Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
teletext
Sistema teleinformàtic en què la informació, en imatges fixes, sobretot texts i gràfics, és transmesa juntament amb els programes televisius ordinaris, mitjançant senyals codificats.
El procés de codificació de la imatge no aprofita totes les línies teòriques 625, en el sistema corrent europeu Així, les línies que no tenen informació d’imatge serveixen per a transmetre els caràcters del teletext Els orígens del teletext cal cercar-los a Anglaterra, on el 1973 la BBC realitzà les primeres proves d’emissió experimental i després, cap al 1976, les emissions ja foren regulars Els sistemes de teletext actualment en funcionament varien segons els països n'hi ha de més senzills i de més complexos, tot depèn del nivell de qualitat desitjat i també de les característiques de la…
aparellament

Aparellament d’insectes
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Reunió de dos individus de sexe diferent, durant l’època de zel
, que té per finalitat l’acoblament.
A vegades, mascle i femella s’aparellen perquè coincideixen en un mateix indret, la mateixa font d’aliments, per exemple Més sovint, però, els mascles es traslladen, durant l’època de la reproducció, en cerca de la femella Es guien sovint per l’olfacte la femella segrega substàncies aromàtiques que el mascle percep a grans distàncies, o pels sons que ambdós emeten Molts ocells i molts insectes s’aparellen quan la femella entra al territori que el mascle defensa En animals amb la vista ben desenvolupada, l’aparellament es veu facilitat per diverses parades nupcials , fetes generalment pel…
Joan Bonllavi
Filosofia
Història
Literatura catalana
Lul·lista i editor.
Vida i obra El seu nom veritable era Joan Malbec Prevere, a València fou deixeble d’Alonso de Proaza, el qual li dedicà l’edició de la Noua logica de Ramon Llull 1512 Com posa en evidència la seva notable biblioteca, era posseïdor d’una extensa formació filosòfica, especialment remarcable en la lògica nominalista Documentat a Barcelona des del 1521, ensenyà lògica a l’Estudi General i la doctrina de Llull a l’Escola Lulliana Fou el responsable de la primera edició impresa d’una obra de Ramon Llull en català Blanquerna València 1521, precedida d’una “Epístola proemial” de l’editor Al final…
,
Santa Fe de Guardiola (Bassella)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, on es veu l’absis assentat sobre un esperó rocallós ECSA - JA Adell El poble de Guardiola de Bassella o Guardiola de Segre és situat al vessant nord de la serra de Pubill L’església de Santa Fe és la parròquia del poble Mapa 34-13329 Situació 31TCG572470 El camí per anar al veïnat de Guardiola de Bassella surt del quilòmetre 80 de la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell JAA Història Malauradament no s’ha localitzat cap notícia escrita relativa al lloc de Guardiola, ni a la seva església, dedicada a la Santa Fe i sufragània de la de Bassella MLIC…
Casa forta de la Fàbrega (Aiguamúrcia)
Art romànic
Construcció situada a poc més d’1 km del Pla de Manlleu, en direcció a Santes Creus És al costat mateix de la carretera Els orígens d’aquesta casa forta són desconeguts, bé que segurament sorgí en el moment de la repoblació de l’indret De fet, però, no és fins el 1225 que se’n té notícia, quan Guília de Ferrera convingué amb l’orde del Temple, senyor del terme de Selma, sobre la farga o ferreria del castell de Selma Ramon Ferrer, descendent de Guília, fou batlle de Selma i consta que a casa seva, l’any 1326, s’hi dipositaven els censos en espècie de la castlania major del castell en diverses…
Sant Miquel d’Enviny (Sort)
Art romànic
Situació Petita capella rural, emplaçada en un cim rocallós ECSA - JA Adell La capella de Sant Miquel és a 1 km al sud d’Enviny, enmig d’uns camps, en un esperó rocallós que domina l’entorn i sense un camí concret d’accés Cal arribar-hi camps a través JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG439961 Història Malauradament, no s’han trobat referències documentals d’aquesta ermita MLlC Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral, que es manifesta també exteriorment en el mur nord, on es produeix…
Pont d’Espot
Art romànic
Situació Aquest pont, conegut també com el pont de la Capella, es troba a la part alta de la població, sobre el Riu Escrita ECSA - J Bolòs Pont anomenat de la Capella, situat a la part alta del poble, sobre el Riu Escrita Permetia d’unir els dos nuclis de població d’Espot Solau i Espot Obago Mapa 33-9181 Situació 31TCH429159 En entrar a la població d’Espot, cal passar el pont modern i seguir amunt Resta a mà dreta, al costat de la carretera Pont És un pont d’un sol ull, amb un arc de mig punt Té una longitud total de 18, 4 m, repartits entre els dos vessants el de la riba esquerra és una mica…
Cal Xamanet (Pontons)
Art romànic
Situació Masia fortificada del terme de Pontons, situada entre les dues anteriors i de característiques semblants ECSA - J Bolòs Casa forta situada al veïnat de Campdàsens, en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons Fou construït entre les torres de Cal Rei i de Can Guixó Mapa 35-16419 Situació 31TCF746867 Des de la carretera que va de Pontons a Santes Creus, al quilòmetre 11, 6, surt, a mà dreta, una pista que va cap a la Llacuna Havent agafat aquesta pista, immediatament trobem un trencall a mà esquerra que mena a aquesta torre JBM Història D’aquesta casa forta, igual que…
Torre d’Espiells (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
El lloc d’Espiells s’esmenta per primera vegada en el precepte del rei Lotari de l’any 986 que confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès Segurament, al segle X, a l’indret ja hi havia un petit nucli humà La torre d’Espiells apareix documentada a mitjan segle XI El 1063 l’abat de Sant Cugat, Andreu, negocià un acord amb Umbert de Cervelló i la seva muller Dalmizana sobre la donació del domini útil de la propietat d’Espiells formada per l’església i la torre, amb els seus termes Umbert de Cervelló reconegué com a senyor del lloc l’abat de Sant Cugat, al qual es comprometé…
Anatomia del sistema endocrí
Anatomia humana
El sistema endocrí es compon de diversos òrgans situats en diferents zones del cos que, llevat de les excepcions, no tenen continuïtat o connexió anatòmica directa entre si, per bé que formen, en conjunt, una unitat funcional Tant en la seva situació corporal com en les característiques anatòmiques, cadascun dels òrgans que componen el sistema endocrí presenta determinades particularitats que el diferencien marcadament de la resta Tanmateix, però, tenen algunes similituds especials des del punt de vista histològic, és a dir, pel que fa a la composició dels seus teixits, ja que gairebé tots…