Resultats de la cerca
Es mostren 10641 resultats
Maximilien de Robespierre
Història
Política
Polític i revolucionari francès.
Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…
Manuel del Pópulo Vicente García
Música
Tenor i compositor d’òperes andalús.
El seu nom veritable era Manuel Rodríguez Aguilar, que canvià pel de Manuel García Aquest canvi fou motivat, segons algunes hipòtesis, pel trencament de relacions amb la seva família Després d’uns quants anys d’estudis musicals a Sevilla, el 1797 es casà a Cadis amb Manuela Morales, actriu i filla d’actors Amb ella es traslladà a Madrid i tots dos entraren en la companyia de Francisco Ramos Aviat, però, passaren a treballar al Teatro de Los Caños del Peral i fou allí on el 1799 García tingué el seu primer paper important, en Nina de G Paisiello, i on, el 1801, cantà en l’estrena a la…
Aristides Cavaillé-Coll
Música
Orguener del Llenguadoc provinent d’una família de llarga tradició en la fabricació d’orgues.
Des de ben aviat destacà pel seu enginy, com es demostra pel fet que efectuà els seus primers treballs a l’orgue de Nimes quan només tenia onze anys Amb Domènec, el seu pare, i Vincent, el seu germà, acabà l’orgue de la seu nova de Lleida, interromput el 1820 per circumstàncies polítiques El 1821 s’installaren a Tolosa de Llenguadoc i, durant un cert temps, es dedicaren a la construcció d’orgues de saló A vint anys, Aristides, s’interessà per l'"orgue expressiu" sense tubs, anomenat harmònium Seguint el model de la filharmònica, inventà un nou instrument, al qual donà el nom de poiquilorgue…
Josep Vidal i Beneyto
Sociologia
Sociòleg i alt funcionari.
Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid, on es doctorà en dret Amplià estudis a París, Cambridge, Heidelberg i Frankfurt Treballà amb Raymond Aron i Edgar Morin a l’École des Hautes Études de la Sorbona, i posteriorment a la Universitat de San Diego Califòrnia En l’àmbit docent fou, entre d’altres, fou catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1980 i professor i director del Collège des Hautes Études Européennes Miquel Servet de París des del 1993 Ocupà també nombrosos càrrecs acadèmics president del Centro de Estudios…
André Masson
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant francès.
En una primera etapa conreà el cubisme 1922 Arran de la seva primera pintura simbòlica Els quatre elements 1923-34, collecció particular, París entrà en el surrealisme 1923-29 Pintà grups d’obres sobre el mateix tema Combats d’animals i Matances 1931-33 Anà a la península Ibèrica 1934-36, on feu Insectes i illustrà la Tauromachie de M Leiris Feu estades a Tossa, on s’integrà al grup d’artistes que hi sojornà els anys trenta Refugiat als EUA 1941, exercí una gran influència sobre l’ action-paintin g Des del 1945 fou influït per l’abstracció i després per l’informalisme, del qual…
Alfred Sauvy
Economia
Demografia
Demògraf i economista.
Estudià a Montpeller i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques 1945-62 i dirigí la revista Population Formulà una nova ciència, la demografia social El seu estudi Théorie générale de la population 1952-54 ha estat traduït a un gran nombre d’idiomes Altres obres seves són Richesse et population 1944, Bien-être et population 1945, De Malthus à Mao-Tsé-Tung 1958, Malthus et les deux Marx 1963, Le socialisme en liberté 1970, Croissance zéro 1973, Éléments de démographie 1977, Le travail noir et l’économie de demain 1984 És el creador de la…
Yvonne Loriod
Música
Pianista i pedagoga francesa.
Inicià els estudis molt jove, i a catorze anys ja tenia un important repertori Fou deixebla de Lazare Lévy i d' O Messiaen , amb qui es casà, com també de M Ciampi, S Caussade, C Estyle i D Milhaud A les classes de Messiaen conegué bona part dels compositors francesos més importants del moment, i de manera especial P Boulez Desenvolupà una important tasca concertística, amb una atenció especial al repertori contemporani, i estrenà tota l’obra pianística de Messiaen, que li dedicà Visons de l’amén 1943 i Vingt régards de l’enfant Jesus Boulez escriví per a ella la Sonata núm 2 i Structures…
,
Jacques de la Villeglé
Art
Artista francès.
Estudià art i arquitectura, i els seus primers treballs foren escultures fetes amb materials trobats a les platges de l’Atlàntic A partir del 1949 utilitzà cartells publicitaris trencats del carrer, i s’autodenominà affichiste ‘cartellista’ Recollí, classificà i mostrà els seus décollages de cartells, que considerà reflexos de la vida quotidiana, per tal de fer una obra popular En colleccionar i mostrar els cartells trencats en exposicions a galeries i museus, la seva obra volia qüestionar no tant l’obra d’art com la noció d’artista tradicional i professional S’apropià la propaganda política…
Man Ray
Pintura
Fotografia
Nom pel qual és conegut el pintor i fotògraf nord-americà Emanuel Rabinovich.
Estudià arquitectura i mecànica El 1907 es dedicà a la pintura Fou fortament impressionat per l’Armory Show 1913 Conegué MDuchamp i FPicabia, i tots tres inauguraren el moviment dadà a Nova York el 1917 Traslladat a París, conegué TTzara i s’inclinà cap al surrealisme El 1926 la galeria surrealista d’ABreton li féu una exposició antològica Inicià aleshores, per viure, la seva activitat fotogràfica fent retrats, en un principi, dels màxims representants de l’avantguarda del moment Més tard inventà una nova tècnica el rayograma o fotografies sense màquina Per aconseguir això posà…
Medea Figner
Música
Soprano dramàtica russa d’origen italià, el cognom de família de la qual era Mei.
Estudià al Conservatori de Florència amb Bianchi, Panofka i Carozzi-Zucchi Debutà el 1875 i durant deu anys cantà de mezzosoprano en teatres d’Itàlia, Rússia, Espanya i l’Amèrica del Sud Començà la seva carrera com a soprano, al Brasil, el 1886 El 1889 es casà amb el tenor rus Nikolaj Figner, amb el qual aparegué sovint com a parella a l’Òpera Imperial de Sant Petersburg fins el 1904, any en què es divorciaren P Cajkovskij els trià per a l’estrena de les òperes La dama de piques 1890 i Iolanta 1892 A partir del 1901 realitzà almenys vint-i-tres enregistraments Es retirà dels escenaris el 1923…