Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
El que cal saber de l’estomatitis
Patologia humana
És anomenada estomatitis la inflamació de la mucosa bucal que se sol presentar en forma aguda Aquesta alteració en general s’acompanya de glossitis, o inflamació de la llengua, i gingivitis, o inflamació de les genives L’estomatitis es pot manifestar amb l’aparició de lesions molt diverses en la cavitat bucal que varien segons l’origen que presenten envermelliment i tumefacció, pàpules, vesícules, úlceres o fins i tot plaques blanquinoses extenses sobre la mucosa bucal Aquesta alteració sol constituir una afecció banal que guareix de manera espontània al cap d’alguns dies Tanmateix…
Respiració
Fisiologia humana
La principal funció de l’aparell respiratori, la respi ració , té com a finalitat mantenir uns nivells d’oxigen i de diòxid de-carboni en la sang adequats per a l’activitat de les cèllules de l’organisme L’ oxigen O 2 és imprescindible perquè es puguin produir les reaccions químiques mitjançant les quals es genera l’energia necessària per al manteniment de l’activitat de les cèllules Com a resultat de l’activitat cellular, s’originen una sèrie de productes residuals, com ara el diòxid de carboni o anhídrid carbònic CO 2 , que cal que l’organisme elimini, perquè llur excés en la sang causa un…
El que cal saber de la flebotrombosi i la tromboflebitis
Patologia humana
La tromboflebitis o flebotrombosi consisteix en la formació d’un coàgul de sang o trombe a l’interior d’una vena, a conseqüència del qual aquesta s’inflama i sovint queda obstruïda Aquest trastorn és molt freqüent, sobretot després d’intervencions i manipulacions quirúrgiques, quan es manté repòs absolut durant un temps prolongat, a partir de seixanta anys i en cas de varices o insuficiència cardíaca La tromboflebitis afecta gairebé sempre les venes dels membres inferiors i es manifesta amb dolor, inflor al voltant dels turmells, elevació de la temperatura corporal, palpitacions i malestar…
mazdaisme
Religions de l’Orient Mitjà
Religió de l’Iran antic.
Originàriament d’un caràcter dualista i molt propera a les religions índies, fou interpretada en un sentit estrictament monoteista per Zoroastre, el qual establí Ahura Mazdā Ormazd com a déu suprem i fonamentà la religió en una saviesa moral Posteriorment esdevingué ritualista, sota l’influx dels mags medes, els quals codificaren, en temps dels arsàcides i els sassànides, els ensenyaments de Zoroastre i hi afegiren elements jueus i budistes recopilació dels Avesta antic i recent aquest sincretisme afeblí el monoteisme zoroàstric el príncep del mal, Ahrimān Angra Mainyu, s’erigí en rival d’…
ozonosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera terrestre que conté una gran concentració d’ozó.
Aquesta capa impedeix la incidència directa de les radiacions ultraviolades d’ona més curta que des del Sol arriben a la superfície terrestre, les quals, altrament, poden ser causants de greus danys en tota forma de vida L’ozonosfera es forma a l’estratosfera, entre els 15000 i els 55000 m d’altitud, quan la radiació ultraviolada del Sol parteix les molècules d’oxigen O 2 en dos àtoms reactius O+O, que s’uneixen de tres en tres per formar ozó Les molècules d’ozó són inestables i de vida molt curta, però la radiació ultraviolada en va generant contínuament Malgrat que hi ha fets naturals que…
descolonització
Història
Política
Procés que tendeix a la independència o a l’autodeterminació política dels països colonitzats.
El colonialisme europeu, obligat pels moviments d’alliberament nacional i per la nova correlació de forces, amb el sorgiment dels estats socialistes, ha hagut de donar la independència política a la gran majoria de les seves colònies El corrent descolonitzador, iniciat al començament del s XX i avivat en el període d’entreguerres, adquirí una gran força d’ençà de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de l’ONU i l’extensió dels moviments d’alliberament nacional al decenni dels seixanta L’impuls donat per la Carta de San Francisco 1945 a favor de l’autodeterminació i l’interès de les…
estratificació social
Sociologia
Divisió de la societat en capes, classes o grups que hom considera mútuament relacionats i jerarquitzats de més baixos a més alts.
En la història de l’evolució del concepte i la teoria de l’estratificació social, Marx suposà un canvi radical, amb la seva doctrina sobre les classes socials la dels qui posseeixen els mitjans de producció i la dels treballadors al servei d’aquells, en fer exclusiva la importància del factor econòmic com a criteri d’estratificació La sociologia anglosaxona, tanmateix, critica el plantejament marxista com a parcial, en la mesura que oblida els condicionaments que, en ordre a l’estratificació social, deriven del prestigi i dels diferents càrrecs laborals i professionals i de les…
Eusebi Colomer i Pous
Historiografia catalana
Filòsof i teòleg.
Membre de la Companyia de Jesús des del 1941, es doctorà en filosofia a la Universitat de Colònia, Alemanya 1957, amb una tesi sobre les influències lullianes en l’obra de Nicolau de Cusa L’interès per les obres de Llull i de Cusa l’acompanyà tota la vida La seva estada a Alemanya també li permeté familiaritzar-se amb els grans corrents de la filosofia alemanya contemporània, particularment l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència Pensador d’interessos amplis, participà, des de la filosofia, en alguns dels grans debats teològics del seu temps fou el gran divulgador de l’…
Antoni Bordassar d’Artazu
Historiografia catalana
Impressor i escriptor.
Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en…
rondó-sonata
Música
Model formal originat per la fusió del rondó i de la forma sonata.
Rondó-sonata © Fototecacat/ Jesús Alises El rondó-sonata presenta, d’una banda, característiques pròpies del rondó, com ara l’alternança entre una tornada i diferents episodis A-B-A-C-A-B-A i, de l’altra, la disposició tripartida exposició-desenvolupament-reexposició, característica de la forma sonata En el quadre adjunt es pot apreciar com es combinen els dos models d’aquesta forma híbrida, que fou característica dels moviments finals de la sonata, del quartet o del concert clàssics vegeu més avall i romàntics F Schubert Allegro de la Sonata per a piano , D 958, IV mov F Mendelssohn Allegro…