Resultats de la cerca
Es mostren 2522 resultats
Francisco de Lacerda
Música
Compositor, musicòleg i director portuguès.
Inicià la carrera de medicina, però l’abandonà per a estudiar al Conservatori de Lisboa, on tingué JA Vieira, F Gazul i F Guimarães com a mestres A partir del 1892 fou professor de piano en aquest mateix centre El 1895 anà a ampliar estudis al Conservatori de París, i a partir del 1897, a l’Escola Cantorum de la mateixa ciutat Un cop acabada la seva formació, es dedicà a l’estudi del folklore internacional i fundà a la capital francesa una associació internacional per a l’estudi del folklore Parallelament, inicià la seva carrera professional com a director, primer a París i…
François Rabelais
Música
Escriptor i metge francès.
Encaminat en principi cap a la vida religiosa, fou frare franciscà i després benedictí, orde aquest darrer que abandonà el 1527 Durant un cert temps dugué una vida errant fins que ingressà a la Universitat de Montpeller, on estudià la carrera de medicina A partir del 1532 exercí com a metge a Lió És autor de les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel 1532 i Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534, dues novelles que, junt amb les seves versions -del 1546, del 1552 i la pòstuma, probablement apòcrifa, del 1564-, han esdevingut…
William Schwenck Gilbert
Música
Dramaturg, poeta i llibretista anglès.
Durant la seva infantesa passà uns anys a França i, altra vegada a Anglaterra, ingressà al King’s College de Londres per estudiar la carrera de medicina Començà a exercir com a metge forense, però aviat abandonà la professió per dedicar-se al teatre i la poesia Una de les seves primeres aportacions al món teatral fou Dulcamara or The Little Duck and the Great Quack 1866, una aproximació humorística a l’argument de l’òpera de G Donizetti L’elisir d’amore L’èxit l’animà a continuar escrivint, i se’n conserven més de cinquanta obres de teatre Gilbert ha passat a la posteritat, però…
Christian Egenolff
Música
Editor alemany.
El 1516 inicià estudis d’humanitats a la Universitat de Magúncia, i el 1529 ja se’l troba establert com a editor a Estrasburg Dos anys més tard es traslladà a Frankfurt, i es convertí en el primer editor d’aquesta ciutat Entre el 1538 i el 1543 tingué una sucursal a Marburg, on era l’editor oficial de la universitat De la seva impremta sortiren més de 500 llibres, nombre molt elevat per a l’època Aquesta producció incloïa llibres de ciència, medicina i història, i també els clàssics grecs i llatins Pel que fa a l’àmbit musical, la seva importància rau en la publicació de…
Friedrich Blume
Música
Musicòleg alemany.
Estudià medicina a Eisenach i musicologia a les universitats de Munic, Leipzig i Berlín El 1921 obtingué el grau de doctor amb un treball sobre els precedents renaixentistes de la suite orquestral Fou professor a la Universitat de Berlín i, des del 1934 fins a la seva jubilació, a la de Kiel Slesvig-Holstein Destacà com a estudiós de la música de l’Església luterana el seu llibre Die evangelische Kirchenmusik 1931 n’és una de les fonts més autoritzades Fou el responsable de l’edició de les obres de M Praetorius 1928-41 i l’editor general de la collecció "Das Chorwerk" 1929-38, de…
oli medicinal
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Medicament líquid preparat per extracció o dissolució, l’excipient del qual és un oli; els més emprats d’aquests són el d’oliva i el d’ametlla, però hom pot emprar també qualsevol oli neutre no assecant.
Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli n'és un exemple l’oli camforat La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble aquest és el cas de l' oli de camamilla i l' oli de ruda La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o dues hores al bany maria després hom la passa per una tela i, finalment, la…
Beatriz Galilea Ballarini
Esport general
Psicologia
Psicòloga.
Llicenciada en psicologia per la Universitat de Barcelona 1982, diplomada en teràpia del comportament per l’Instituto Superior de Estudios de Psicología de la Universidad Pontifícia de Comillas 1989-90 i màster en psicologia de l’activitat física i l’esport 1992 És professora del màster de psicologia de l’esport de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB des del 1992 Responsable del Departament de Psicologia de l’Esport de l’Àrea de Medicina de l’Esport del Consell Català de l’Esport des del 1983 i assessora dels esportistes del programa ARC És assessora de l’equip estatal…
Robert Paul Lanza

Robert Paul Lanza
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Als 13 anys aconseguí enfosquir la pigmentació de pollastres blancs amb la manipulació de l'ADN nuclear, experiment que fou publicat en la revista Nature Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània l’any 1978, el 1983 obtingué un màster, i els anys següents continuà els estudis amb Jonas Salk , BF Skinner i Christiaan Barnard Cap científic de l’Advanced Cell Technology al Wake Forest School of Medicine de Massachusetts, desenvolupà diverses tècniques de transferència nuclear Entre d’altres, amb el seu equip clonà amb èxit dues espècies de bòvids gairebé extingits,…
imatgeria
Tecnologia
Conjunt de les tècniques que tenen per finalitat d’obtenir una imatge, sia una imatge formada a conseqüència d’algun tipus d’interacció entre l’objecte i un senyal (lluminós, electromagnètic, sonor, etc) o bé una imatge generada directament per un procés informàtic.
En el primer cas, hom parla d' imatgeria òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal electromagnètic pertanyent a l’espectre visible llum visible i, per tant, hom pot incloure en aquesta classificació la representació òptica formació d’imatges mitjançant sistemes òptics, la fotografia, la cinematografia i la televisió, l’holografia, etc d’altra banda, hom parla d' imatgeria no òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal no òptic susceptible d’admetre algun tipus de tractament d’imatge, com és el cas de la termografia formació d’imatges infraroges, la radiografia raigs X, la…
traçador
Física
Química
Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
Quan el traçador és format únicament per un isòtop d’un dels núclids de la substància l’evolució de la qual hom vol seguir, és anomenat també indicador radioactiu i traçador isotòpic Hom empra generalment radioisòtops per a aquesta finalitat El procés d’introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge , i hom diu aleshores que el compost en el qual s’ha introduït el traçador és marcat Els composts marcats tenen essencialment les mateixes propietats físiques i químiques que les formes ordinàries Els traçadors més comunament emprats són el 1 4 C, que emet radiació β de 0,156…