Resultats de la cerca
Es mostren 2970 resultats
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a l’extrem SE de la comarca, al sud de la vall d’Aro i accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau (417 m alt en el terme).
Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…
Els llibres il·lustrats del gòtic internacional
Les darreres dècades del segle XIV assenyalen un període de renovació de l’estil italianitzant que desemboca en la implantació de l’anomenat gòtic cortès o internacional En el camp de la illustració les obres de la Catalunya del 1400 són, des d’un punt de vista global, tant esplèndides com heterogènies És innegable que en aquesta etapa es realitzen miniatures de primer ordre, vinculades a la monarquia Breviari del rei Marti o a bisbats i capítols catedralicis Missal de santa Eulàlia, Pontifical de Girona , però també és veritat que la cohesió del moment italianitzant passa per un període d…
Sant Antoni de Vilamajor
La capella de Sant Lleïr (Sant Antoni de Vilamajor)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al sector de la depressió vallesana del peu del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Pere de Vilamajor N, Cardedeu W i Llinars del Vallès E i S És un terme planer, amb petites elevacions que només a l’extrem N arriben als 309 m, però que li donen una altitud mitjana de 240 m És solcat de N a S per diferents rieres, com la de Vallserena i la de Vilamajor, que conflueixen dintre el terme, i pels torrents del Joncar, Ribalta i el de Rifà o del Fou, els quals conflueixen en la riera de Mogent Comprèn el poble i cap de municipi de Sant Antoni de Vilamajor, els barris del Fou, la Freixeneda, el Pla, Sant Lleïr, les Valls i…
Ogassa

Vista parcial d’Ogassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació El terme municipal d’Ogassa 45,22 km 2 s’estén pels vessants meridionals de les serres de Conivella i Cavallera El seu límit septentrional va des de Corones i Saltor, a l’extrem NW, fins a Fogonella NE, al límit amb Camprodon, i assoleix l’altitud màxima al Taga 2040 m, que limita amb els termes de Ribes de Freser i Pardines assoleix 1807 m a la portella d’Ogassa punt de contacte amb la serra Cavallera, 2007 m al Puig Estela i 1893 m al puig de les Pasteres També comprèn els vessants orientals de la serra de Sant Amanç 1854 m i del coll de Jou En aquest territori, tan…
Sant Gil

Aspecte exterior de l’ermita de Sant Gil (Queralbs)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari de la vall de Núria, del municipi de Queralbs (Ripollès), a l’indret on segons una tradició habità com a penitent l’abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de santuari de Núria
), una campana i una olla.
La primera capella fou bastida el 1615 Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, que aleshores s’ampliava És famosa la font de Sant Gil , que brolla prop de la capella
Confraria de la Mare de Déu de Montserrat
Religió
Entitats culturals i cíviques
Associació erigida el 1223 per l’abat de Ripoll i el prior de Montserrat, Berenguer de Bac, amb l’aprovació de l’arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, els quals, juntament amb la reina Elionor, signaren el document de fundació i foren els primers inscrits en la germandat.
Reorganitzada durant el s XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d’un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat Modernament ha arribat a constar d’uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l’Estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica Renovellada el 1981 en l’aspecte d’associació de pelegrins, té com a òrgan oficial “Montserrat Butlletí del Santuari”, publicat d’ençà del 1982 com a…
capellà major
Cristianisme
Dignitat eclesiàstica de la cort catalanoaragonesa vinculada, almenys des del regnat de Jaume II, a la d’abat de Santes Creus; li pertocava de dir missa davant el rei els dies de festa, de donar-li la comunió i de dir cada dia amb ell les hores canòniques.
Albanyà

Vista parcial de la façana de l’església d’Albanyà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, a l’alta vall de la Muga.
Situació i presentació El terme municipal d’Albanyà, de 94,43 km 2 , es troba a l’extrem nord-occidental dels Pirineus empordanesos, al límit amb les comarques de la Garrotxa i del Vallespir, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Al terme tradicional, de 27,47 km 2 , el 1969 li fou annexat el municipi de Bassegoda, de 65,85 km 2 , sense tenir en compte la seva tradicional vinculació històrica a la comarca de la Garrotxa, ja que Bassegoda i els altres petits nuclis que integren el seu terme tenen l’origen en el monestir benedictí de Sant Aniol d’Aguja El terme d’Albanyà comprèn el poble del…
Matadepera
Vista general de Matadepera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Matadepera, d’una extensió de 25,19 km 2 , és situat al sector septentrional de la comarca i comprèn el vessant meridional del massís de la serra de Sant Llorenç del Munt la Mola, 1104 m d’altitud A septentrió, el límit municipal amb Mura Bages passa pel coll de Prunera i pel pla dels Ginebrons 1031 m, i la divisòria amb Sant Llorenç Savall, passa per la cova dels Obis i pel turó de les Nou Cabres A llevant, el límit amb Castellar del Vallès passa per l’obaga del Dalmau, pel Coll Llarg, pel gorg del General, pels Rossos 601 m i 603 m i per la Muntanyeta, que…
Sant Serni de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…