Resultats de la cerca

És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan segle XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat…

Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna,…

És situada a l’encreuament de dues muntanyes que dominen la vall suau de l’Ínac, tancada, a l’W, per l’acròpolis d’Argos i la cadena de cims que amaguen la badia de Nàuplia És famosa per les gestes —àmpliament celebrades en la literatura— dels membres del casal reial dels Atrides, un dels quals, Agamèmnon, participà en el setge i saqueig de Troia com a rei i senyor dels capitosts grecs Existent ja des del 2000 aC, fou la ciutat més important de la Grècia continental entre el 1600 i el 1200 aC, moment en el qual, a conseqüència de les invasions dòriques segons uns estudiosos, o d’…

La J de les llengües modernes deriva gràficament de la I , sovint prolongada al començament o al final de paraula en les escriptures gòtiques cursives i La lletra j és emprada com a grafia del fonema consonàntic /ž/ en posició inicial absoluta, intervocàlica o darrere de consonant joc žók, projecte pruzékte Forma part del grup gràfic “tj”, seguit de vocal no palatal, per a representar el fonema /ž/ corretja kuréže Dialectalment, sobretot a l’occident del domini, en posició inicial absoluta es realitza també com a africada jove , lleidatà žóbẹ, valencià apitxat šóvẹ i, més en general, en…

Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la seva producció…

Vida i obra Fou beneficiat, domer i sotsobrer 1467 de la catedral de València Escriví el cartell i la sentència del certamen poètic celebrat a València el 1474, al qual també concorregué, i li és atribuïda la direcció de l’edició del volum que conté les obres presentades Obres e trobes Participà al certamen del 1486 Una gran part de la seva obra forma part de llibres collectius Lo procés de les olives 1497, Lo Passi en cobles 1493 i Escacs d’amor imprès el 1914 Durant molt de temps fou considerat autor probable de les  Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols , autoria…

Situació Aspecte que ofereix un pany de mur E Carreras Aquestes restes de construcció són al planell superior del Puig Alt Gran Aquest turó, de 242 m d’altitud és, però, el més alt de la zona El seu cim domina sobre les terres circumdants i una gran extensió de mar Mapa 259M781 Situació 31TEG217855 Es pot pujar a aquest cim des del Coll de les Guatlles, al seu vessant de llevant, on hi ha les ruïnes ja descrites que es troben a poca distància d’aquest cim per pujar-hi no hi ha cap camí ben definit Edificis A l’espai que forma el cimal hi ha dues grosses penyes que…

Situació Aquest castell és situat al nucli de la població d’Espolla, al carrer del Castell La vila és emplaçada als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol al repeu de la plana de l’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TEG003936 Per anar-hi cal prendre la carretera local que va del Pont de Campmany, a la N-II, a Roses La vila d’Espolla es troba, per aquesta carretera, entre Sant Climent Sescebes i Rabós d’Empordà JBH-JVV Castell Un croquis del que resta de les construccions de la fortificació B Bofarull La fortalesa sembla que era la planta rectangular, protegida, possiblement, per torres…

Situació Aspecte que ofereixen les restes de la torre J Bolòs Situades al cim d’un petit turó, damunt l’aiguabarreig dels rius Manol i Rissec, hi ha les restes d’una torre de planta gairebé rodona Segons la gent d’aquest indret, l’espècie de península on fou construïda aquesta torre antigament era més àmplia Darrerament, a causa de les riuades, s’ha reduït considerablement Mapa 258M781 Situació 31TDG927773 Venint de Figueres, abans d’arribar al poble d’Avinyonet de Puigventós, passat el pont del Rissec, a mà esquerra, hi ha una sèrie de xiprers, on podem deixar el cotxe Cal deixar la…

Situació La capella de Sant Llenç es troba a l’entrada del poble de Colomers pel cantó de llevant, al costat de la carretera Mapa 296M781 Situació 31TDG993594 El camí per arribar a Colomers és el mateix que hem indicat per a l’església de Santa Maria de Colomers Església Restes d’absis abans d’acabar-se de destruir Aquesta església, de la qual no hem pogut recollir cap dada històrica, fou venuda pel bisbat de Girona als propietaris de la casa veïna entre el 1969 i el 1970 Els seus propietaris enderrocaren els vestigis de l’absis ultrasemicircular amb què era capçada la nau Aquesta part, la…