Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
Sargon I d’Accad
Història
Rei semític d’Accad (2371-2316 aC), dit el Gran, fundador d’aquest regne i de la dinastia d'Accad
.
Segons les fonts, era d’origen humil i fou abandonat per la seva mare a l’Eufrates Fou coper d’Ur-Zababa, rei de la dinastia IV de Kish, contra qui es revoltà, i després de prendre el poder bastí una nova capital, dita Accad o Agadé Exemple clar de monarca guerrer, conqueridor i fundador d’imperis, decidit a unificar Mesopotàmia, baté primer Lugalzagissi, rei de la dinastia III d’Ur, que controlava Umma, Ur, Larsa i Nippur, viles que conquerí, i sotmeté després la zona del golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord Arribà, pel SE, fins a l’Elam, derrotà Subartu i…
Tukulti-Ninurta I
Història
Rei d’Assíria (1243-1207 aC).
Fill de Salmanassar I , sotmeté 1244-43 aC amb una gran brutalitat els qutu , que habitaven els Zagros SE d’Assíria i el país dels subari , que comprenia deu estats hurrites situats al curs superior del Tigris, dirigits segurament per Eḥli-Tešub d’Alzi, submissió que significà el control de les mines de coure d’Ergani Maden i de les rutes que menaven a Anatòlia Al nord, derrotà quaranta caps dels països nairi futur regne d’Urartu i arribà fins al llac Van o d’Úrmia Finalment 1234 aC vencé Kaštiliaš IV 1243-35 aC, rei cassita de Babilònia, país que sotmeté Una sèrie de revoltes als països…
Josep Cervelló i Bach
Geologia
Industrial i pioner del col·leccionisme mineralògic.
S’inicià en el colleccionisme dels minerals als deu anys i en fer disset es feu soci del Club Muntanyenc, amb el qual participà en diverses excursions científiques per a recollir minerals de tot Catalunya i de l’Estat espanyol Arribà a reunir una collecció de més de 3000 exemplars de minerals procedents, gairebé tots, de Catalunya És una collecció sistemàtica, segons l’ordenació de Strunz, basada en les propietats químiques i de cristallització, i actualment integrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona També colleccionà fòssils prehistòrics de la zona del Papiol, on tenia una masia,…
Louis-Ferdinand Céline
Literatura francesa
Pseudònim de l’escriptor francès Louis-Ferdinand Destouches.
Llicenciat en medicina el 1924, es donà a conèixer com a novellista amb Voyage au bout de la nuit 1932, escrita en un llenguatge d’argot, colloquial, violentament satíric, destructor i obscè Després de Mort à crédit 1936, de característiques semblants, Céline es lliurà a la redacció d’alguns pamflets antisemites, i el 1940 s’adherí al govern de Vichy Exiliat primerament a Alemanya i després a Dinamarca, reprengué, al seu retorn, una activitat literària que arribà a assolir el respecte fins i tot de la crítica esquerrana, tendent a considerar el filonazisme de Céline com una manifestació més…
Guillem Caselles
Cristianisme
Inquisidor.
Ja prevere, entrà a l’orde dominicà el 1469, després d’haver passat un quant temps als jerònims Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador El 1484 fou designat per al càrrec de la inquisició al Principat, juntament amb Joan Franco, però no arribà a exercir a causa de l’oposició de les autoritats barcelonines, i el 1486 fou revocat amb la reorganització de Torquemada, inquisidor general de la corona catalanoaragonesa El 1502 fou nomenat inquisidor de Mallorca, però del 1506 al 1508 passà al Principat amb el mateix càrrec, que, del…
Christopher Isherwood
Literatura anglesa
Novel·lista anglès.
Estudià a Cambridge Publicà la seva primera novella el 1928, All the Conspirators , però la fama li arribà amb Mr Norris Changes Trains 1935, fruit dels seus anys de professor d’anglès a Berlín 1930-33, així com també és conseqüència d’aquesta experiència Goodbye to Berlin 1939 De les dues novelles sortí el guió del film Cabaret 1972 Naturalitzat nord-americà des del 1940 treballà com a guionista cinematogràfic, s’interessà molt per les religions orientals i escriví Ramakrishna and His Disciples 1965 i My Guru and His Disciple 1980 Amb el poeta Auden escriví unes obres teatrals influïdes per…
Enric I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1100-1135).
Tercer fill de Guillem I, obtingué la corona després de la mort del seu germà Guillem II, ignorant, però, els drets del germà gran, el duc Robert II de Normandia, el qual intentà de recuperar per la força el poder a Anglaterra i preparà una invasió, però fou vençut a Tinchebrai 1106 i empresonat Normandia fou, així, incorporada a la corona Enric concedí una àmplia carta de llibertats, però reforçà alhora el poder de la monarquia S'afrontà amb l’Església per la qüestió de les investidures, que el portà a renyir amb l’arquebisbe de Canterbury, Anselm, amb el qual arribà més tard a…
Alexander Dubček
Història
Política
Polític eslovac.
Fou secretari del comitè central del partit comunista eslovac 1962-68 i primer secretari del txecoslovac 1968 Intentà un “socialisme més humà” mitjançant la liberalització del règim i una major independència política i econòmica respecte a l’URSS primavera de Praga La crisi esdevinguda dins el partit afavorí la intervenció de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, i fou destituït 1969 Posteriorment, hom el nomenà ambaixador a Turquia 1969-70, abans d’ésser expulsat del partit comunista i rebaixat a inspector forestal de Bratislava 1970 Reaparegué públicament vers la fi dels anys vuitanta i, amb…
Jordi Sala i Lleal
Literatura catalana
Dramaturg.
Doctor de filologia catalana i professor de teoria de la literatura UdG en aquest àmbit ha publicat Anàlisi crítica d’ “ Ofrena “ de Josep Carner 1997, L’estètica de Josep Carner la poesia de tema amorós 2000 i Literatura, crítica, interpretació 2000 Com a autor dramàtic, ha publicat també Quan arriba el migdia premi Ignasi Iglésias 1994, Un somni d’abril 2001, Variacions sobre el sentit de la vida 1995, premi Nit Literària Andorrana 2001, La ciutat es desperta radiant 2006, premi Recull-Josep Ametller de teatre 2005 i Puzle 2008, premi Ciutat de Sagunt 2007 Ha rebut el premi…
emissió
Música
Acció de dirigir el so dels instruments i les veus cap a l’espai que els envolta, perquè pugui ser escoltat per l’oient.
Tota producció sonora es transmet per la vibració de l’aire fins que arriba a ser captada per la membrana timpànica de l’orella La capacitat i facilitat de transmissió del so des dels instruments o la veu humana depèn de les característiques acústiques del mecanisme sonor i de l’acoblament que aquest pugui tenir amb l’acústica del lloc on està sonant Així, doncs, es considera una bona emissió la que aprofita al màxim l’energia mecànica de l’instrument o del cantant, per obtenir una bona resposta en les condicions de ressonància que s’estableixin amb el medi transmissor Tant els…