Resultats de la cerca
Es mostren 7009 resultats
Carmen Perea Alcalá
Tennis
Tennista, entrenadora i directiva.
Jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 RCTB, amb el qual assolí nou Campionats de Catalunya i d’Espanya per equips Fou campiona de Catalunya individual 1972, 1973, 1976, 1977, 1981, en dobles 1971, 1972, 1973 amb S Blume i 1981 amb V Baldovinos i dobles mixtos 1971, amb C Puigmiquel Fou campiona d’Espanya individual en nou ocasions 1973-78, 1980-82, i quatre vegades en dobles 1976 amb M Alvárez, 1980 amb B Pellón i 1981, 1982 amb V Baldovinos i dobles mixtos 1980 amb J L Muntañola i 1982, 1983, 1984 amb L Fargas Guanyà el Trofeu Comte de Godó en individual, dobles i…
Valois
Regió de França, a l’Illa de França, constituïda per una àmplia plana a l’esquerra de l’Oise i compresa actualment entre els departaments d’Aisne i d’Oise.
La capital és Crépy-en-Valois El territori constituí el comtat de Valois en època carolíngia, i pertangué als comtes de Vermandois L’hereva d’aquests dos comtats, Adelaida, es casà amb Hug de França mort el 1102, fill del rei Enric I, que esdevingué comte de Valois En morir sense fills 1168 el seu net, el comte Raül III de Valois, les germanes d’aquest, Elionor i Elisabet muller del comte Felip I de Flandes, es disputaren l’heretatge en un plet que fou resolt 1183 pel rei Felip IV de França en benefici propi, i el 1191 fou unit al domini reial, del qual no se separà fins que…
música del monestir de Las Huelgas
Música
Música desenvolupada al monestir de Las Huelgas (Castella i Lleó)
Monestir fundat a Burgos el 1187 per Alfons VIII de Castella i la seva esposa Elionor com a panteó reial i lloc de retir de dones de la noblesa El 1199 s’incorporà a l’orde del Cister sota la jurisdicció de Cîteaux A partir d’aquell moment, Las Huelgas fou centre d’una congregació integrada pels monestirs de Torquemada, Gradefes, Carrizo, Perales, San Andrés de Arroyo, Cañas i Fuencaliente Més tard se li afegiren altres monestirs, i arribà a tenir un total de dotze abadies afiliades Protegit per papes i reis, fou escenari d’algunes coronacions, com ara la d’Alfons XI de Castella-…
Teatro San Carlo
Música
Teatre de Nàpols, el més antic dels teatres d’òpera que es mantenen actius avui dia.
Fou construït el 1737 al costat del Palau Reial per iniciativa de Carles de Borbó, el futur Carles III d’Espanya, dins la política de renovament urbanístic de la nova capital d’un regne autònom Dissenyat per Giovanni Antonio Medrano, amb 184 llotges i una gran llotja reial, era el més gran i bell d’Europa Es bastí en vuit mesos i s’inaugurà amb Achille in Scirro , de DN Sarro amb llibret de P Metastasio El 1812, durant el govern del mariscal J Murat, Antonio Niccolini hi feu una nova façana, i el mateix arquitecte, ja sota la restauració borbònica, el refeu després de l’incendi del 1816 dins…
segona guerra dels Remences
Història
Segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de…
Pere de Montcada i de Lloria
Història
Senyor de Llagostera i Vilobí.
Almirall i procurador reial Fill petit d’Ot I de Montcada i de Pinós, baró d’Aitona, de qui heretà els béns radicats al Gironès i a la Selva El 1340, nomenat almirall declarat vitalici el 1342, anà amb Galceran Marquet a la zona de Gibraltar per auxiliar Alfons XI de Castella contra els merinites fou amonestat pel rei pel fet de negligir la vigilància de l’estret A Barcelona preparà la invasió a Mallorca contra el rei Jaume III desembarcà —amb el càrrec d’almirall de Mallorca i comtats— el 1343 a Santa Ponça, amb èxit, i de retorn a Barcelona ajudà amb les seves naus l’exèrcit…
Consell de Castella
Història
Òrgan suprem de govern al regne de Castella.
La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de…
Giginta

Armes dels Giginta
Llinatge rossellonès, el primer membre conegut del qual és Ponç Giginta
o Jaguinta
, del lloc de Tura.
Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365, potser foren pares de Joan Giginta , posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400 Entre els membres més distingits cal esmentar Francesc Giginta mort el 1453, de Ribesaltes, doctor en dret i diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV 1414 fou jutge del domini reial per la reina Maria 1432, però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i hi fou reintegrat el 1448 El seu fill gran, Francesc Giginta mort el 1522, fou doctor en dret 1452, conseller de la Universitat de Perpinyà 1488 i professor de dret 1491 Fou pare…
Castells, fortificacions i edificacions civils del Barcelonès anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Badalona La Torre Vella Cal Comte Can Peixau Barcelona El Palau Reial Major La Comanda Templera de Palau a Barcelona El Palau Comtal Menor El Palau Episcopal La muralla romano-comtal de Barcelona Castell Vell vescomtal Castell Nou vescomtal Castell del Regomir Castell del Port Torre de guaita de Montjuïc La Barcelona del període romànic tenia un nombrós conjunt de casals residencials de famílies nobles i ciutadans notables Alguns són especialment coneguts per haver estat restaurats i acollir actualment…
Antoni Pere Ferrer
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era abat de Montserrat el 1451, com a successor d’Antoni d’Avinyó Doctor en dret, dictà constitucions i capítols per als monjos, els ermitans i la confraria de Montserrat Tingué el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III Aquest li conferí, el 1456, el comandament d’una galera pontifícia que havia de lluitar contra els turcs Aquell mateix any hom el troba en constants actuacions contra les extralimitacions del governador Galceran de Requesens i del mateix Magnànim i en defensa de les Constitucions de Catalunya El 1461 era president de la…