Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
ciclocròs

Josep Antoni Hermida, figura del ciclocròs català del principi del segle XXI
Reial Federació Espanyola de Ciclisme / Luis Roman
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix a donar un nombre determinat de voltes a un circuit de terreny accidentat, en el qual el corredor pot posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per superar un obstacle.
Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…
auca

Auca dels Baladrers de Barcelona, impresa a Barcelona per Antoni Bosch el 1865
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Art
Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc.
La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes Els seus precedents es troben en un joc d’atzar del segle XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí Entre les figures hi havia una oca auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes, representació que fa pensar en el joc del mateix nom Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades sol, lluna, estrella, signes del zodíac podria tenir, com el joc de l’oca i altres jocs similars, un origen…
Laboratoris Almirall
Farmàcia
Empresa farmacèutica fundada a Barcelona el 1943 per Antoni Gallardo i Carrera (1908-1988), amb seu a Barcelona.
Adoptà el nom del seu director farmacèutic, Víctor Almirall i Riu, d’acord amb la legislació de l’època L’any següent començà les activitats comercials i industrials Fins el 1994 tingué la seu central en diversos edificis del barri de Gràcia Els anys setanta obrí diverses plantes de producció a Catalunya Sant Celoni 1970, Sant Andreu de la Barca 1971 i Sant Just Desvern 1973, a més del centre d’Investigació de Sant Feliu de Llobregat 1971, installacions que amplià en anys successius El 1997 es fusionà amb el Grup Prodesfarma, creat el 1960 per Antoni Vila i Casas , fusió que…
Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña
Periodisme
Periòdic de la Junta Suprema del Principat que publicà Antoni Brusi durant la guerra del Francès (del 23 d’agost de 1808 al 1814, amb una breu interrupció pel març del 1810).
Fou imprès successivament a Tarragona, Vilafranca del Penedès, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Alacant, València, Vilanova, Manresa, Vic i Berga A partir de l’abril del 1814, suspeses totes les altres gasetes de Catalunya, Antoni Brusi publicà, amb una periodicitat setmanal, una Gazeta de Cataluña , que durà almenys fins el 1815
Torre Valentina
Urbanització
Urbanització de la Costa Brava, situada al S de la badia de Sant Antoni o de Palamós, dins el terme de Calonge de Mar (Baix Empordà), en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.
Ha estat realitzada per l’arquitecte Joan Antoni Coderch
Juan Carreño de Miranda
Juan Carreño de Miranda Sant Antoni de Pàdua
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor de l’escola barroca madrilenya.
En una primera etapa es dedicà preferentment a la pintura religiosa pintures al fresc de l’església de San Antonio de los Portugueses, del Palacio Real de Madrid i de la catedral de Toledo, diverses versions de La Inmaculada Museo del Prado, catedral de Vitòria, Hispanic Society, etc El 1671 fou nomenat pintor de cambra i s’especialitzà en el retrat influït per Velázquez i Van Dyck, la seva obra es caracteritzà per la serenitat, l’elegància i la pinzellada vigorosa retrats de Carles II Museo del Prado, Berlín, El Escorial i de la reina Marianna Museo del Prado, pinacoteca de Munic, El…
Francesc Guillamon Nieto

Francesc Guillamon Nieto (a la dreta)
Arxiu Antoni Villena
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta nord-est del…
Politar andorrà
Història
Compilació dels costums de les Valls d’Andorra feta pel sacerdot Antoni Puig el 1763, sota el títol Politar andorrà. De la antiquitat, govern i religió, dels privilegis, usos, preheminències, consuetuds i prerrogatives de la Vall d’Andorra
.
L’autor es limita a copiar, afegint-hi algunes modificacions, el Manual Digest d' Antoni Fiter i Rossell És una obra privada, testimoni de la tradició, que ha adquirit amb el temps un caràcter semioficial per l’autoritat que li reconeixen els mateixos andorrans
Capella de Manacor
Música
Agrupació polifònica fundada el 1899 a Manacor per Antoni Pont i Antoni Noguera i Balaguer.
Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes El seu repertori és basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades
L’Aiguadolç
Historiografia catalana
Revista de literatura editada des del 1985 per l’Institut d’Estudis de la Marina Alta i dirigida per Antoni Prats.
Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna nota…