Resultats de la cerca
Es mostren 1943 resultats
Cornudella de Montsant
Cornudella de Montsant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació És el més extens de la comarca Limita amb Porrera S, la Morera de Montsant W, Ulldemolins NW, Vilanova de Prades N, terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades NE, la Febró E i Arbolí SE, tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE amb l’Alforja, terme que també pertany a aquesta comarca Es troba a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent que culmina aquí a la Roca Corbatera, a 1163 m i les Muntanyes de Prades, a llevant la Gritella, 1089 m, units pel coll d’Albarca sector N del terme Aquesta vall, dita també…
Sant Martí de Fonollar (Morellàs i les Illes)
Situació Aspecte d’aquest petit temple des del costat de llevant, amb la capçalera en primer terme ECSA - A Roura Vista de l’església des del sector de migdia ECSA - A Roura El petit veïnat de Sant Martí de Fonollar, amb l’antiga església parroquial del mateix nom, és situat al sud del Voló, a l’esquerra de la riera de Morellàs L’església de Sant Martí té adossada una masia que ara s’ha convertit en casa de colònies Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′ 17″ N - Long 2° 49″ 20″ E Per a arribar-hi des del Voló, cal prendre la carretera N-9 Un trencall a mà dreta hi mena directament és…
Sant Salvador de Vilanova de Meià
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, situada a la part alta de la vila ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Salvador és a la part alta del poble de Vilanova de Meià, dominant el nucli urbà A Vilanova de Meià s’arriba per una carretera que surt de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp JAA-MLlC Mapa 33-13328 Situació 31TCG364513 Història A l’inici aquesta església probablement fou una sufragània de la de Sant Cristòfol del Puig de Meià, fins que vers la segona meitat del segle XII els senyors del castell de Meià decidiren construir una nova població a la vall i l’establiren als peus…
Vila d’Àger
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila d’Àger, sorgida a redós de la canònica de Sant Pere, amb el Montsec d’Ares al fons ECSA - M Catalán La vila d’Àger és situada al bell mig de la vall que porta el seu nom, sota el sector central de la serra del Montsec, al vessant d’un turó al cim del qual hi ha les restes del castell i de la canònica de Sant Pere Mapa 32-12 289 Situació 31TCG147526 Àger és a 39 km al N de Balaguer, per la carretera de Tremp FFLI Història Sense dur a terme excavacions, no es pot dir res sobre el poblament antic d’Àger que, per les troballes de moneda ibèrica ilergeta vers el 105…
El monestir de Santes Creus (segles XIV-XV)
Art gòtic
El monestir reial Angle sud-oest del claustre, iniciat el 1313 gràcies al mecenatge de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou El templet del lavabo és un record del claustre anterior ECSA - FBedmar Santes Creus va viure la introducció de l’art gòtic en el mateix moment que rebé la protecció directa dels reis Pere el Gran 1276-85 i Jaume II 1291-1327, els quals estigueren estretament vinculats amb els abats de la casa Pere el Gran va tenir una relació privilegiada amb l’abat Gener 1262-90, que fou continuada per Jaume II i la reina Blanca d’Anjou † 1310 amb els abats Bonanat de Vila-seca…
Pere de Guines
Art gòtic
Pere de Guines va ser un escultor francès que durant la primera meitat del segle XIV treballà a les obres reials del regne de Mallorca i de Catalunya La seva personalitat artística no ha estat encara gaire definida, tot i que sembla emmarcar-se en els corrents gòtics d’influència nòrdica que tanmateix registraren les modes toscanes La importància dels comitents revela la vàlua atorgada a l’artista El nom de Pere de Guines és conegut des de la segona dècada del segle XX a través de documents publicats per A Rubió i Lluch i J Rius, que relacionen l’escultor amb el rei Pere el Cerimoniós i la…
Joan de Tournai
Art gòtic
Joan de Tournai va ser un dels mestres arribats a Catalunya procedents del nord de França que va estar actiu als anys vint del segle XIV Sobre el seu origen, s’han apuntat diferents hipòtesis per tal de relacionar-lo amb artistes homònims que van treballar a les terres de Flandes, incorporades llavors a la Corona francesa, hipòtesis sense verificació fiable fins al moment Almenys des del 1323 va viure a Girona i hom sap que en aquesta ciutat va contraure matrimoni Consta que hi va tenir una casa llogada el 1325 i quan va contractar una de les seves obres conservades, el 1327, encara era…
Els gasteròpodes fòssils
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen la classe de molluscs vivents més nombrosa, i són coneguts des del Cambrià El seu model de diversificació en els nivells taxonòmics elevats no presenta restriccions periòdiques al llarg dels temps geològics, com passa entre els cefalòpodes o entre els braquiòpodes Representen un grup extremament adaptable i han tingut diversos períodes de diversificació i de radiació adaptativa En nombre d’espècies vivents, representen un 80 per cent aproximadament de tots els molluscs, i són considerats el segon grup més nombrós d’organismes després…
La pintura mural
Recuperant la teoria d’art total d’origen romàntic els arquitectes modernistes van adoptar el paper de dissenyadors globals dels seus projectes, tant en l’àmbit constructiu com en el decoratiu, amb la idea d’assolir una unitat de concepte i de contingut formal Per arrodonir espectacularitat i originalitat van servir-se dels recursos decoratius que els oferien moltes de les disciplines de les arts aplicades tradicionals, integrant-les profundament en el projecte arquitectònic fins a assolir una unitat indissoluble i dotant-les quasi de la mateixa importància que l’obra purament arquitectònica…
El cicle cretaci superior al marge oriental d’Ibèria
Variacions litològiques del Cretaci superior al llarg del marge oriental d’Ibèria Servei de Fotografia/C BM, original de Ramon Salas En aquesta regió, la superseqüència del Cretaci superior és limitada per dues discontinuïtats majors La inferior se situa per sota de les arenes d’Utrillas Aquesta discontinuïtat es caracteritza per una important etapa d’erosió amb carstificació i entrada massiva de sediments siliciclàstics Tot plegat indica una emersió generalitzada de les conques del domini considerat, si més no, de bona part dels seus sectors marginals Al mateix moment també hi ha fases d’…