Resultats de la cerca
Es mostren 7110 resultats
música de Chartres
Música
Música desenvolupada a Chartres (França).
La catedral de Notre-Dame, erigida els anys 1194-1245 sobre una basílica anterior del segle IV, fou el nucli principal de la vida musical de la ciutat Amb el bisbe Fulbert 960-1028 esdevingué un important centre cultural i un lloc de trobada d’estudiants de procedències diverses Segons l’estatut del 1127, la maîtrise , documentada ja al segle V, era constituïda per un maître de musique , un maître de grammaire , els pueri chorales , els heuriers matiniers i un organista L’activitat musical girava al voltant de les nombroses manifestacions litúrgiques que es desenvolupaven a la ciutat, notable…
Miscel·lània Pasqual
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Aplec manuscrit ordenat en vint volums, fet per Bartomeu Pasqual i Arrom.
Es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca Els volums són d’unes set-centes pàgines de mitjana, i, a més, hi ha una carpeta amb materials que havien de formar el volum XXI Contenen textos literaris molt diversos, dades i documents de tota mena, biografies, noticiaris, investigacions històriques i científiques i altres obres històriques senceres En són exemple el volum desè, que és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Munt, del segle XVIII els volums compresos del dotze al quinze, que constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca de Guillem Terrassa dels segles XII al XIV el…
Sant Vicenç de Calders
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, on es fa més palesa l’obra romànica amb el seu aparell A Lajarín El temple parroquial de Sant Vicenç fou el nucli que originà el poble de Calders, el qual s’estén, vers tramuntana, en una zona que delimita i contacta les terres planeres bagenques amb els altiplans moianesos Long 1°59’34” — Lat 41°47’20” Per anar a Calders cal agafar la carretera de Manresa a Vic, la qual travessa el poble de Calders, que es troba a uns 17 quilòmetres de Manresa vers tramuntana Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta…
Vila i castell de Botarell
Art romànic
La primera referència segura del lloc de Botarell és de l’any 1173, entre les afrontacions del terme d’Alforja L’any 1184, el lloc de Botarell fou concedit en feu per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls a Berenguer de la Bisbal i la seva muller perquè el poblessin Segurament en aquest moment es bastí el castell Des del final del segle XVII foren senyors de Botarell els marquesos de Tamarit RMG A Botarell, durant l’edat mitjana central es degué organitzar la població, una petita vila closa, al voltant del carrer anomenat precisament de la Closa Aquest carrer era travessat, a la…
Francis Bacon

Francis Bacon
Filosofia
Història
Filòsof i home d’estat anglès, baró de Verulam i vescomte de Saint Albans.
Filòsof i home d’estat anglès Estudià lleis a Cambridge i exercí diversos càrrecs polítics sota el regnat de Jaume I, entre ells el de lord chancellor El 1621, acusat de concussió, abandonà la vida política Fou un dels primers a prendre consciència de la significació històrica de les ciències i de com aquestes havien de transformar no solament la filosofia, sinó també la vida dels homes Per Bacon el saber ha de permetre a l’home de dominar la natura Bacon tractà, per això, d’unir les tradicions sàvia i menestral, fins aleshores separades La seva filosofia és basada, essencialment, en la…
Zúric
Ciutat
Capital del cantó de Zúric, Suïssa, a banda i banda dels rius Limmat i Sihl, a la desembocadura del llac de Zúric.
És flanquejada per l’Uetliberg 803 m, al SW, i pel Zürichberg 678 m, al NE, als vessants dels quals hi ha els barris residencials És el principal nucli industrial i el principal centre comercial i financer de Suïssa indústria pesant i de precisió, tèxtil, editorial, etc borsa, banca i assegurances d’abast internacional Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universität Zürich, fundada el 1833 i Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, el 1855 Centre cultural museus, teatre d’òpera Després dels celtes helvecis, fou conquerida per Roma Turicum i annexada a la Gàllia…
Gustav Leonhardt
Música
Organista i clavecinista holandès.
Estudià orgue i clavicèmbal amb Eduard Müller a la Schola Cantorum Basiliensis i, més tard, a l’Acadèmia de Música de Viena, on es diplomà en orgue i clavicèmbal La seva carrera concertística començà a la capital austríaca el 1950, on es presentà com a intèrpret de L’art de la fuga , de JS Bach Fou professor de l’Acadèmia de Música de Viena 1952 i el 1954 fou nomenat professor del Conservatori d’Amsterdam i organista titular de la Waalse Kerk d’aquesta ciutat Intèrpret historicista de la música dels segles XVII i XVIII, el 1955 fundà el Leonhardt Consort, que dirigí i que fou una…
,
Eva Serra i Puig

Eva Serra i Puig
© Pep Parer / Museu d'Història de Catalunya
Historiografia
Política
Historiadora i activista política.
Filla de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germana de l’activista Josep de Calassanç Serra i de la lingüista Blanca Serra i Puig Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1967, es doctorà l’any 1978 amb la tesi La societat rural catalana del segle XVII Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental, 1590-1729 , estudi sistemàtic de la producció agrícola i les relacions de producció des de la triple òptica estadística, narrativa i institucional, dirigida per Emili Giralt i publicada el 1988 amb el títol Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII…
Sant Pere Sacosta (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Vista de conjunt del temple, esfondrat, des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Sacosta és situada al vessant de llevant de l’alt planell sota mateix del coll de Candreu, prop de l’antic camí del Cabrerés a la vall d’Hostoles Mapa 295M781 Situació 31TDG618548 Per arribar-hi cal prendre una pista que surt d’entre els quilòmetres 40 i 41 de la carretera de Vic a Olot, havent passat el Coll de Candreu i el trencall de la Salut, i que porta fins a Can Masnou, des d’on cal prendre un camí en direcció a migjorn que mena fins a les ruïnes de l’església JAA-JVV…
Jafre
Jafre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter, l’aigua del qual aprofita a través del rec del Molí.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional, gairebé parallel i…