lavansa, com el castell d’Ossera, i amb el castell de Josa, és esmentat l’any 1107, en el conveni signat per Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i…