Resultats de la cerca
Es mostren 4818 resultats
Castell de Sautó
Art romànic
No resten gaires vestigis del castell de Sautó, del qual Elisabet d’Erill, vídua de Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, senyor de Sautó, declarava, el 1639, que era “enterament destruït” Era assentat sobre una roca al sud del poble i vigilava la vall de la Tet i la via o camí del Conflent Unes bases de les muralles són visibles immediatament al nord i a l’est de l’església parroquial de Sant Maurici, englobada enterament dins el castell, del qual constituïa el sector meridional i probablement el més recent Dels dos fragments conservats, el meridional correspon a…
Tombes de Sant Pere de les Cigales (Navàs)
Art romànic
Situació Una de les tombes excavades a la roca A Daura Aquest grup funerari es troba a l’indret on hi ha l’església romànica de Sant Pere de les Cigales Es tracta d’una vall enlairada que limita les comarques del Bages i del Berguedà, travessada pel camí que mena al mas l’Alzina, tot això dins el terme municipal de Navàs Long 1°49’25” - Lat 41°54’50” Necròpoli Com ja hem dit, prop de l’església de Sant Pere hi trobem algunes tombes obertes a la pedra Hi ha d’una banda l’enterrament situat a uns 100 m a llevant del santuari, excavat en un bloc isolat de pedra, sota una figuera…
Castell de Sant Cristòfol (Cava)
Situació Fortalesa de la qual queden escassos vestigis, com succeeix en la majoria de castells d’aquest sector ECSA - V Hurtado En una petita vall formada pel torrent de Vinyoles a més de 1 000 m d’altitud i a tocar de l’església de Sant Cristòfol es troben, aprofitant un sortint de la roca, les restes del castell de Sant Cristòfol o Castell de Vinyoles Mapa 35-10216 Situació 31TCG852889 Tot seguint la carretera que va d’Arsèguel als pobles d’Ansovell i de Cava, a uns 4 km s’arriba davant d’un antic molí i d’una casa anomenada Can Neguí Cal prendre llavors una sendera que puja a…
Torre del Moro de Torà (Ribera d’Urgellet)
Situació Cantonada nord-est, la més ben conservada d’aquesta torre de planta rectangular ECSA - A Villaró Aquesta fortificació és prop del poble de Torà, a l’obaga de la vall de Tost, en una roca que sobresurt d’un dels contraforts de Sarraïnes Mapa 34-11253 Situació 31TGC685805 La via més còmoda per a arribar-hi passa pel coll d’Arnat, a la part de l’altiplà de Montan que dóna a la vall de Lavansa Del coll mateix surt una pista, a l’esquerra, que mena a la vall de Tost A 1 km s’arriba a una cruïlla amb la pista que va de Castellar a Torà Es continua cap a llevant uns 500 m més…
la Salut

El santuari de la Salut
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), situat en un replà de la gran cinglera (continuada més enllà del coll de Condreu per la cinglera del Far, que limita per l’est l’altiplà de Collsacabra i que domina la vall d’Hostoles.
Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que collocà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847 El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana neoclàssica Hom ha ampliat l’hostal i…
Karl Gottlieb Reissiger
Música
Director i compositor alemany.
Després d’haver iniciat la carrera de teologia, es decantà cap als estudis musicals Anà a Leipzig, Munic i Viena, ciutat aquesta darrera on el 1821 rebé classes d’A Salieri El 1826 succeí CM von Weber com a director de l’òpera de la cort de Dresden, des de la qual adquirí un gran prestigi en l’àmbit internacional Sota la seva direcció, l’orquestra d’aquest teatre esdevingué una de les millors de l’època El 1842 dirigí l’estrena de l’òpera Rienzi , de Richard Wagner El 1828 fou nomenat mestre de capella de la cort Compongué nou òperes, entre les quals destaquen Didone abbandonata 1824,…
Ramon Vilà i Ferrer
Música
Compositor popular català.
És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants guardons Mercat…
Club de Futbol Atlètic Gironella
Futbol
Club de futbol de Gironella.
Fundat l’any 1912 per mossèn Jeroni Roca, nasqué amb el nom de Futbol Club Gironella Jugà en lligues amateur , categories territorials i la temporada 1949-50 pujà a primera territorial B El 1951 es dissolgué i fou reconstituït el 1957 amb el nom actual Competí a primera territorial fins que la temporada 1961-62 aconseguí l’ascens a tercera divisió estatal Jugà en aquesta categoria tres temporades 1962-63, 1963-64, 1964-65 Posteriorment tornà a categories territorials catalanes, principalment a primera, de la qual fou campió l’any 1997 D’aquesta època destaquen les vuit temporades…
Penya Excursionista Guimerà
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fou fundada el 1927 amb el nom de Penya Esportiva Guimerà sota la presidència de Josep Bosch Cruset Les seves activitats inicials foren el bàsquet i la natació Més tard adoptà la denominació d’excursionista, ja que impulsà excursions Després de la Guerra Civil Espanyola, les activitats no es reprengueren fins el 1941 A partir del 1949 s’edità un butlletí, i durant els anys cinquanta incrementà la massa social gràcies a la creació de grups culturals que feien teatre, fomentaven les acampades i practicaven esports com el futbol o el voleibol Disposà d’una caseta a la platja de Montgat i d’una…
Grup de Muntanya Sarrià
Excursionisme
Entitat excursionista de Sarrià de Ter.
Nasqué el 1974, a partir d’un grup de joves vinculats a la parròquia de la població, que esdevingueren secció d’excursionisme de l’Agrupació Esportiva i Cultural de Sarrià de Dalt Més tard l’entitat es fusionà amb el Club d’Handbol Montserrat de Sarrià de Ter i tot seguit es transformà en la secció de muntanya de la Unió Esportiva Sarrià UES El 1985 es desvinculà de la UES i adquirí personalitat jurídica pròpia Durant la dècada de 1980 realitzà les primeres ascensions als Alps Els anys 2002 i 2005 diversos membres assoliren cims dels Andes i el 2008, dos set mils de l’Himàlaia Mera Peak i…