Resultats de la cerca

Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976 Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981 S'ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico 1971, El bajo Vinalopó Geografía Agraria 1977 i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante 1987 Últimament estudia les immigracions actuals dins de l’Estat espanyol

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, prop del Mas Mujalt No passà de ser una capella rural L’església apareix citada el 1223 com a Sant Quintí del Mas Mujalt El 1767 fou derruïda pel propietari del Mas Mujalt i en fou aixecada una altra de nova propera al mas, amb la mateixa advocació, però quan fou reconstruïda el 1940, després d’haver estat cremada el 1936, hom canvià l’advocació per la de la Mare de Déu de la Mercè, que és l’actual

Situada dins l’antic terme del castell de Guardiola, al lloc del Rauric No degué passar mai de capella rural L’església apareix esmentada diverses vegades, el 1282, el 1284 i el 1285 com a Santa Margarida de Guardiola Efectivament, l’antic terme de la ciutat de Manresa passava entre Sant Salvador de Vallformosa i Santa Margarida del Rauric, quedant aquest lloc en terme del castell de Guardiola, encara que avui sigui terme de Rajadell L’edifici d’aquesta església ha desaparegut gairebé del tot, però no sembla que conservés cap element romànic

Situada dins el terme del castell de Rocafort, junt al castell Sempre degué ser una capella al servei del castell, el senyor del qual n’era el propietari L’església apareix citada el 1066, i segueixen les deixes dels senyors de Rocafort a l’església de Sant Vicenç Vers la meitat del segle XIV l’església sofrí una restauració, si bé actualment hom no pot descobrir les restes de l’edifici entre les runes del castell, encara que sembla que es trobava als peus de la roca on s’aixecava la fortalesa

En l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà del 983 consta que el monestir posseïa a Aguilar l’església de Sant Joan, amb delmes i primícies, cases, terres i vinyes Després no sabem res d’una església d’aquesta advocació No sabem exactament si es tracta d’una església desapareguda o si després canvià d’advocació Pensem que potser es tracta de l’anterior en aquest cas, l’edifici primerament tingué l’advocació de Sant Joan, que després canvià per la de Sant Andreu

Aquesta església acompanyava l’antic nucli de Nial, situat aproximadament 1 km al sud-oest de Guissona L’indret és conegut des del 1067 La dependència eclesiàstica del lloc respecte a la canònica de Santa Maria de Guissona es recull en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1098 Les donacions particulars hi afavoreixen moltes propietats de la canònica guissonenca i de la seu urgellesa Un d’aquests béns era “ ipsum ferragenal de Sancta Fide ad pascendum boves ” Actualment no es conserven vestigis d’aquesta església

La capella de Santa Margarida forma part de les dependències del mas Favà o de Favà, situat als vessants de la serra de Prada de la vall de Cabó És l’únic vestigi que queda de l’antic poble de Favà, a més de la capella de Sant Bartomeu, documentat d’ençà del 867 L’actual capella, d’origen incert però d’època moderna, no és documentada Per la seva part el mas, esmentat en el cens del 1860, presenta unes estructures en els seus fonaments que podrien indicar un origen medieval

La capella de Sant Andreu és situada al costat del mas de Fontaneda o Fontanella, terme de l’antic municipi de Fígols d’Organyà Encara que les característiques de l’edifici actual no permeten de situar el moment de la seva construcció, l’origen medieval del lloc queda confirmat, car el lloc de Fontanella consta, en el Spill … del vescomtat de Castellbò, realitzat al final del segle XV, com a despoblat Tanmateix, l’any 1860 hi ha documentada encara la masia de Fontanella, dins del terme de Fígols Actualment la capella no té culte

El “ castro et villa de Pradinaç ” fou requerit l’any 1313 per Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, al comte d’Urgell, per qui el tenia en feu, juntament amb els altres castells i llocs de la vall de Lavansa Aquests llocs i castells són els mateixos que l’any 1371 Pere Galceran de Pinós venia al capítol de la Seu d’Urgell No s’ha trobat cap més notícia ni referència documental del lloc o de la parròquia de Padrinàs que pugui aportar informació sobre la seva església

La primera notícia coneguda del castell de Karkovite és de l’any 995 Posteriorment apareix esmentat el lloc de Castellnou de Carcolze, situat en un pla inferior, i diferenciat de l’anterior En aquesta població se situa l’església de Sant Gervasi, visitada l’any 1312, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 consta el capellà de Castellnou de Carcolze, dins del deganat d’Urgellet Parròquia independent fins al segle XX, ha estat integrada darrerament a la demarcació parroquial de Castellciutat