Resultats de la cerca
Es mostren 34899 resultats
equació de Fokker-Planck
Física
Equació mestra de la termodinàmica del no-equilibri que descriu processos multidimensionals i continus que són aleatoris i markovians mitjançant un conjunt de variables macroscòpiques q.
Actualment l’equació de Fokker-Planck té una importància creixent en la física estadística, sobretot en l’estudi dels fenòmens cooperatius i en les transicions de fase, i la dinàmica de la majoria dels processos irreversibles es dóna per una equació de Fokker-Planck Així, per exemple, la dinàmica de sistemes com el làser, els superconductors, els ferromagnets els quals sofreixen transicions de fase, etc, és descrita mitjançant equacions de Fokker-Planck Per a un procés unidimensional, l’equació de Fokker-Planck pren la forma on P qt és la densitat de probabilitat d’observar el punt q de l’…
Randazzo
Nom amb què són coneguts Joan de Sicília, fill del rei Frederic II, pel fet d’haver rebut el marquesat de Randazzo, i els seus fills.
Mort Frederic II per la Pesta Negra —1348—, deixà els seus fills, que eren infants, sota la tutela de Blasco de Alagón, comte de Mistretta Frederic de Randazzo Frederic I d'Atenes , que el succeí en el marquesat, Elionor de Randazzo morta després del 1369, muller de Guillem de Peralta i Sclafani , comte de Caltabellotta, a qui aportà en dot el comtat de Caltanissetta, i Constança de Randazzo nascuda vers el 1347, a la qual vers el 1369 —en un intent de reconciliar els francs amb els catalans— hom intentà, sense resultat, de casar amb Gualter III d’Enghien, que es titulava duc d’Atenes Sembla…
plastificant
Tecnologia
Producte líquid o sòlid que, afegit a una matèria, n’augmenta la plasticitat, com determinades cendres i terres que són afegides al formigó, els tiols que hom afegeix al cautxú, els esters i els hidrocarburs terpènics que són afegits a les pintures i als vernissos, la nitroglicerina amb la qual hom aglomera els components dels propergols sòlids, etc.
tuti
Jocs
Joc de cartes, anàleg a la bescambrilla, en què, als punts que representen les pedres guanyades per un jugador, s’afegeixen punts pel fet de reunir en el seu joc un rei i un cavall del mateix coll (40 si són d’atots, 20 si són d’un altre coll) i pel fet de guanyar la darrera basa (10).
Es pot guanyar la partida reunint quatre reis o quatre cavalls tuti o fent capot o pèssim
arc visceral
Anatomia animal
Cadascuna de les peces esquelètiques (cartilaginoses o òssies) en forma d’arc que, en nombre de set parells, són situades a la part anterior del tronc, als costats de la faringe, dels vertebrats aquàtics (agnats, peixos i larves d’amfibis) i terrestres; en els vertebrats terrestres són molt transformats, i llur funció és diferent segons els grups.
En els àgnats, els set parell d’arcs sóm anomenats també arcs branquials i llur funció és de sostenir les brànquies entre cada dos arcs s’obre una fesa branquial En els peixos, el primer arc visceral anomenat arc mandibular, dóna lloc a l’esquelet de les mandíbules el segon, anomenat arc hioide , dóna lloc a l’os hiode i a l’hiomandibular els cinc darrers, anomenats arcs branquials , tenen la mateixa funció que els dels àgnats En els vertebrats terrestres, els tres primers arcs viscerals donen també lloc a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide, o…
estel variable
Astronomia
Estel d’una brillantor variable amb el temps.
Els estels variables es divideixen en extrínsecs i intrínsecs Són extrínsecs els estels les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens externs als estels, com, per exemple, els eclipsis Els variables intrínsecs , al contrari, són aquells astres les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens que tenen lloc al mateix estel Els variables intrínsecs es poden subdividir en tres classes, d’acord amb les característiques que presenta la variació de la lluminositat els variables periòdics , que presenten variacions periòdiques de la lluminositat —és el cas…
eucaliptus

Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és…
pleuronectiformes

Palaia, peix de l’ordre dels pleuronectiformes
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que tenen el cos molt aplanat, de forma oval i asimètric, amb una de les cares sense pigments i les aletes dorsal i caudal molt desenvolupades, puix que comprenen gairebé totes dues vores del cos.
La majoria dels òrgans també són asimètrics, ambdós ulls són a la banda pigmentada i molt propers l’un de l’altre, la boca és esbiaixada, la part davantera del crani és deformada i no tenen bufeta natatòria Neden mitjançant ondulacions del cos i les aletes, i habiten als fons sorrencs, on descansen sobre la banda despigmentada del cos Les larves són simètriques i neden normalment Són carnívors i generalment marins Comprèn 600 espècies 35 de les quals són pròpies de la Mediterrània, repartides en 20 famílies, les més importants de les quals són la dels pleuronèctids, la dels solèids i la dels…
baldufa
baldufa 2 2 ( Monodonta turbinata )
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diversos mol·lucs gastròpodes
prosobranquis, que pertanyen principalment als gèneres Monodonta
, Gibbula
i Turbo
, els quals provenen de la desmembració de l’antic gènere Trochus
.
Són cargols de mar amb la conquilla en forma de baldufa, de mides variables, molt nacrada a l’interior Tenen un opercle dur i molt espiralat Són summament abundants als litorals de gairebé totes les mars Les espècies indicopacífiques, de 10 a 12 cm, són comestibles les conquilles són emprades per a fer botons A les costes mediterrànies, damunt les roques, és molt freqüent l’espècie Monodonta turbinata , d’uns 2 o 3 cm de diàmetre, amb la conquilla fosca profusament tacada de blanc les conquilles buides són sovint habitades per un bernat ermità L’espècie Turbo rugosum té la…
harmònic | harmònica
Música
Dit dels sons secundaris o concomitants en els quals es descompon un so musical.
Es produeixen en forma de sèrie ascendent que sona juntament amb el so fonamental sovint no són identificables, excepte per experts, o no són percebuts, a causa de llur feblesa Els harmònics inferiors són uns sèrie de sons que tenen entre ells les mateixes distàncies de la sèrie ascendent Harmònics instrumentals són obtinguts pe la vibració d’una determinada part d’un cos sonor i són els únics que es poden considerar com a parcials