Resultats de la cerca
Es mostren 4994 resultats
Josep Costa i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant caricaturista.
Estudià a l’escola de belles arts de Palma A començament de segle s’installà a Barcelona i collaborà en revistes satíriques catalanes La Tomasa , Cu-cut i especialment L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , amb els pseudònims de Sancho, Caray d’H i Picarol , amb el qual es féu popular també collaborà a L’Asino de Roma, Frivolidad de Mèxic i Chicago Tribune El 1928, en tornar de Chicago hi havia tingut una botiga d’antiquari, es retirà a Palma, on installà les Galeries Costa Es dedicà a activitats artístiques i d’antiquari i fou el promotor de la urbanització…
Ramon de Casanova i de Mir
Agronomia
Agricultor.
Hereu de la casa pairal Casanova, del Moianès, s’interessà pels problemes agrícoles, i fou un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Fou comissari regi d’agricultura a la província de Barcelona, membre de la Junta de Comerç, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1865 Publicà Cartilla de agricultura 1862 i diverses memòries Cultivo de la morera 1840, Necesidad de plantear las escuelas de agricultura profesional 1855, Posibilidad de establecer prados artificiales de secano en España 1857 El seu…
Shichiro Enjoji
Pintura
Pintor japonès.
Estudià a l’acadèmia Suidobata de Tòquio i amb el pintor Ito Teixo El 1974 es traslladà a Barcelona i continuà el seu aprenentatge a Llotja, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Acadèmia de pintura mural de Sant Cugat del Vallès Féu la seva primera exposició individual el 1977, a Barcelona, i ha concorregut amb èxit a diversos certàmens el 1979 guanyà el premi de dibuix Joan Miró i el 1980 fou finalista de la tercera Biennal Internacional de Barcelona La superfície de les seves pintures es presenta descomposta en diverses figures geomètriques, com si es tractés de…
Elisabet I de Rússia

Elisabet I de Rússia, gravat de J. P: Isemazov
© Fototeca.cat
Història
Tsarina de Rússia (1741-62).
Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d' Elisabet Petrovna Accedí al poder gràcies a una rebellió militar que destronà Ivan VI Féu importants reformes restablí el senat 1743, abolí la pena de mort 1744, suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior 1754 i fundà la Universitat de Moscou 1755 i l’acadèmia de belles arts de Peterburg 1758 En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols En política exterior invertí les aliances tradicionals s’acostà a Àustria i Anglaterra, i trencà…
Josep Antoni Elias i d’Aloy
Història del dret
Advocat.
Fou un dels fundadors de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1840 S’interessà per les ciències exactes i naturals, i fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de tractats, com Reforma de los derechos señoriales y en parangón con el contrato enfitéutico que dimana del derecho feudal 1836, Compendio de la historia de las instituciones y derechos de la monarquía española y de cada uno de los reinos en que estaba dividida 1847, Aplicación práctica del código penal en España 1848, Derecho civil y foral de España 1876-79 i, en…
Jaume Cubells i Sanahuja
Escultura
Escultor.
Residí a França 1945-52 i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Passà després llargues temporades a Finlàndia, la Gran Bretanya i Bèlgica Des del 1960 treballà novament a Catalunya Feu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc 1962 i a la Galeria Belarte 1963 de Barcelona El 1967 exposà amb el grup Intrarealisme a Florència Inspirat en monuments totèmics de cultures primitives, a partir de la dècada de 1970 i 1980 incorporà metalls, resines sintètiques i cromatismes, i feu dibuixos molt personals de…
Jaume Queralt Prats
Literatura catalana
Periodista i escriptor, també conegut com a Met Barran o Jacques Queralt.
Fill de refugiats catalans, passà tota la infantesa a Perpinyà, on treballà i visqué Professor de sociologia de l’art a l’Escola de les Belles Arts de Perpinyà, collaborà al diari L’Indépendant i publicà una biografia de Jordi Barre 1985 És coautor del llibre Vous avez la mémoire courte 1981 També cal destacar un recull poètic, Sense recança de l’escalp 1987 i una sèrie de fascicles Atac del virus 1991, Ramellet vivesià 1992, Sasha Stone el fotògraf sense rostre 1992, Paisatge interior d’un tictic saltamarges 1994, La Guiguita 1995, La llet no m’emborratxa 2001 i L’extraordinari…
Manuel González i Martí
Literatura catalana
Narrador, assagista i crític d’art.
Cursà dret i belles arts Dirigí les revistes “Arte Moderno” 1900, “Valencia Artística” 1903 i “Impresiones” 1909 Exercí de crític d’art a “El Mercantil Valenciano”, “Las Provincias”, “La Esfera” i “Museum” Fou caricaturista, pintor, docent i colleccionista de ceràmica Publicà diversos estudis sobre temes artístics, com Goya en Valencia 1920, Joanes L’enigma de la seua vida 1926 i Cerámica del Levante español 1944-52 Com a narrador publicà quatre volums titulats Contes del pla i de la muntanya 1947-65, els quals constitueixen un retaule històric de València entre l’època medieval…
Daniel Argimon i Granell
Pintura
Pintor.
Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar 1957 el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage , que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà successivament a…
Sala d’Esgrima Amposta
Esgrima
Club d’esgrima d’Amposta.
Fundat el 1996 pel mestre d’armes Fidel Font és l’únic club d’esgrima de la demarcació de Tarragona Especialitzat en espasa, aplica les tècniques de les arts marcials a l’esgrima Sobresurt en la vessant formativa i té un gran palmarès estatal i internacional en categories inferiors Entre els alumnes destaca Pau Roselló, campió del món i d’Europa cadet 2007, i Marc Font, internacional amb la selecció espanyola Els èxits del club feren possible que el centre de tecnificació d’Amposta inclogués aquest esport, fet que suposà la construcció d’una nova sala d’esgrima, inaugurada el…