Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
palimpsest
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Còdex o document de pergamí reescrit.
Els palimpsests a l’edat antiga i medieval foren deguts tant per la pèrdua d’interès del text primitiu com per l’escassetat de pergamí nou per a escriure La neteja del pergamí es feia o bé amb líquid que esvaïa la tinta o bé rascant l’escriptura primitiva No és pas veritat, com s’ha dit, que els monjos esborressin els texts pagans per tal d’escriure-n'hi de religiosos al damunt, car hi ha casos de texts clàssics escrits damunt texts religiosos com passa al còdex 103 de Ripoll, en què, al damunt d’homilies i d’un tractat de medicina dels segles X i XI, hi ha la Farsàlia de Lucà,…
ceràmica àtica
Art
La ceràmica feta a l’antiga Àtica.
Els exemplars més antics, de petites dimensions, tenen una decoració geomètrica, però l' estil geomètric pròpiament dit 900-700 aC atenyé la seva plenitud en els vasos dits del Dípilon, craters o àmfores de grans dimensions en què ja apareixen figures humanes, tractades molt esquemàticament Des de la segona meitat del segle VIII la representació esdevingué més realista Amb els vasos protoàtics 700-600 aC, pintats en negre sobre argila clara, començà l’exportació, especialment a Etrúria constitueixen la transició devers el gran estil àtic de figures negres sobre fons vermell a…
Carles Barrera i Sánchez
Política
Polític.
Als anys seixanta la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià peritatge industrial Després de treballar a FECSA, el 1972 tornà a la Vall d’Aran Durant la transició, prengué part en el moviment veïnal i s’afilià a Unitat d’Aran, per la qual fou elegit regidor de Viella el 1979 El 1990 abandonà el dit partit quan aquest s’associà al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE El 1995 presentà la candidatura a síndic del Conselh Generau d’Aran per Convergència Democràtica Aranesa, càrrec pel qual fou elegit i revalidat fins el juny del 2007, en què un acord entre Unitat d…
Ponç I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (nominal, 1226-36; de dret, 1236-43).
Fill del comte Guerau I i d’Elo Fernández de Castro Prosseguí les pretensions al comtat d’Urgell iniciades pel seu pare, el qual li cedí els drets que creia tenir-hi, en ingressar el 1226 a l’orde del Temple Posseí realment el comtat, o bona part d’aquest, per consentiment de Jaume I mentre no tornés de Castella Aurembiaix, filla del comte Ermengol VIII Però aquesta tornà a mitjan 1228 i llavors, davant la resistència de Ponç i del seu pare, Jaume I emprengué una acció militar per la recuperació del comtat, la qual cosa dugué a terme durant els mesos d’agost a octubre del dit any…
Manfred I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1258-66).
Fill legitimat de l’emperador Frederic II rei Frederic I de Sicília i de Bianca Lancia Estudià a París, a Bolonya i a la cort imperial Per mort del seu pare 1250 esdevingué príncep de Tàrent, comte de Tricarico, de Gravina i de Montescaglioso i regent de Sicília pel seu germà consanguini, el rei Conrad I Conrad IV, rei de Romans Després d’uns anys agitats i de la mort d’aquest 1254, havent fet córrer la veu que també era mort el seu fill, Conrad II, es féu coronar a Palerm com a rei de Sicília, el 1258 Intervingué activament en les lluites i les intrigues polítiques italianes Es casà amb…
Sadurní Ximénez i Enrich
Periodisme
Periodista i aventurer.
Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena recuerdos cantonales 1875, Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón 1875, Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil 1876 i Memoria de la pacificación 1877 Corresponsal de La Academia de Madrid i després de Le Petit Parisien a la guerra russoturca, intervingué també en la guerra italoetiòpica de 1894-96 Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca hi residí uns quants anys, i collaborà…
perissodàctils

Exemplar de perissodàctil (zebra)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris.
De talla mitjana o gran, les espècies d’aquest ordre són caracteritzades pel fet que, tot i ésser digitígrades i ungulades, tenen les extremitats allargades amb desenvolupament predominant del tercer dit i reducció dels laterals, de tal manera que el pes del cos gravita sobre aquell De crani gros, presenten la dentadura completa, bé que de vegades pot mancar la primera dent molar les dents canines són monofiodonts i les dents jugals poden ésser selenodonts o lofodonts No tenen clavícula Llur règim alimentari és herbívor, i tenen un estómac simple però amb un cec molt voluminós De…
velomotor
Transports
Bicicleta proveïda d’un motor auxiliar.
En els models inicials, el motor arribava a ésser de diversos cavalls i podia ésser acoblat pel mateix usuari popularment s’estengué el nom de mosquit , que era un motor de poca cilindrada Cal distingir-lo del ciclomotor que originàriament duu el motor incorporat de fàbrica En el pas de transició entre tots dos conceptes hi hagué el popular Velosolex dit també ‘bicicleta de monja’, que sortia de fàbrica amb el motor incorporat però amb totes les característiques dels velomotors gas fix, una sola marxa sense mecanisme d’embragatge, estructura de bicicleta, etc Posteriorment aparegué, com a…
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres…
ardit
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana de billó del s XVI al XVIII.
Fou encunyada almenys ja des del 1523 a Perpinyà i a Puigcerdà i, a partir de mitjan segle almenys des de l’any 1553, també a Barcelona, on foren freqüents les encunyacions des del 1612, no solament a nom dels reis de la casa d’Àustria, sinó també de Lluís XIV de França Els ardits barcelonins eren de billó amb un baix contingut en argent L’ardit, que substituí l’antic dobler medieval, equivalgué a dos diners Fins el 1708 foren encunyades a Barcelona quantitats importants d’ardits Les encunyacions continuaren després del decret de Nova Planta, com la del 1755, feta a Segòvia en coure pur i amb…