Resultats de la cerca

Significa ’vivaç’ i correspon, per tant, a un tempo ràpid, fins i tot molt ràpid, però pot tenir un sentit relatiu en expressions com Un poco più vivace , que poden sortir en un moviment Largo Beethoven Sonata per a piano , opus 106, tercer compàs del quart moviment Apareix sola o amb matisos, com ara Vivace, ma non troppo Beethoven Sonata per a piano , opus 109, primer moviment o Assai vivace Beethoven Sonata per a piano , opus 106, segon moviment, i també s’utilitza com a qualificació -sovint més aviat de caràcter que no pas de tempo - d’una altra indicació, per exemple Allegro…

No s’han de confondre, però, les dues funcions bàsiques d’aquest microinterval D’una banda té una funció de caràcter ornamental, que, en la mateixa música occidental, seria representada per recursos com el glissando , el portamento , el vibrato , etc Aquests microtons d’ornamentació són percebuts per l’oïda com a modificacions expressives de l’afinació de les notes del sistema i no com a nous elements independents Però, generalment, quan es parla de microtons i microtonalitat es fa referència als creats amb la intenció de ser elements del sistema amb una afinació…

Ciutadà honrat Bigaire moderat d’ideologia pactista, esdevingué, després de la guerra civil 1472, el principal cap de l’oposició a la facció de Jaume Destorrent i Casa-saja El 1474 fou conseller segon conseller en cap el 1482, establí un pla de redreç de les finances municipals que no fou reprès fins el 1491 Davant la preeminència del partit destorrentista al poder, es mantingué en l’oposició i no acceptà el càrrec de conseller en cap 1496 sinó per pressió del rei aleshores collaborà, àdhuc com a ambaixador davant del rei 1497, a la modificació del règim municipal, la qual s’…

Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels…

Deixeble de Carissimi a Roma 1640-45, esdevingué mestre de capella a Florència 1646, tenor de la capella pontifícia 1660 i segon mestre de capella de Leopold I a Viena 1666-69 Hom en coneix nombroses cantates de cambra i motets a diverses veus, però es distingí principalment com a compositor d’òperes, entre les quals destaquen L’Orontea 1649 i Il pomo d’oro 1667 Féu una síntesi de tots els elements d’art líric i dramàtic esparsos per Itàlia L’equilibri entre àries i recitatius, iniciat per Monteverdi i mantingut per Cavalli, es trenca amb Cesti a profit de les àries, on es concentra tot l’…

Filòsof i teòleg, conegut amb el nom de Petrus Hispanus , estudià a París, on obtingué tots els graus universitaris Perfeccionà els estudis mèdics a l’Escola de Salern i professà en medicina a l’Estudi de Siena Fou metge del papa Gregori X, bisbe de Bragança i cardenal de Túsculum Intervingué en el segon concili de Lió 1274 i procurà la unió amb l’església grega Nomenat papa, reorganitzà les finances pontifícies, féu reformar la Universitat de París i afavorí Carles I de Nàpols en la seva rivalitat amb Rodolf d’Habsburg Aprovà l’erecció del collegi missioner de Miramar Mallorca És autor d’…

Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània 1401, es casà 1407 amb Jaume d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat Jaume II En produir-se la revolta d’aquest 1413, adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora obtingué que Ferran I no el condemnés a mort Els seus béns, però, entre els quals el dot, de 50000 lliures, li foren confiscats 1413 Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada 1417 per Alfons IV en retornar-li els béns que hom li havia segrestat

Adscrit a la cort d’al-Ma‘mūn a Bagdad, escriví tota la seva aportació coneguda en àrab La seva obra, Algorithmi de numero indorum , conservada només en versió llatina, contribuí a la difusió del sistema numèric actual Desenvolupà considerablement el càlcul algèbric el terme “àlgebra”  i els seus derivats provenen del seu Kitāb al-muḫtasar fi ḫišab al-ǧabr wa-I-muqābala , sobretot la teoria de les equacions de segon grau, i també és autor de tractats de geometria, d’unes taules astronòmiques perfeccionades per al-Maǧritī i de diversos escrits sobre l’astrolabi Els termes “…

Segon fill del rei Frederic Guillem III, succeí el seu germà Frederic Guillem IV, de qui havia estat regent des del 1858 Amb l’ajut de Bismarck aconseguí que el parlament votés els crèdits necessaris per a reformar l’exèrcit 1862 Així conquerí els ducats danesos de Slesvig i Holstein 1864-65 i obtingué la victòria en la guerra Austroprussiana 1866 Després del triomf en la Francoprussiana 1870, fou coronat a Versalles emperador alemany No estigué sempre d’acord amb la política del seu primer ministre Bismarck, sobretot pel que fa referència al Kulturkampf això no obstant, el…

Fou conseller segon 1283 i 1285 i conseller en cap 1291 de Barcelona El 1287 Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Londres amb Conrad Llança per tal d’assolir el suport d’Eduard I d’Anglaterra en la lluita contra els angevins i el papa Fou ostatge del rei 1290 per garantir l’entrada al Principat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca El 1291 prengué part en el tractat de Tarascó, i el 1294 pactà una pau amb Gènova Amb altres enviats de Jaume II de Catalunya-Aragó preparà la pau d’Anagni 1295 El 1296 lluità a Múrcia contra els castellans