Resultats de la cerca
Es mostren 4689 resultats
Pere Montserrat i Recoder
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg.
Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969 fundà l’…
Gerrit Komrij
Literatura
Escriptor neerlandès.
Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië ‘Arcàdia demolida’, 1980, Intimiteiten ‘Intimitats’, 1993 i Demonen ‘Dimonis’, 2003, a més del…
pèndol

Pèndol
© Fototeca.cat
Física
Sistema físic format per un cos material que oscil·la al voltant d’un eix horitzontal que no passa pel seu centre de gravetat.
Per tal d’establir les lleis del pèndol, hom ha idealitzat l’anomenat pèndol simple o matemàtic , que consisteix en un punt material que penja d’un fil inextensible i sense pes, fixat en un punt immòbil Per a oscillacions de petita amplitud en què sin ϕ ≈ϕ ϕ és l’angle que forma el fil del pèndol en un moment determinat amb la seva posició vertical, el moviment del pèndol satisfà l’equació diferencial d 2 x/dt 2 Y - g/l x , en què x és l’elongació, t el temps, g l’acceleració de la gravetat i l la longitud del pèndol Aquesta equació, que és independent de la massa, no és més que l’expressió…
Unnim Banc
Economia
Nom de l’entitat bancària sorgida de la fusió de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, la Caixa d’Estalvis de Terrassa i la Caixa d’Estalvis de Manlleu.
Fou precedida per Unnim, caixa creada a instàncies del procés de concentració de les caixes impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària FROB, i pel qual les tres entitats originals decidiren unir-se Inscrita al registre el mes de juny del 2010, inicià l’activitat al juliol Pel volum dels actius sumats de les tres entitats 28849 milions d’euros era la tercera caixa d’estalvis de Catalunya Salvador Soley i Enric Mata en foren designats primer president i director general, respectivament No obstant això, com a resultat de la prova de solvència a què fou sotmesa pel Comitè…
filtrador
Zoologia
Dit de l’animal principalment aquàtic que s’alimenta de manera passiva, retenint el material damunt filtres adients.
Els filtradors són micròfags, animals que s’alimenten indiscriminadament d’una gran quantitat de material orgànic fi que està al seu abast més immediat Només l’aigua duu en suspensió una quantitat suficient d’aliment en forma de partícules, raó per la qual els micròfags filtradors es limiten al medi aquàtic Hi ha animals filtradors en nombrosos grups, com per exemple en ciliats, porífers, anèllids, briozous, braquiòpodes, rotífers, crustacis, gastròpodes, lamellibranquis, tunicats, peixos i fins i tot grans cetacis misticets i algun ocell, que tenen característiques molt diverses alguns són…
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
Hèctor López i Bofill

Hèctor López i Bofill
Literatura
Escriptor, jurista i activista polític.
Doctor en dret i professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, manté un doble vessant d’escriptor i d’activista polític en l’independentisme català En el vessant literari, signa els seus llibres amb el nom d’ Hèctor Bofill i a mitjan dècada de 2000 formà part del collectiu generacional anomenat Els Imparables Ha publicat els reculls poètics Poema de Calipso 1995, La reconstrucció de l’aristocràcia 1999, La revolució silenciosa 2001, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona, Les genives cremades 2004, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia i El retorn…
,
Fèlix de Azúa i Comella
Filosofia
Escriptor i filòsof.
Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1982, des dels anys vuitanta s'ha dedicat a la docència universitària, primer a la Universitat del País Basc i posteriorment com a professor d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on el 1993 obtingué la càtedra d'estètica En 1993-95 fou director de l'Instituto Cervantes de París Escriptor de molts registres poesia, assaig, periodisme, novella, Josep M Castellet l'inclogué en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 És autor dels reculls de poemes Cepo para nutria 1968, El velo en el rostro de…
anàlisi conductomètrica

Valoració conductomètrica d’un àcid amb una base: corba AB, àcid fort amb una base forta; corba A'B, àcid mitjanament fort amb una base forta; corba A''B àcid feble amb una base feble; P, punt d’equivalència
©
Química
Procediment analític usat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la mesura de la variació de la conductivitat electrolítica de la solució problema deguda a l’addició de reactiu valorant.
Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos favorables…
reptació
Zoologia
Forma de locomoció en la qual el cos, generalment allargat, avança sobre una superfície, tot i mancar-li els membres locomotors.
Les formes més primitives de locomoció es donen en els metazous inferiors, com els oligoquets o cucs de terra En aquests animals el celoma pren la forma d’un sistema hidroestàtic que, mitjançant l’acció dels dos tipus de musculatura circular i longitudinal que hi ha al tegument, permet a l’animal d’arronsar-se i d’estirar-se la contracció dels músculs circulars redueix la superfície, però, atès que el líquid que omple la cavitat celòmica no és compressible, cal que per a mantenir el mateix volum el cos s’allargui Els músculs longitudinals actuen a l’inrevés El tipus de reptació…