Resultats de la cerca

Del seu pare, Francesc, fill d’un negociant d’igual nom, heretà la professió i les idees Aviat posseí capital propi en la companyia integrada pel seu pare, Andreu d’Olivella i altres mercaders 1429 Poc temps després, pel seu matrimoni, entrà en una altra família del comerç, la dels Manresa, que li donaren 1 000 lliures en concepte de dot Apareix molt lligat a Miquel de Manresa, el seu cunyat, durant llur etapa activa en el govern municipal i en el partit de la Busca Fou membre del sindicat dels tres estaments i del poble de Barcelona i com a síndic buscaire llegí en ple Consell de Cent un…

Fill de l’emperador Frederic I i de Beatriu de Borgonya, fou rei de Romans i de Germània 1159-91 Derrotà Enric X de Baviera en el seu intent de reconquerir el ducat de Saxònia 1190 i, més tard, en la revolta antiimperial de güelfs i de part de la noblesa Pel seu casament amb Constança de Sicília 1186 s’havia fet coronar rei de Sicília, però es trobà amb l’oposició de Tancredi, comte de Lecce, i no pogué aconseguir el poder fins al regnat del fill d’aquest, Guillem III Intentà de transformar la dignitat imperial en hereditària, i aconseguí que el seu fill, el futur Frederic II, fos elegit rei…

S’inicià a l’Artiguense i passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou dos cops campió d’Espanya 1974, 1975 L’estiu del 1975 entrà a formar part del Barcelona Atlètic, i a l’abril del 1976 debutà oficialment amb el primer equip 1976-86 Jugava de migcampista i més endavant alternà aquesta posició amb la de lateral Arribà a ser capità de l’equip els anys vuitanta Guanyà una Lliga 1985, tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, dues Recopes d’Europa 1979, 1982, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Disputà 424 partits i marcà 20 gols, un dels quals a la final…

Fou membre del Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de waterpolo de tercera categoria 1924 i de segona 1926 campió català de 400 m braça 1930 i subcampió d’Espanya de 200 m braça 1930 Nedà en la trobada Catalunya-SCUF de París en què s’inaugurà la piscina municipal de Montjuïc 1929 Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Atlètic 1934-36 i 1960-62 i de la federació catalana 1935-36 Com a àrbitre, collaborà en la fundació del collegi català entrà a formar part del collegi 1924 en les especialitats de natació, salts i waterpolo, i assumí…

S’inicià a la Unió Esportiva Sarrià, i el 2004 entrà al planter del Futbol Club Barcelona La temporada 2007-08 debutà amb el primer equip Extrem dret, fou cedit al BM Huesca 2009-10, 2011-13, les dues darreres campanyes a la màxima categoria estatal, i la temporada 2010-11 compaginà el Barça B amb el primer equip El 2013 jugà cedit una mesos al CB Ciudad de Logroño, i posteriorment s’incorporà al primer equip del FC Barcelona, amb el qual ha guanyat el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011, 2014, 2015, 2017, la Copa Asobal 2013, 2014, 2015, 2016, la Copa del Rei 2009, 2014, 2015, 2017,…

El 1942 ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol i jugà a l’equip amateur de la Penya Saprissa El 1944 passà a les files de l’equip de futbol del Júnior FC, del qual fou entrenador anys més tard Com a segon entrenador, fou campió de Catalunya amateur 1955, 1957 i semifinalista al Campionat d’Espanya 1955 El 1956 entrà a la junta directiva del club i el 1964 en fou elegit president El 1965 promogué el trasllat del Júnior FC a Sant Cugat del Vallès Posteriorment, fou delegat i segon entrenador de l’equip femení d’hoquei sobre herba 1974-84, que fou campió de Catalunya 1979, 1981 Formà part del…

Jugà puntualment al final dels anys quaranta, però aviat passà a les tasques directives i el 1948 ja feia de delegat al Gran Via de Barcelona Després anà al Creu Roja i finalment a l’Apolo, on començà la carrera d’entrenador, que continuà en el Joventut de Badalona El 1957 entrà a la Federació Catalana de Patinatge i es convertí, successivament, en el responsable del comitè d’hoquei, del collegi d’àrbitres, del collegi regional de preparadors i de la selecció catalana Fou seleccionador espanyol absolut i júnior 1967-75, i guanyà dos Campionats del Món 1970, 1972, un d’Europa 1969…

Extrem dret, començà a la Salle Bonanova, passà a l’Adrianenc i el 1998 entrà en el planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 2003 Amb el Barça guanyà tres Copes d’Europa 2005, 2011, 2015, una Copa EHF 2003, cinc Mundials de clubs 2013, 2014, 2017, 2018, 2019, una Supercopa d’Europa 2004, dotze Lligues 2003, 2006, 2011-20, onze Copes del Rei 2004, 2007, 2009, 2010, 2014-20, deu Copes Asobal 2010, 2012-20, dotze Supercopes d’Espanya 2004, 2007, 2009, 2010, 2013-20 i catorze Lligues dels Pirineus 2004, 2006, 2007, 2008, 2010-13, 2015-20 Amb la selecció…

Davanter, a Catalunya començà jugant amb el FC Internacional 1905-06 i el Català SC 1906-07 La temporada 1907-08 ingressà al FC Barcelona, del qual esdevingué capità Al final del 1911 abandonà el club blaugrana, juntament amb els germans Comamala, Quirante, Bru i d’altres, i fundaren el Casual SC, club que no entrà en competició fins a la temporada 1912-13 Per aquest motiu jugà amb el RCD Espanyol la temporada 1911-12, i la 1912-13 passà al Casual, que es dissolgué al final d’aquella temporada Aleshores retornà al Barcelona, amb el qual romangué fins a la temporada 1914-15 Sumant les seves…

Competí pel FC Barcelona 1947-51, l’OAR de Barcelona 1951-55 i l’equip del Cercle Catòlic de Gràcia 1955-58 en curses de velocitat i salt de llargada L’any 1958 deixà la pràctica atlètica i entrà a formar part del Collegi Català de Jutges, que presidí a partir del 1964 Assolí la categoria de jutge estatal el 1964 i de jutge àrbitre estatal el 1972 Formà part del jurat tècnic en dos Jocs Iberoamericans, en un Campionat del Món 1995 i en dos d’Europa 1968, 1975 en pista coberta, i en una Copa del Món 1989, en una Copa d’Europa 1992 i en diverses edicions del Míting Internacional Ciutat de…