Situació
Fortalesa de la qual queden escassos vestigis, com succeeix en la majoria de castells d’aquest sector.
ECSA - V. Hurtado
En una petita vall formada pel torrent de Vinyoles a més de 1 000 m d’altitud i a tocar de l’església de Sant Cristòfol es troben, aprofitant un sortint de la roca, les restes del castell de Sant Cristòfol (o Castell de Vinyoles).
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG852889.
Tot seguint la carretera que va d’Arsèguel als pobles d’Ansovell i de Cava, a uns 4 km s’arriba davant d’un antic molí i d’una casa anomenada Can Neguí. Cal prendre llavors una sendera que puja a mà esquerra i que porta a l’esglesiola de Sant Cristòfol de Vinyoles.
Història
No hi ha notícies sobre el castell de Vinyoles fins ben entrat el segle XIII. El lloc, això no obstant, surt documentat en la donació d’un alou a I’“apendicio de Sancti Cristophori in infraterminos de Cava…”, a Santa Maria de la Seu d’Urgell, l’any 1085. Del castell sabem que Simó de Santmartí, cavaller fidel de Galceran de Pinós, el va vendre el 1255 per 2 000 sous menuts a Ramon Guillem d’Enveig, “totum castrum de S° Christoforo qui est valle Cava”, amb tots els homes i pertinences, deixant molt clar que en tenia el domini el comte de Foix.
D’altra banda, consta que l’any 1381 els Santmartí continuaven tenint les senyories de Cava i Sant Cristòfol.
Castell
Al cim d’un tossal format per dos grans blocs de pedra i a uns 30 m d’alçada es troben les poques restes que queden de l’antic castell de Sant Cristòfol. De fet, tan sols queden visibles unes fileres de carreus ben treballats d’uns 30 × 20 × 50 cm en el vessant sud-oest. Els dos grans blocs de roca natural i la presència de pedres de reble amb molt de morter al fons del fossat, suggereixen un conjunt defensiu format per dos cossos principals i comunicats entre ells per construccions de fusta o de materials poc resistents.
La manca de paraments o de murs podria explicar-se fàcilment per l’aprofitament que es devia fer de tota la pedra en la construcció d’una gran casa de pagès adossada al mateix tossal del castell del costat nord.
Bibliografia
- Serra I Vilaró, 1930-50, vol. I, pàg. 469; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 173-1 176.