Resultats de la cerca

A Catalunya l’afebliment dels lligams amb l’imperi Carolingi féu que els comtes s’atribuïssin el dret de moneda inherent al rei D’aquesta manera, al segle X el comte de Barcelona cedí el terç del benefici de la moneda de Vic 912 i de Girona 934 als bisbes de les seus respectives, tot actuant com a sobirà Al mateix segle encunyaren moneda els comtats de Barcelona, Besalú, Girona i Vic, els dos darrers amb administració episcopal moneda episcopal Durant el segle següent, en bateren els comtes d’Empúries i de Rosselló i els vescomtes de Cardona La progressiva annexió dels comtats al de…

Atenent a la forma, pot ésser muntada en filera o en semicercle, segons que sigui a la nau central de l’església o a l’àbsis Comunament de fusta, la decoració a partir del segle IX s’anà depurant, i conquerí la màxima riquesa artística durant els períodes gòtic i barroc En el període gòtic tardà són decorades amb exuberància totes les parts de les cadires amb motius vegetals i animals el cadirat de la catedral de Barcelona, obra conjunta de Pere Sanglada, Pere Joan i Macià Bonafè, entre eltres, és dels segles XIV-XV Durant el Renaixement foren introduïts en la decoració, més…

Amb la batuda, la palla resta en condicions d’ésser aprofitada per al bestiar Els diferents sistemes tradicionals de batuda denoten la influència del clima, car la calor i l’eixutesa afavoreixen que el gra es desprengui de la pellofa Així, en països secs i càlids és freqüent encara de batre amb cavalleries, que solament trotant sobre l’erada esgranen les espigues en aquest cas la palla esdevé poc trossejada En altres zones, aquest treball de les cavalleries és completat amb el pas de corrons de fusta o de pedra en forma de con truncat Aquests sistemes foren superats fa segles…

La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs colons, pagesos, etc i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment…

Des dels segles XIII-XIV els rajolers integraven gremis conjunts amb els gerrers i els ollers Així succeïa a Barcelona amb la confraria de Sant Hipòlit, la qual rebé importants ordinacions durant el segle XIV i fins el 1402 i el segle XVII La fabricació de teules i rajoles fou reglamentada per la ciutat de Barcelona els anys 1645 i 1706 El 1802 s’organitzà un nou gremi de fabricants de rajoles i teules, que conservava la seva vitalitat en produir-se la dissolució dels gremis 1834-36 A Mallorca, el gremi de gerrers, ollers i teulers es remunta al segle XVI la seva advocació era la Santíssima…

Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha…

Cristalls roig taronja que es fonen a 290°C i se sublimen fàcilment, molt poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en les solucions aquoses alcalines amb coloració violada Durant molts segles fou extreta de l'alitzari actualment és preparada a partir de la “sal d’argent” sal sòdica de l’àcid 2-antraquinonasulfònic per fusió alcalina oxidant escalfament a pressió amb solució molt concentrada de sosa càustica i clorat sòdic seguida de dissolució en aigua i precipitació per un àcid L’alitzarina és un colorant per mordent, que forma amb els òxids dels metalls pesants laques…

Llicenciat en filosofia i lletres 1966 a Barcelona, es doctorà 1986 amb la tesi sobre Aribau i els orígens de la Renaixença, La patrie imaginaire , publicada l’any següent a la Universitat d’Ais de Provença, on ensenya des del 1970 Ha publicat articles crítics, històrics i literaris en diverses revistes erudites, sobretot a Randa , en especial sobre la literatura dels segles XVIII i XIX a Mallorca Com a novellista es donà a conèixer amb l’obra Dies d’ira a l’illa 1978, premi Prudenci Bertrana 1977, situada en la postguerra mallorquina, contada a través de la mirada d’un nen, i…

L’any 844 el lloc de “ Buchatella” , al pagus de Besalú, apareix esmentat com a possessió del monestir de Sant Martí de les Escaules L’any 977, en una confirmació de possessions del monestir de Sant Pere de Rodes per part del bisbe de Girona Miró apareix la “ villa Bodelego ” i el “ puio Bodelego” L’any 1115 el “ locus de Buadella ” era del territori de la parròquia de Santa Cecília de Terrades, a la qual pertangué eclesiàsticament durant tota l’època medieval L’església de Santa Cecília de Boadella no apareix en la documentació coneguda d’època medieval Per la seva estructura és una…

El lloc de Vulpellac apareix esmentat en documents dels segles IX i X, més concretament des de l’any 894 L’església de “ sancti Juliani de Vulpiliaco ” ho és des del 1208, en un document en el qual s’indica que el monestir de Sant Miquel de Cruïlles tenia possessions en aquest indret Per documents dels anys 1287, 1316 i 1318, sabem que, a més d’ésser-hi construïda una fortalesa, hi tenien drets i possessions, a més del comte i del senyor feudal del lloc, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles L’església de Sant Julià forma un conjunt amb el castell palau de…