Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
Amics del Ciclisme d’Argentona
Ciclisme
Club ciclista d’Argentona.
Fou fundat l’any 1978 amb Vicenç Esteve com a president L’any 1980 impulsà la primera edició del Critèrium Vila d’Argentona La temporada 1987 organitzà el Campionat de Catalunya per a veterans Sota la presidència de Josep Lladó, organitzà la Volta Internacional i Preolímpica al Maresme 1989 per a la categoria juvenil durant dues edicions Desaparegué l’any 1993
Salvador Alcón Ribas
Ciclisme
Dirigent i tècnic vinculat al ciclisme de BTT raid.
Debutà en la competició al Club Ciclista Esparreguera Participà en el primer Obert d’Espanya BTT celebrat a Catalunya 1991, i es mantingué en actiu fins l’any 1993, any que aconseguí el subcampionat de Catalunya de BTT raid Aquell mateix any formà part del grup fundacional del Club Ciclista Bike Romanes de Granollers, del qual fou escollit president el 1994
Manuel Gibernau i Bultó

Sete Gibernau
© MOTO GP
Motociclisme
Motociclista, conegut com Sete Gibernau.
Net del pilot i fundador de Montesa i Bultaco Francesc Bultó Començà competint en trial i motocròs Debutà en la competició de velocitat l’any 1990 amb un tercer lloc a la Copa Gilera Un any més tard guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc júnior Debutà en el Mundial de motociclisme en 250 cc el 1996, després de participar en el Campionat d’Europa i en el Campionat Obert espanyol El 1997 saltà a 500 cc de la mà de Yamaha i tornà al cap d’un any a Honda, equip amb el qual quedà cinquè del Mundial i aconseguí el seu primer podi al circuit del Jarama L’any 2001 aconseguí la seva…
,
Sant Miquel de la Guàrdia (les Masies de Roda)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, al lloc anomenat la Guàrdia Durant un període de temps fou una petita parròquia per passar a sufragània de Sant Pere de Roda, si bé depenia del monestir de Sant Pere de Casserres, la qual cosa motivà algun conflicte L’església de Sant Miquel és documentada l’any 1012, mentre que el lloc de la Guàrdia ho era des del 927 Abans del 1050 ja figura com a parròquia, però aquesta condició la deixà abans del 1330, puix que aquest any ja consta que no n’era Abans, l’any 1116 el bisbe de Vic, Ramon Gausfred, l’havia…
Sant Feliu de Gerri de la Sal
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu de Gerri estigué, de sempre, estretament vinculada al monestir, raó per la qual apareix escassament en la documentació En el document conegut com a fals VII de Gerri , datat l’any 940, però en realitat escrit al final del segle XI, el comte Isarn feia donació al monestir de Gerri de la vila de Gerri amb la seva església de Sant Feliu, amb les dècimes, primícies i oblacions Tanmateix, el seu primer esment segur és de l’any 966, en la butlla de Joan XIII a favor del monestir, on li confirmà l’església de Sancti Felicis cum villa sua…
Castell de Pampe (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Si bé és cert que ja l’any 839 l’acta de consagració de la Seu d’Urgell esmenta el lloc de “ Pampano ” i que l’any 959, amb vista a la seva repoblació i al seu conreu, el comte Borrell vengué a Sentelles, Manila, Berà i Roter unes cases i unes vinyes situades a la “ villa de Pampano ” i, més tard, el 1097, el comte d’Urgell Ermengol donà a Santa Maria de Solsona tots els drets i masos que tenia al lloc de “ Pampano ”, i que hi ha un Arnau de Pampa l’any 1186 i un Bernat de Pampe l’any 1222, hem d’esperar fins a l’any 1227 per…
Castell de Salaverd (Os de Balaguer)
Art romànic
Salaverd fou una de les possessions tradicionals del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd El lloc de Salaverd —on hi hagué un castell i una granja del monestir—, avui despoblat, es troba a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de Vallverd El castell de Salaverd és documentat per primera vegada l’any 1200, quan l’abadessa de Vallverd va comprar-lo malgrat l’oposició de l’abat d’Àger El monestir degué infeudar part dels seus drets a Salaverd a alguns nobles de la contrada Ramon d’Areny, l’any 1331, prestà homenatge a l’abadessa Berenguera pel foc que…
Santa Maria de Vallmoll
Art romànic
L’església de Vallemolli apareix esmentada per primera vegada en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 adreçada a l’església de Tarragona La parròquia de Vallmoll era de patronat de l’ardiaca major de la catedral, tal com l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls va reconèixer el 1193 Aquesta situació encara es mantenia al final del segle XV, en què la collació de la parròquia de Vallmoll era de l’ardiaca major Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Vallmoll hi contribuí amb 77 sous i 11 diners cada any Fou sufragània…
Sant Pere de Ger
Art romànic
Les restes d’aquesta església, avui arruïnada, es troben al barri de Sant Pere Fou una església dependent del monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles Es documenta des de l’any 972, que Ramon llegà una peça de terra a l’església de Sant Pere situada a la villa de Ger L’any 978 el comte Borrell I d’Urgell donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un mas situat a la villa de Ger i també l’església de Sant Pere fundada en aquell mas La vinculació de Sant Pere de Ger a Sant Serni, com a cella monàstica, es comprova en l’acta de consagració del monestir de…
Sant Pere d’Altet (Tàrrega)
Art romànic
El petit nucli d’Altet és situat al sud-oest del poble de la Figuerosa, a uns 4 km de Tàrrega De la primitiva església romànica, en l’actualitat no en queda cap rastre tanmateix, ja apareix esmentada l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Segons consta en aquest document, l’església d’Altet es trobava subjecta, juntament amb d’altres, a la canònica de Guissona Aquesta situació no es va mantenir gaire temps, ja que en la butlla que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a l’església de Santa Maria de Solsona, consta que el temple d’…