- És anomenada estomatitis la inflamació de la mucosa bucal que se sol presentar en forma aguda. Aquesta alteració en general s’acompanya de glossitis, o inflamació de la llengua, i gingivitis, o inflamació de les genives.
- L’estomatitis es pot manifestar amb l’aparició de lesions molt diverses en la cavitat bucal que varien segons l’origen que presenten: envermelliment i tumefacció, pàpules, vesícules, úlceres o fins i tot plaques blanquinoses extenses sobre la mucosa bucal.
- Aquesta alteració sol constituir una afecció banal que guareix de manera espontània al cap d’alguns dies. Tanmateix, si les lesions persisteixen cal sempre consultar el metge, perquè el manteniment de l’afecció podria expressar l’existència d’un trastorn orgànic greu concomitant.
- Els medicaments àcids, com ara l’àcid acetilsalicílic, poden ocasionar petites úlceres a la cavitat bucal si es dipositen sobre la mucosa. Així, convé d’administrar sempre aquest tipus de medicaments dissolts en aigua.
- La irritació deguda a la fricció persistent d’una pròtesi dental mal ajustada sobre la mucosa bucal pot provocar, a més d’una estomatitis banal, diverses lesions greus, com per exemple leucoplàsia, una placa blanquinosa que no desapareix i que de vegades es transforma en un tumor maligne. Així, abans que es produeixin aquestes lesions és important d’adreçar-se al dentista.
- L’ús inadequat d’antibiòtics pot constituir l’origen d’una estomatitis, de manera que cal ésser prudent amb aquests fàrmacs. Si l’afecció es manifesta en el curs d’un tractament antibiòtic indicat pel metge, convé de consultar l’actitud que cal adoptar, ja que, si bé la interrupció del tractament sol ésser suficient per a fer remetre l’afecció, de vegades cal suportar els efectes secundaris o bé canviar de medicament.