Resultats de la cerca
Es mostren 2088 resultats
Vicent Genovès i Amorós
Historiografia catalana
Historiador.
Alternà els estudis de filosofia i lletres 1929 amb els de dret 1931 a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en història 1940 Culturalment, la seva obra es troba influïda pel positivisme erudit francès i l’historicisme alemany i, així mateix, per la filosofia del pensador català Eugeni d’Ors Membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1935, entroncant-se, doncs, amb l’Escola Històrica Valenciana, mantingué posicions prou moderades dins del nacionalisme valencià de caràcter conservador i catòlic dels anys de la República El seu eclecticisme intellectual, juntament amb les…
Michael R. McVaugh
Historiografia catalana
Medievalista i historiador de la medicina nord-americà.
Vida i obra És catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de North Carolina, Chapel Hill Estudià a les universitats de Harvard i Princeton, on coincidí amb John E Murdoch La seva obra aborda dos temes principals d’una banda, el desenvolupament de la teoria mèdica, particularment vista a través de l’obra d’Arnau de Vilanova i, de l’altra, la història social de la medicina a la Corona d’Aragó als s XIII i XIV En ambdós temes d’estudi ha estat des del 1974 estretament vinculat amb el grup d’història de la medicina de Lluís Garcia i Ballester, amb qui fou coeditor de l’…
Grup d’Estudis de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani
Historiografia catalana
Associació de professors i estudiants de segon cicle d’història de la Universitat de les Illes Balears, creada a Palma el 1986.
Desenvolupament enciclopèdic Ha impulsat la recerca i la difusió de la història cultural, social i política de Mallorca, i, de vegades, de les Illes Balears, a l’Edat Contemporània Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en els períodes de la Restauració, la guerra civil, el franquisme, la transició i el procés autonòmic Ha organitzat la celebració de seminaris, congressos i jornades En destaquen els seminaris de moviments socials, que el 1996 arribaren a la seva novena edició el simposi La transició a les Illes Balears 1996 i les XVII Jornades d’Estudis Històrics Locals Els…
Josep Maria Gil-Vernet i Vila

Josep Maria Gil-Vernet i Vila
Medicina
Metge, fill de Salvador Gil i Vernet.
Acabà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona el 1946 i es doctorà per la Universitat de Madrid el 1951 Deixeble directe del seu pare en l’ especialitat urològica , amplià estudis a l’estranger, on aprengué les tècniques d’urologia més modernes, que aplicà en tornar a Catalunya El 1972 fou nomenat catedràtic numerari d'urologia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector els anys 1973-80 i més tard nomenat professor emèrit 1988 El 1994 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona Els seus cursos internacionals d’urologia tingueren també…
Niccolò Ugo Foscolo
Literatura italiana
Poeta italià, fill de pare venecià i de mare grega.
Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803 publicà Poesie —…
Bartomeu Barceló i Pons
Economia
Geografia
Geògraf i economista.
Estudià a les universitats de Barcelona, on es doctorà en filosofia i lletres, especialitat d'història l'any 1967, i Palma i a la Sorbona, de París Professor de geografia a Madrid 1957 i cap del servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Mallorca 1957-76, el 1965 cofundà el centre d'estudis econòmics SEPTE, del qual fou director fins el 1971 Professor a la facultat de lletres de la Universitat de Palma 1971, de la qual esdevingué catedràtic el 1977, hi creà la revista Trabajos de Geografía posteriorment Treballs de Geografia L'any següent collaborà en la creació de la…
Joan Montcada i Planes

Joan Montcada amb l’estel Modular Groc, dissenyat i construït per l’artista
© Família Montcada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Artista plàstic.
Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i feu també vitralls En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres, com les dels…
Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos
Història
Primer marquès del Cemetre.
Fill gran del bisbe de Calahorra i després cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Per la seva participació en la guerra de Granada guanyà, el 1491, el marquesat del Cenete, instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada, on rebé també dues cases El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d’Aragó, filla del primer duc de Medinaceli i neta, per part de mare, del príncep de Viana Vidu 1497, el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja, però, de fet, es…
Elies Rogent i Amat
Elies Rogent i Amat Entrada principal de la Universitat de Barcelona (1863-89)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Nascut d’una família dedicada a la venda de material per a la construcció Estudià als Escolapis de Sant Antoni i al Collegi de Carreres El 1840 ingressà a l’Escola de Llotja, a la classe d’arquitectura dirigida per Josep Casademunt Molest per l’excés d’academicisme de l’ensenyament, es dedicà a l’estudi dels monuments medievals de Catalunya l’any 1841 féu un recorregut pels llocs més abundosos en arquitectura romànica i gòtica Del 1844 al 1845 amplià estudis a Barcelona per preparar la revàlida a l’Academia de San Fernando de Madrid Pel novembre del 1845 fou examinat a Madrid pels acadèmics,…
Josep Maria Guix i Ferreres

Josep Maria Guix i Ferreres
© Bisbat de Vic
Cristianisme
Bisbe.
Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968 Fou bisbe auxiliar de Barcelona 1968-83 El 1983 fou nomenat bisbe de Vic Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la de Madrid Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid 1953-1957, del qual fou el primer doctor 1965, sotsdirector 1962-67, catedràtic i primer degà 1965-67 des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca Fou…