Situació
Aquesta església és la parroquial i avui centra el petit nucli de població. Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781: x 34,0 —y 24,3 (31 tdg 340243).
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Molins de Rei a Vic per Sabadell. Al tram de Sant Feliu de Codines a Centelles, al punt quilomètric 12,8 hi ha un trencall a mà esquerra vers ponent que en uns 100 m hi porta. (MAB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve, després anomenat de Centelles. Inicialment estigué vinculada a la parroquial de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, però molt aviat esdevingué parròquia independent, categoria que encara conserva en l’actualitat.
El castell de Centelles es troba documentat a partir de l’any 898, quan el bisbe de Vic, Gotmar, acudí a l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda per consagrar-la i li uní diverses esglésies, viles i vilars; una de les esglésies era la del castell de Sant Esteve.
Podria ésser que aquesta església del castell de Sant Esteve fos la de Sant Martí, que aquí tractem, encara que queda el dubte que no fos la de Sant Esteve situada al castell del mateix nom. De manera explícita l’església de Sant Martí de Centelles, i ja com a parròquia independent de la d’Aiguafreda, consta l’any 1039, quan el comte Ramon Berenguer III i la seva muller Elisabet vengueren a Gombau Ermemir de Besora un alou situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a Riells i al Fai; aquest alou afrontava amb la parròquia de Sant Martí de Centelles.
Prengué el nom de Centelles per trobar-se al costat de la vila rural de Centelles, molt allunyada de l’actual vila de Centelles. Aquesta fins al segle XVI s’anomenà Santa Coloma de Pujolric o de Vinyoles, no de Centelles, nom que només tenia la parroquial de Sant Martí des del segle XI.
A partir d’aquest moment ja no deixà de tenir funcions parroquials i constà en totes les llistes parroquials.
La parròquia de Sant Martí de Centelles tingué vinculada com a sufragània la parròquia de Sant Miquel Sesperxes quan perdé les funcions parroquials i diverses capelles del terme, entre les quals figurava la del castell, primerament dedicada a sant Esteve i després a santa Maria, la qual durant un temps exercí funcions parroquials i després acollí una petita comunitat de canonges.
L’edifici antic fou substituït per un altre de nou. El procés de construcció del nou temple s’inicià el 1666 quan els feligresos de la parròquia, amb el consentiment d’Elisabet de Descatllar, comtessa del castell de Centelles, es van comprometre a cedir una part de la collita per a la nova construcció. L’any 1668 el rector i els obrers de l’església compraren una peça de terra, ja que l’església no posseïa terra entorn de l’edifici. La construcció es degué acabar el 1669 com consta en el seu portal dovellat. Més tard, el 1763, l’edifici es va completar amb un nou campanar.
Amb la nova construcció, l’església romànica desaparegué en gran part, si bé conservà, una part utilitzada com a sagristia. Finalment, entre el 1895 i el 1899 el comte del castell de Centelles va fer construir al costat de l’església un nou edifici, el primer pis del qual servia de capella del Santíssim, mentre que el pis inferior era destinat a servir de panteó familiar dels senyors del castell.
L’any 1936 foren cremats els seus retaules i l’edifici sofrí desperfectes que feien perillar el temple.
L’any 1940 es refeu la columna que perillava i s’agençà el seu interior, excepte la capella del Santíssim. (APF-ABC)
Església
Resta del primitiu temple romànic una porta que hi ha a la base del campanar, que mira a ponent. La base mateixa del campanar també és possible que correspongui a la construcció romànica. La sagristia, avui enguixada, té una volta de canó seguit.
Tot el temple, molt refet modernament, ha amagat les poques estructures romàniques que conservava, actualment gairebé invisibles. (MAB)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en "Hoja Parroquial" en 1945-52, Vic, núm. 20.
- Antoni Pladevall: San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí, “Ausa”, vol. II, Vic (1955-57), pàgs. 357-372. (DAG)