Resultats de la cerca

És autor dels assaigs Grandeses i misèries dels premis literaris 1991, Un tramvia anomenat text El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura 1998, i De Robinson Crusoe a Peter Pan Un cànon de literatura juvenil 2006, una selecció dels vint-i-vuit millors títols del gènere També de les narracions breus Cercles d’infinites combinacions 1990, premi Ciutat de Palma, En companyia de l’altre 1999, premi Documenta 1998, narracions que giren entorn del tema del doble, i El poeta i altres contes 2005, premi Mercè Rodoreda 2004 Reuní una selecció dels seus contes en Exorcismes Antologia personal 2018 El…

Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona Resident a Anglaterra des del 1969, hi obtingué un diploma de postgrau en antropologia social 1971, matèria en la qual es doctorà l’any 1978 pel University College de Londres Fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres, en la qual impartí classes de sociologia i antropologia social  al Goldsmith College 1980-96, d’on fou nomenat lector 1994 i, després de retirar-se prematurament 1997, lector emèrit de sociologia fins a la jubilació 1996 Fou també professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Feu…

Format a França i als Estats Units, fou cap del cos de seguretat militar 1958-74, agregat militar al Marroc 1974-77, cap de la seguretat nacional 1977-80 i ambaixador a Polònia 1980-84 El 1986 fou nomenat secretari general del Parti Socialiste Destourien i ministre de l’Interior El 1987 substituí Habib Bourguiba  a la presidència de l’estat La gestió de Ben ‘Alī esdevingué aviat autoritària, tot i les promeses d’obertura democràtica inicials Dirigí la repressió especialment contra l’oposició islamista, que justificà per evitar el contagi de la guerra civil a la veïna Algèria, iniciada poc…

Rebé una educació erudita al monestir de Fontenay-le-Comte i amb els benedictins de Maillezais El 1527 abandonà la vida monàstica i com un goliard recorregué totes les universitats importants de França Estudià medicina a Montpeller i exercí a Lió, on publicà 1523 les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel Pantagruel Acompanyà el bisbe Jean du Bellay a Itàlia i de tornada publicà el segon volum Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534 Ambdues obres tingueren molt d’èxit, però foren condemnades per la Sorbona Es doctorà a Montpeller 1537 i…

Orfe de mare i posteriorment de pare, des de catorze anys treballà en un taller d’automòbils, i parallelament seguí estudis nocturns de comptabilitat i tenidoria de llibres Començà a escriure de molt jove en castellà i passà majoritàriament al català a la primera meitat de la dècada de 1950 Molt vinculat a les entitats socials i culturals del Poblenou, on sempre residí des que s’hi traslladà des de Terrassa en la infantesa, codirigí i collaborà en la revista del barri  Quatre Cantons 1963-69 i 1973-78 i publicà contes infantils a Cavall Fort La seva abundant producció dramàtica, que al final…

Es diplomà en dret públic a la Universitat de Maine de la seva ciutat 1976 i el 1977 amplià estudis a la Universitat René Descartes de París Del 1976 al 1980 fou collaborador del diputat de l’ RPR Joël Le Theule, ministre de Transports i de Defensa Dins l’RPR fou successivament secretari nacional 1997, portaveu de la comissió executiva 1998 i conseller polític 1999-2001, i posteriorment fou un dels artífexs de la transformació de l’RPR en la Union pour un Mouvement Populaire  UMP, en la qual fou conseller polític del seu president Nicolas Sarkozy 2004-07 Alcalde de Sablé-sur-Sarthe 1983-2001…

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, centra la seva recerca en la literatura dels segles XIX i XX i en l’estudi de la mitologia i la simbologia nacionals En el primer camp s’ha especialitzat en l’estudi de l’obra d’escriptors del Camp de Tarragona, amb una especial atenció pel grup modernista de Reus Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus , 1984 el capítol “La literatura”, dins Història general de Reus , 2003 Modernistes i contemporanis , 2004 i, pel…

Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom l’anomena…

L’Institut Internacional de Bibliografia, creat a Brusselles el 1895 per Paul Otlet i Henry La Fontaine, rebé successivament els noms d’Institut Internacional de Documentació 1913, Federació Internacional de Documentació 1937 i, finalment, Federació Internacional de Documentació i Informació 1988 Era una associació professional internacional d’institucions i persones interessades en el desenvolupament, la producció, la investigació i la utilització de productes de la informació, sistemes i mètodes d’informació i gestió de la informació Tenia membres de gairebé cent països, estava regida per…

Es formà de manera gairebé espontània a mesura que les mares de desapareguts s’anaren trobant amb la finalitat de localitzar els seus fills La cerca esdevingué collectiva, ja que això els donava més suport mutu i més força de cara a l’exterior A partir del 30 d’abril de 1977, prengueren la iniciativa de reunir-se setmanalment a la Plaza de Mayo, davant del palau presidencial, per demanar explicacions als dictadors Un cop acabada la dictadura, i després d’haver estat també l’objectiu de la repressió militar, iniciaren amb més llibertat la cerca dels desapareguts i exerciren una pressió sobre…